OBJECTIUS

OBJECTIUS

EIXIDES DIMECRES I DISSABTE

EIXIDES DIMECRES I DISSABTE

EIGIDES GENER

EIGIDES GENER

dissabte, 24 de març del 2012

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (24/03/2012)

Bé, ja hem acudit de nou a Canet. La idea era, com s'havia programat, d'eixir a les 8h. per tal de fer la volta més llarga passant per Sagunt i arribar a Canet accedint pel Port de Sagunt. Doncs com que encara que siga estrany, a alguns components de la nostra penya es costa matinar i no perquè estiguen dormint, no, sinó per rareses. Bé entre que no ho sabia, o no m'havia adonat o no m'espereu que jo eixiré a les 8,30h, la cosa ha derivat que no hem eixit a les 8h. Peró igual hem decidit fer la ruta establerta i s'ha comprovat que eixe quart feia falta per arribar a les 10h. al lloc. Doncs en 10 minuts de retard i rebent damunt la bronca dels que no segueixen el programa ens hem reunit en taula el grup valler més seriós format per Pedro, Jose, Tomás i Vicent, el valler que va per lliure, David i per part dels valencians i per no ser menys, també en dues tongades, la parella de Antonio i Julio per un costat i el que també va per lliure, Toni. La primera conversa ha girat per comunicar la sorprenent noticia del contratemps de salut sofrit per Joan i la trucada de telèfon per assabentar-nos de la situació d'última hora i en la que es ha comentat que es troba bé a l'espera de confirmar algun diagnòstic que determine si ha estat un despreniment de retina u altra cosa que li afecta a la visió d'un ull. Farem el seguiment per tal de saber la seva evolució i esperem la prompta recuperació.
L'esmorzar a estat com sempre i amb l'observació dels amants de Canet de que com allí cap lloc; però el sector de La Plana i reivindicant la nostra alternança hem programat per al proper dissabte l'eixida a Ribesalbes i aixi pensem seguir fent-ho; però sense cap rigidesa, ja que podem repetir en un lloc les vegades que siga i sense cap problema, tan sol no volem oblidar la nostra Serra Espadà.
Al final de l'esmorzar hem rebut la visita d'un amic de Julio el que ha provocat l'allargament de la reunió fins que ha acabat l'amic i ens hem acomiadat.
La tornada amb bon ritme l'hem feta per Moncofa i hem passat dels 60 km que ja feia un temps que no sobrepassavem.

Recorregut en bicicleta 1474658 - powered by Bikemap 

dilluns, 19 de març del 2012

EIXIDA A ESLIDA (17/03/2012)

Amb bona colla: Joan, Tomás, Vicent, Jose, David, Mª Pilar i Jose (més tard a aparegut Joan Carles al lloc d'esmorzar) ens hem encaminat cap Eslida a retrobar-nos en la nostra estimada Paquina, que per cert no l'hem vista i gaudir dels carajillos dobles per suposat i que he de dir han estat com calen, segurament perquè estava l'home major.
L'anada tenia una assignatura pendent per part de Tomás, la pujada d'Artana i que ha superat holgadament, és més li ha donat ales per marcar ritme en la pujada al cementeri d'Artana.
A la tornada novament s'ha sentit sobrat i ha marcat ritme des de l'eixida de La Vilavella fins a la recta de la Vall. Ens congratulem del bon estat de forma que ha aconseguit.

dissabte, 10 de març del 2012

EIXIDA A PETRÉS (10/O3/2O12)

Bé, en la nova tendència de fer eixides menys repetitives i no quedar-nos encasillats en Canet, aquest dissabte hem recuperat Petrés i l'experiència no ha estat gens agradable en el aspecte de l'esmorzar, doncs la quantitat de clientela desborda el poc servici i ens hem tingut que esperar una hora per tal de començar, tenint-nos entretinguts en pocs cacaus, escases olives i limitada la beguda, continuament insistint i amb la poca disposició del cambrer. Doncs ells s'ho perden. Fins a més tard, es queda fora de la roda; però ja sé el que esteu penseu tots, A CANETTTTT! Si, d'acord és el millor lloc; però sols en el referent a l'esmorzar; però no hi ha que oblidar que la bici també és gaudir del paissatge i les rutes i ara que ve el bon temps caldra recuperar totes les que ens permeten arribar. De moment el dissabte anirem a Eslida a complir un compromís adquirir des de fa un temps i aprofitatnt que els fallers no ixen, doncs nosaltres ens mourem per casa.
Els components de l'eixida d'avui han estat: Pedro, Joan, David, Tomás, Vicent, Jose, Julio, Antonio i Javi de paisà per tal de calfar motors i segons el seu compromis el menys tardar ja està amb la penya. No aguardes més i d'ací quinze dies a Canet pot ser un bon principi.


Ruta en bici 1447806 - powered by Bikemap 

diumenge, 4 de març del 2012

EIXIDA A CÀRRICA (03/03/2012)

Amb l'eixida d'avui s'explica el perquè no hem de deixar passar llargues temporades sense rodar per les nostres tradicionals rutes. Per començar, tots hem segut puntuals i es notava un semblant de ganes d'eixir. A l'hora, doncs hem eixit Pedro, Jose, Tomás, Joaan, David, Mª Pilar i Jose. L'anada ha estat tranquil·la i veient com tots els grups ens passaven, a més de que només pujar escales ens hem trobat amb l'aire de cara que pegava una mica fort i l'esforç anava en augment.
Varies són les coses a comentar de l'eixida i totes elles motivades pel canvi de la rutina. D'entre elles cal destacar tres: La primera ha estat que la ruta ha provocat la recuperació de les ganes de sentir-se competitius i provocar les escapades i els atacs, lògicament iniciades per Pedro i lògicament, totes tirades a terra per Joan, Mª Pilar, la filla i Jose el gendre. Per cert que Pedro ha instaurat una nova mesura del temps que trau en les escapades, però ja referint-se a la resta, els que no entrem en la lluita i anem a la nostra marxeta i gaudint de veure com les perd totes i ell es conforma en veure que per darrere quedem nosaltres, i com es deia mesura la distància per rotondes. Si, quan l'escapada acaba en una rotonda, ens espera pegant voltes i ens diu: "os he sacado tres rotondas". Cal remarcar que l'estratègia de Pedro és pegar una escapada, anar-se'n uns metres i quan els que van per ell ho deixedeixen, l'agarren, el passen i ell ja s'ha conforma de que la resta no anem per ell. Al final la distància d'ell amb els que no entrem en la lluita coincideix en la mateixa que havia tret quan inicia l'escapada. Per això li dic que és tonteria el que fa. Realitza un esforç en va, no aconsegueix guanyar i al final ens espera. Doncs quedat on estàs. Però ell diu que "si no hago estas tonterias, o el cuerpo me lo pide" Es clar, Pedro és Pedro.
L'altra noticia ha estat el veure com Tomás va superant els reptes i malgrat les ganes de posar peu a Terra abans d'arribar a Càrrica ha aguantat, perquè com ell diu, "el estar en vosaltres després de que ja havia pensat no poder eixir més, ho compensa tot". Tomás ens sentim molt contents de compartir amb tu la teva satisfacció i amb mesura i esperança serà per molts anys.
Per últim anomenar l'esmorzar, tots sabeu que és un lloc destacat i ben valorat per la penya i ho continua sent i al ja tradicional bocata, ben farcit, cacaus, olives, banderilles i un bon carajillo, cal ressaltar que ens ha costat més barat, 5,50€.