OBJECTIUS

OBJECTIUS

EIXIDES DIMECRES I DISSABTE

EIXIDES DIMECRES I DISSABTE

EIGIDES GENER

EIGIDES GENER

dimarts, 29 de gener del 2013

EIXIDA A CANET. ANIVERSARI JULIO-PEDRO (26/01/2013)

COM QUE JO NO HI ESTAT EN L'ESDEVENIMENT MORRALLIL D'AQUEST CAP DE SETMANA NO PUC FER LA CRÒNICA. AIXÍ QUE SINÓ S'ANIMEU ALGUN DELS QUE HO ESTAT I EM LA FEU ARRIBAR NO QUEDARÀ CONSTÀNCIA DEL PAGAMENT DE L'ESMORZAR DE PEDRO I JULIO.
SOLS PUC DESTACAR PEL QUE M'HA ARRIBAT A LES ORELLES QUE PEDRO S'HA COMPROMÈS A PAGAR UN ALTRE ESMORZAR SI VEN L'EQUIP DE MÚSICA. ARA A LA VELLEA S'ESTÀ ESTIRANT EL XIC, APROFITEM AQUEST MOMENT BOBO QUE TÉ.
ACÍ TENIU LES FOTOS QUE M'HA FET ARRIBAR JAVI.






















dijous, 24 de gener del 2013

EIXIDA A TORRES TORRES (22/01/2013)


FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8,15h.
Lloc de destí: Torres Torres.
Equip: Pedro, Jose i Tomás.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Algimia de Alfara-Torres, Torres (esmorzar)-Les Valls-Ventorrillo-Almenara-La Llosa-Xilxes-Moncofa-La Vall d'Uixó.
Per tal d'evitar el fred i les ràfegues de vent hem decidit fer la volta al reves i per allargar i fer temps hem pujat fins el Juncar.
Esmorzar: Torres Torres. Bar Millan. Avui ha estat un esmorzar del més pintoresc. D'entrada dir que Pedro és prou escrupolós i malgrat que ja havia estat un altre dia avui ha entrat en el peu tort. Prompte ens adonem que la dona de la cuina no estava, el home es trobava sols i la gent es servia com si fora un autoservici. Això a Pedro el deixava desconcertat i en ganes de pegar a fugir, Tomás i jo ho agafaven en ironia. Bé quan ha tingut un moment s'ha arrimat l'amo dient, voldreu un bocata no! la meva dona no està, així que jo els faré. Què voleu? El que sàpigues fer. Jo sé fer de tot, així que demaneu el que vulgueu. Nosaltres per evitar sorpreses ens hem conformat en el bocata de ciclista. Mentre estava en la cuina i a la vista de com funcionava el servici jo m'alçat a agarrar els cacaus, el vi l'hem obert, els clients més col·laboradors ens han apropat les olives i comentant la situació hem esperat el bocata sorpresa. Pedro quan ha vist el plat d'olives de tres classes amb quatre trossos de ceba en vinagre ha canviat el semblant i jo he fet bon conter dels cacaus i he agafat un bon plat. Els bocates han arribat sense sorpresa i comestible i a partir d'aleshores l'esmorzar ha transcorregut amb normalitat.
Però encara cal anomenar una nova situació pintoresca. Només arribar els bocates, Pedro ha rebut una trucada de telèfon. Pensàvem que seria algun morralero valencià que acudia; però no, era un comprador de l'equip de música que ha penjat en Internet i que contactava per fer tracte. Amb el soroll del bar no s'entenien i l'indicàvem que eixira al carrer o al aseo; però ell, escrupolós agafa el camí de la cuina i ací ve la situació còmica que si no es veu no es pot descriure; però imagineu-vos en una cuina xicoteta, amb gent que entra i ix com hem dit i ell que es posa a passejar pel mig i amunt i avall fent tapó i cridant. I el nerviós que és, ja vos ho podeu imaginar.

dimecres, 16 de gener del 2013

EIXIDA A ALMENARA (16/01/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8,15h.
Lloc de destí: Almenara.
Equip: Pedro i Jose (Tomás estava no tieso i de David?????).
Ruta: La Vall d'Uixó-Alfara de Algimia-Algimia de Alfara-Torres, Torres-Les Valls-Ventorrillo-Almenara-La Llosa-Xilxes-La Vilavella-La Vall d'Uixó.
Sense cap incidència i on el fred ens ha respectat i l'aire, protagonista durant tot el trajecte, s'ha comportat i més bé ens ha ajudat, sobretot en la tornada, en el tram Almenara-Nules. Això ha fet que en 55' estàvem en la Vall.
Esmorzar: Almenara. Bar Alpino. No sabria dir quin lloc és millor per esmorzar de les tres rutes habituals que fem entre setmana: Benavites, Torres Torres i aquesta, El bocata d'avui ha estat impresionant. Unes llonganisses amb rovellons i tomata que se n'eixia per les vores. I el carajillo de deu.
Terrasseta coberta i ben protegida, on s'esmorza de cine i una estufa crea l'ambient apropiat
Perfil: Ascendent 363m.
Kms totals: 62Km.
Temps trajecte: 2h. 45'.
Ruta La Vall d'Uixó-Almenara-La Vall d'Uixó
Perfil ruta

diumenge, 13 de gener del 2013

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (12/01/2013)

En l'eixida d'aquest dissabte a Canet hem de destacar el següent:

Morralleros participants:
      * Des de La Vall: Pedro, Vicent, Tomás, Jose i David.
      * Des dels Valls: Joan.
      * Des de València: Julio, Antonio i Jose Luis (un convidat de Julio i Antonio).

Ruta des de La Vall d'Uixó: La Vall d'Uixó-Alfara d'Algimia-Algimia d'Alfara-Torres Torres-Les Valls-Canet-Almenara-La llosa-Xilxes-Moncofa-La Vall d'Uixó.

Incidents: Punxada de Tomás.
Camí on hem reparat la punxada de la bici de Tomás
KM: 63 des de La Vall.

dimecres, 9 de gener del 2013

EIXIDA A BENAVITES (09/01/2013)

Seguint la roda de les eixides dels dimecres, avui ha tocat Benavites. Després de dues setmanes sense Pedro, avui ha tornat per amenitzar l'eixida amb les seves inesgotables converses i que avui es centraven a la seva estada en Eivissa. Tot bonic, meravellós, extraordinari, i bla, bla, bla... Jose i Tomás a escoltar i de tant en tant alguna inclusió però breu i a ser possible per carregar-li.
La veritat que la xerrada ens ha vingut bé per no pensar en el fred que estàvem passant. La rosada d'aquest matí era important, de fet el sostre del meu cotxe tenia una bona capa de gel. El punt més gelat segons el termòmetre ha estat a l'altura d'Escales on marcava 1º.
Redona d'entrada als pobles de Quartell i Benavites
L'anècdota del dia ha estat al seure-nos en el bar. Hem tingut que esperar una breu estona per agafar taula ja que estava envaït per collidors, dones del magatzem i una colla d'amics que estaven fotent-se una bona safata d'all i pebre. Així que a la primera taula que han deixat lliure ens hem assegut. Com que no venien a netejar-la i mentre Tomás estava en el bany jo he vist una ampolla de vi en la taula que semblava un bon vi, al menys per l'aspecte de l'ampolla, i en el plat quedaven cacaus i sense pensar-m'ho dues vegades i veient que hi havien dues copes netes he agafat l'ampolla i les dues copes les he omplides per a Pedro i per amí i hem començat a veure a conter. La marca de l'ampolla es deia Capellana (sabem que el clero té bon paladar; però no coneixem dones capellans). En ixes estaven, quan ha vingut l'ama del bar a netejar-nos la taula i jo com sinó anara la cosa li dic que de vi que no ens porte que es apanyaríem en aquest. Contestació d'ella, ah el que vulgueu; però vos costarà més car!. Ens mirem Pedro i jo, Tomás que no sabia el que passava alça els muscles, continuem mirant-nos i es queda allí l'ampolla i sense els gots que estàvem bevent i que no havíem acabat. Torna per prendre nota dels bocates i torna a preguntar que volem per a beure. Jo torne a insistir; però que passa amb aquest vi, nosaltres ho diem perquè està encetat i ens dona igual eixe que un altre. Ja però aquest és de les dones del magatzem que esmorzen totes les dies i ho demanen expressament per a d'elles i van bevent fins que s'acaba, a més a més si ho voleu el meu home vos cobrara més. I ens hem eixit per una vora dient que si el vi té amo emporte-se'l no siga que demà no en tinguen. El vi en qüestió segons la informació replegada per internet és aquest:


Tipus de Vi             Negre Criança
Anyada                    2009
Celler                       Cellers de Utiel
D.Origen -               Zona Utiel-Requena
Varietat de raïm     Tempranillo, Cabernet Sauvignon
Grau Alcohòlic        13 º
Capacitat                 0,75 cl
Característiques   El cabernet sauvignon i l'ull de llebre produït en les seves
                               vinyes serveixen de base per  a aquest vi d'autor, la seva
                               estada de 7 mesos en bóta de roure americà serveixen 
                               per acoblar el raïm donant-li complexitat  i harmonia.
Tast a la vista       Color cirera picota, amb lleugers matisos teula. Vi amb 
                               marcat caràcter i personalitat.
Tast al Nas           Aromes nets i complexos, barreja d'olors fruiters i 
                              especiats tipus vainilla i regalèssia.
Tast a Boca          En boca equilibrat, franc i ben estructurat. Agradable i 
                              durador postgust.
Preu                      6,50 €

Bé, hem passat a l'esmorzar habitual i el vi que ens hem begut com dia aquell "que nos quiten lo bailado". L'esmorzar que hem tingut passa per davant de la resta i hem de dir que ha estat un gran esmorzar. Si la setmana passada les flors varen ser per al de Torres Torres, avui aquest ho supera; perquè és de deu des
d'el principi fins el final. Un bocata de llomello amb formatge i ceba. Un bon plat d'olives verdes i negres. Un plateret de vitets i cebetes en vinagre. I el carajillo esplèndid.
A aquest pas estem descobrint que els bars de les eixides dels dimecres milloren en molt als dels dissabtes i a aquest pas engreixarem. Així que morralleros, si voleu canviar de rutes i de lloc ja sabeu.

dissabte, 5 de gener del 2013

EIXIDA A ALBALAT DELS TARONGERS (05/01/2013)

Tal i com havíem quedat i per tal de no repetir-nos en els llocs d'esmorzar i a la fi canviar d'ambient, malgrat que alguns de la penya mostraren mala cara donat l'última experiència viscuda en la vegada anterior en Albalat dels Tarongers ens hem dirigit cap aquest poble seguint la ruta de costum per accedir des de Petrés.
Accés a Albalat des de Petrés
Una vegada hem arribat al poble  hem fet cap a la plaça del costat de l'esglesia. Crec que cada lloc té les seves avantatges i inconvenients; però hi ha que quedar-se en les que les fan diferents dels altres llocs i jo en el cas d'Albalat pense que hi ha que destacar el racó que configura la plaça on en qualsevol època de l'any et permet fer us de esmorzar al carrer; perquè la temperatura sempre està acord amb l'estació de l'any. És com si estiguéssim en el Carib, sempre temperatura constant, que és hivern com ara, doncs al sol s'està de cine, que algú li molesta el sol, es posa barret, que és estiu, es corren les taules fins l'ombra o s'obrin els para-sols.
      David sempre tan delicat
En quant a l'esmorzar en un principi hem estat dubtosos sobre a quin del dos bars de la plaça anar; però el sol ha fet decantar-nos pel bar d'enfront que li pegava el sol. Una vegada allí i en veure el nou personal que el regentava ens ha creat novament el dubte de si havíem encertat o no; però ens hem arriscat i hem pres taula els que en eixe moment hem aplegat: David, Vicent, Tomás i Jose. A continuació han arribat Julio i Antonio i al cap d'una estona i de paisà, Joan i Joan Carles. Per tal de no tenir sorpreses, tots hem demanat el bocata del ciclista menys David, que aconsellat pel cambrer ha demanat un Almussafes (pa amb mallorquina, ou fregit i no sé quina cosa més) i que a la fi diu estava molt bo. Doncs ja sabeu, a la propera vegada a demanar-ho. A la fi la cosa no ens ha eixit mal, la pena ha estat que el pa no era el suficientment mengívol per a tan bona mescla. La guarnició l'habitual, olives i cacaus i de beguda el de sempre, cervesa, vi i llimonada. Els carajillos passables. El preu, el de costum, 5,5€.
En quant a la tornada, un toc a David. A veure quan te n'adones que el grup deu predominar sobre les individualitats i que no té cap sentit que tu vagis per Almenara i la resta per La Llosa per a coincidir en el mateix punt i al mateix temps. Al final pensarem que t'agrada anar en solitari. Ah! per cert!, que avui com que no has volgut vindre tampoc per La Llosa, nosaltres quan hem arribat a aquest poble no ens ha donat la gana trencar cap a la Vall per anar al teu encontre i hem seguit per Moncofa, així que si t'has quedat esperant-nos ja saps per que ha estat.

dijous, 3 de gener del 2013

EIXIDA A TORRES TORRES (03/01/2013)

Avui havíem decidit anar a Torres Torres, més que res per acontentar als nostàlgics de la Morralla que anys enrrere venien a esmorzar al bar Martí i que avui continua mantenint el mateix aspecte que aleshores. Però a l'hora de l'eixida sols ens hem trobat Tomás i Jose que farà cosa d'un mes ja hi havien estat i que tan bona impressió els va causar i a la fi són els que van apostar per tornar i que la resta gaudira de eixa mateixa impressió. Doncs bé, els dos ens hem llançat a repetir la eixida amb el mateix recorregut. Al principi hem passat molt de fred, des del pas per Carmaday, a continuació baixant pel portet de Xilxes i tot seguit el tram de La Llosa on estàvem a 0º. Al pas per Almenara la temperatura ja pujava i el dolor de la punta dels dits ha desaparegut; però per art de màgia, només arribar al Ventorrillo i girar en direcció al Valls, s'ha girat un aire de cara que ens recordà l'anterior vegada que vinguérem i que no hem deixat fins que ens hem endinsat en la zona muntanyosa que ens ha protegit.
Ja en Torres Torres i asseguts en una tauleta del bar, que us anem a contar!. Sinó veniu no sabreu mai el bé que s'esmorza en un baret com el puny i en un ambient de llauradors, tot casolà i on els clients habituals fan us de l'autoservici. Abans de demanar ens mirem Tomás i jo per preguntar-nos que demanem; però el pensament estava en la vegada anterior i de seguida hem coincidit, la truita a la francesa era obligat, semblarà una tonteria; peró no se'ns ha oblidat que com allí no l'hem menjat en cap lloc, eixa dona té una mà que les trau calentetes i mengívoles.
Tan sols havia que decidir en que l'acompanyàvem i també hem coincidit que a una bona truita francesa el que més li pega és dues llonganisses. I mentre la dona es va a la cuina arriba l'home que sense preguntar va portant els complements i que delícia, un bon plat d'olives de tres classes, negres i verdes (partides i senceres) am quatre cebetes en vinagre i un bon plat de cacauets del terreny, dels autèntics valencians, res d'eixos farinosos. El vi i la llimonà i tot seguit ja els bocates calentets en taula.
Així és un bon bocata de truita francesa amb llonganisses

Per als dos no ho hem pogut acabar tot i hem deixat bona quantitat d'olives i cacaus.
Açò és el que s'ha quedat en taula
Per rematar la feina un carajillo de conyac cremat i quan ens preparàvem per tornar el senyor amo ens trau una ampolla de plàstic amb un moscatell de casa, un pur suc de raïm de moscatell sense additius ni res de res, tot natural i amb uns 14º, Tomás no ha volgut però jo m'he fet mig gotet, no era res de l'altre món però ha escalfat el cos.
L'ampolla de moscatell
Hem pagat 5€ i de volta a casa.