EIXIDA A ALMEDIJAR (30/11/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/Faura.
Lloc de destí: Almedíjar.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Joan, David i Tomás i des de Faura: Toni.
Ruta: La Vall d'Uixó-El Juncar-Soneja-bufador d'Almedijar-Almedijar (esmorzar/bar Carmen Viñado)-bufador d'Almedijar-Azuébar-Marianet-Fondeguilla-La Vall.

Esmorzar: Com tots sabeu, internet s'ha convertit en un gran caixó d'informació i ja són poques les coses que se l'escapen. Abans de fer l'eixida he replegat informació sobre el bar que habitualment anem i he descobert que ara es diu Carmen Viñado, en substitució del nom d'Asun que es deia abans. Sembla que açò bé a conseqüència d'un canvi d'estratègia comercial i una clara adaptació al turisme rural que tan prolifera en aquest poble, majoritàriament senderistes, bikeros i gent del bon yantar. Per arrodonir la investigació amb una xicoteta entrevista amb Carmen, la regentadora del bar, hem sabut que el nom de Asun venia pel nom de la propietària i inauguradora del bar i que Carmen no és la propietària i el regenta en caràcter de lloguer. Aquell tracte agre de l'amo ha desaparegut i inclòs es fa el graciós, a més a més ha contractat cuineres i el servici va molt ràpid. El gasto seguint sent el mateix; però aquest ja ho era bo i al que hi ha que ressaltar el vi, collita pròpia del poble i amb tap de suro de denominació d'origen, Almedijar.

Foto feta per Toni

Ressenya: Amb prou de fresca que ha provocat que a més d'un se li hagin pegat els llençols, hem iniciat, passades les 8:15h., la ruta cap a Almedijar, lloc que segons l'hemeroteca del bloc, no s'anava des d'abril (com a crònica) si que sembla que alguns de la penya han estat dues vegades; però com jo no vaig anar i ja es sap, si Jose no ix, no hi ha crònica. Per tant, malgrat que alguns de la penya, per perera, han insinuat de canviar la ruta per tal de fugir del fred, no ha causat efecte i entre altres coses per respectar que algú com Quique o Toni, seguint la convocatòria del bloc, aparegueren i es trobàrem sols, cosa que així ha ocorregut en el cas de Toni, que quan estàvem esmorzant ha entrat per la porta del bar. Amb calma, el cap catxo i tractant d'assimilar el fred, hem anat avançant poc a poc i sense gaire entusiasme. Ens ha tret de la monotonia David, l'especialista en acurtar el camí i en arribar a la redona on s'agafa la carretera d'Algar ell ha plantejat que se'n va per la carretera principal i no vol passar per Algar que la distància a Almedijar era llarga i el temps se'ns havia tirat a sobre. I en el cabut que és, sabíem que faria el que havia dit, i hem pres la decisió de seguir al darrere i no crear polèmica; però és que la veritat tots volíem avançar. Evidentment, eren les 10:10h. quan hem arribat a Almedijar. Però abans hem de tornar a retreure més del mateix, com sabreu els que hi aneu per allí, abans d'arribar a Almedijar hi ha una pujadeta en dues tongades i que sempre ha convidat a fer les típiques escaramusses, i malgrat que ja Pedro havia dit per activa i per passiva que no anava a intentar-ho més, sigui l'aire de la serra, o el que és més normal, que sempre li pica el cul, la cosa és que en arribar a eix punt, Tomás s'ha posat davant i ha despertat el cuquet de Pedro i Jose, doncs també. Joan i David s'han quedat a la mira. El primer tram l'hem fet tots tres seguint la roda de Tomàs i portant el seu ritme; però en el segon tram, Tomás s'ha apartat i han quedat davant Jose i Pedro. Si, la història es torna a repetir i el que complint la seu paraula, deuria d'estar quiet, es posa a pujar el ritme, així que Jose ho te clar, tens ganes de lluita, doncs vols llenya, doncs pren llenya, s'ha posat davant i si pots seguir el ritme vine i sinó ja t'apanyaràs i aprèn una vegada més, cosa que així ha ocorregut. Després ha manifestat que si el cor, doncs més motius, estàs vellet i t'has de cuidar. Fins i tot li ha passat Tomás.
A la tornada, com sempre és típic en la penya i alhora de pagar, creem bulla i sent el sac de les trompades, Pedro. En aquest cas la broma ha vingut del seu cunyat Joan, que aprofitant eix moment de pagar, li ha agafat les ulleres de vista i se les ha posat a la butxaca. En la porta del bar em manifesta la seva intenció de dir-li més endavant de que li ham trucat del bar preguntant si algú s'havia deixar unes ulleres. Bé en eixes movem i anem fent camí. Per tant no s'ha adonat de les ulleres. Passant Azuébar m'ha arrimat a Joan preguntant-li que hi ha de la trucada i li dic que si vol inici jo la festa. Bé, fers-ho. Em acosto a l'altura de Pedro i Tomás que anaven xerrant i amb veu alta per a que em senti Pedro em dirigeix a Tomás preguntant-li si quan en el bar li ha caigut els pegats de les punxades no li havien caigut també unes ulleres. Es palpa i diu que ell les porta i Pedro de seguida salta, "a ver si soy yo". En el nerviosisme que el caracteritza es palpa la butxaca i al primer objecte que palpa és prou per a dir que ell també les té. La resta espectant al que feia i sabedors de que no les portava li hem tingut que fer pensar que el que hi havia tocat no eren les ulleres; sinó el mòbil. Efectivament, torna a palpar i descobreix que era el mòbil, segueix palpant i no hi havien més objectes. "Me cachis ja me las he dejado encima de la mesa, mira que lo sabía". Jose pren la paraula per aleshores abocar el de la trucada telefònica, dient que ha rebut una trucada del bar comunicant la troballa i que en cas de que fora d'algú de la nostra penya li trucarem per confirmar-ho. Així que Pedro, agafa el telèfon i truca, que són les teves ulleres i tu ets l'interessat, per tant gastat tu els diners. Li entren el dubtes, "que como te han llamado, que como saben tu telefono; pero si tu no has parado a hablar" Abusant de la seva inocència, he insistit que tinc els telefons perquè estava interessat en fer un esmorzar de senderistes i per tal d'estar en contacte ens els hem intercanviat. Bé, la resposta ha colat i seguix dient "que ya subirà el martes; pero que el no llama" Jo insisteix dient que ella espera la trucada de confirmació i jo he quedat amb ella que li trucaries; així que para i et doni el nombre. Ell parlar per telèfon, ni per fer-lo morir. Deixem la discussió i com teves són les ulleres, ja t'apanyaràs. En arribar a prop de La Vall, s'arrima Tomás i m'indica que parem en la redona que bé que Joan vol passar-me les ulleres i que com a partir d'aquest punt jo segueix en la seva companyia i la resta entra en el poble que faci jo en elles el que cregui i que acabi la història a la meva manera. La parada ha estranyat a Pedro i li ha servit per retraure que nosaltres teniem les seves ulleres i que li les donàrem. Paraules de dissuasió i distracció, moment que Joan m'ha passat les ulleres. Abans d'iniciar la marxa Pedro s'acosta a Joan i li palpa la butxaca i comprova que allí no hi eren i abans que vingui a palpar-me a mi reprèn la marxa i tots ens anem. Així que em quedo jo i ell sols i el meu cap comença a cavil·lar com faig l'entrega. Per esgotar la via encetada de la trucada li torni a insistir de que la del bar espera la seva trucada i li torni a fer la reflexió que li havia fet abans i que si tu no li truques, jo per educació li tindré que trucar i això no té eixirà debades, algun carajillo em deuras; perquè maleïda sigui la gràcia que un problema teu em tingui que costar diners a mi. Pensa el que pensa i reconeix que té que trucar, "Ahora me ducho y luego voy a tu casa a por el número; porque ahora me tengo que quitar los guantes" Vingui no el facis tan llarg, a la redona d'entrar al Poblet parem i et doni el nombre. Accepta, ho he aconseguit, definitivament se l'ha begut. Ens aturem i espero a que es llevi els guants i es tragui el telèfon i aleshores em posi la ma a la butxaca com si fos a treure'm el meu mòbil i li doni les ulleres. "Ves maricones como las tenias vosotros" De maricons res, tens que estar agraït de que les tinguem nosaltres; perquè te les havies deixat damunt de la taula i gràcies a que el teu cunyat les ha agafat ara les pots recuperar. Per tant no te n'aniràs de rosetes. Hem deus un carajillo. "Vale, tranquilo, el próximo dia te invito" Et pren la paraula, adéu.
Joan, ja saps, sinó llegeix aquesta crònica i vols aprofundir en la història i aprofitar-te d'un carajillo, quan el vegis dona-li canya.

Kilòmetres totals: 53km.

EIXIDA A BENIFAIRÓ DE LES VALLS (27/11/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/València.
Lloc de destí: Benifairó de les Valls.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Tomás, David i Joan. Des de València: Quique i Julio
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Benifairó de les Valls (Esmorzar, Bar Flash)-Almenara-La Vall.


Esmorzar: Avui hem tornat a l'antic bar Baco ara anomenat bar Flash. Per tant anàvem a un lloc conegut; però a descobrir un nou amo i la seva cuina. Les altres novetats ha estat que ha vingut Julio i que Quique ho ha fet acompanyat d'uns ciclistes de Paterna. Per tant hem omplit una taula amb 11 integrants.  La dinàmica alhora de escollir bocates és la mateixa que la de Canet, t'apropes a la barra i demanes del que hi ha de mostrari. Segons el sentir general, tant els bocates, com els complements, la beguda i els carajilllos també mantenen la tònica de Canet. I fins i tot el preu, 4,50€. En definitiva, un nou lloc per alternar amb els altres; però sense res especial. Per a una ruta d'hivern i amb fred com avui, on la bici no abelleix gaire, és ideal.
L'altra cosa digne de menció ha estat que Julio, avui es trobava eufòric i ha iniciat un debat sobre la política actual on ha intentat mostrar la seva sensibilitat envers la classe mitjana/baixa i replicant al bombardeig per part de la resta de la taula que rebia i que sorprenentment ha suportat sense enuig. Quan més ofuscats estàvem, els de Paterna han plegat veles, invitant Quique a Julio de tornar amb ells; però era tant l'estat d'eufòria que ho ha desestimat i en acomiadar-nos s'ha oferit a pagar part del repeteixo de carajillos, donat que restat l'esmorzar no li arribava per a tots. Jose, veí de taula, li ha agarrat el guant i hem demanat el segon carajillo, mentre tant el debat ha continuat pujant d'intensitat; però en harmonia. 
Alhora de pagar, Jose ha assumit tot el cost del segon carajillo, malgrat la insistència de Julio de complir amb el pactat; però Jose ja ho tenia decidit.
Ens hem acomiadat de Julio, que amb cara de llàstima partia amb la clàssica frase: "Y yo solito pa mi casa"
Ressenya: El fred del mati i el retard dels que per causa de l'entrada a l'institut, ho ve peguen la volta per evitar-ho o bé perquè esperen a que passin 10 minuts, ha fet que sortim més de les 8:15h. Per tant ens hem dirigit per la ruta de costum: però fent el camí més curt. A més a més Pedro ha punxat dins de Faura i encara ha retardat més l'arribada al bar. La reparació de la punxada ha estat del més divertida. Feia temps que no em reia tant, veient la pintoresca manera de fer la feina, amb eix nerviosisme que el caracteritza, a més a més de la curiosa infraestructura que porta en eixa adaptació d'un botellí com a bossa d'eines amb una càmera amb pegat mig desapegat i una altra nova, creant-se-li la difícil decisió de si posar la vella o la nova, alhora que la resta advocàvem per la nova i ell, gorromino com pocs insistia per la vella, i per tal de trencar la discussió, Jose ha agafat la càmera i li ha desapegat el pegat. Tot això amb la càrrega del cunyat que feia més divertit la situació. Total que una punxada de no res ens ha portat més d'un quart. Però el bé que ens ho hem passat ha merescut la pena. S'ha produït aquella dita castellana que diu "En mi casa no comermos (en aquest cas, no esmorzem); pero nos reimos más"
Hem emprés la marxa i en el primer cantó hem vist arribar a Julio i en arribar al bar ja ens estava esperant Quique amb una colla de ciclistes de Paterna.
La tornada directe a la Vall i seguint a l'amic David, el rei de les travesses, no de futbol sinó de camins. Travessia que ens ha tret a la carretera d'Algar i entrar a La Vall pel mateix lloc de l'eixida, circumstància que ens ha fet recordar la proposta de Vicent de parar al banquet i fer un poc de raonament, cosa que hem fet fins les 13h. moment en que ens hem dirigit al pessebre.

Km totals: 50km.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (23/11/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/València.
Lloc de destí: Canet d'En Berenguer.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Joan, David i Tomás. Des de València: Quique, Julio, Antonio (i dos més que no recorde els seus noms i que si m'ho feu arribar els posare. L'un ja havia vingut una altra vegada i l'altre es nou i sé que és el secretari de l'Ajuntament de Xilxes/el món és molt menut) .
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres (en aquest punt la penya es torna bífida: tres anem per les Valls i dos pel Port de Sagunt)
Opció 1: Estivella-Gilet-Sagunt-Port de Sagunt-Canet 
Opció 2 Les Valls-Ventorrillo-Canet (Esmorzar, Bar Murillo)-El Ventorrillo-Almenara -La LLosa-Xilxes-Moncofa-La Vall.

Esmorzar: 
Un poc més tard de costum degut al contratemps que hem patit tan els de La Vall amb la punxada de David i els de València que han sortit més tard. Açò ha provocat el que ens trobéssim el bar ple i la barra a les últimes. Aquesta circumstància ha obert un debat sobre si deuríem de canviar de bar i anar a un que es troba a les afores al que acudeixen els Cosaors. Decidim, ja que estàvem davant preguntar si hi havia lloc i sinó ens aniríem. Doncs bé, com a bon clients que som, prompte ens han fet lloc. Hem demanat el de costum i els deu que ens hem concentrat en taula hem establit dues o més converces alhora, cosa que treu de polleguera a Julio i reforça la teoria de que en una taula més xicoteta i ben estrets ens assabentem tots.
Al carajillos, Julio ha tret la coca catenense,, i sembla que l'hem recuperada. GRACIES JULIO, TOTS SABEM QUE NO TENS CAP OBLIGACIÓ; PERÒ ALHORA  HAS CREAT TOTA UNA TRADICIÓ I LA QUAL COSA ET RECONEIXEM I VALOREM.

Aci tenim la coca catenense

Ressenya: Amb poca puntualitat, un aire en contra, molta xerrameca i com a colofó la punxada de David hem fet una marxa d'anada que ens hem engolit el temps fins el punt que eren les 9:35 h quan estàvem en Torres Torres i sols ens quedava la preocupació de que si Julio venia al encontre no ens trobaria, amb el conseqüent enuig i a més a més Pedro no li volia trucar, ja se sap no solta el telèfon ni a la de tres, per contra ha preferit anar ell amb Joan al seu encontre i Jose, Tomás i David, amb el rellotge en la mà i considerant que el temps és el que és i no es podia estar a les 10h. en Canet. Solució, la Penya es parteix en dos, tres per les Valls i dos per Sagunt. A la fi Julio venia en retard i no s'han vist i evidentment eren més de les 10:10 h, quan hem anant arribant a Canet.
La tornada ha estat sense contratemps, tan sol la costum que ha incorporat Pedro en aquest tram de parar a pixar davant de l'hotel Simba i el dubte de si anar per Moncofa o La Vilavella i que prompte s'ha aclarit en quan David ha dit que ell anava per Moncofa i la reflexió de Tomás dient que com no porta càmera de recanvi hi ha que acompanyar-lo.

Km totals: 66km.

EIXIDA A ALMENARA (20/11/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall//Paterna.
Lloc de destí: Almenara.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Joan i Tomás. Des de Paterna: Quique.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Les Valls-Almenara (Esmorzar, Bar Alpino)-La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall.

Esmorzar: A l'entrada a Almenara i prop del Bar, donat el vent que feia, se ens presenta el dubte de si esmorzar dins o fora en la terrassa. De seguida, els mes antics manifestem que l'any passat fera l'oratge que fera, sempre havíem esmorzat en la terrassa, doncs no es parli més, a la terrassa.  Després una xicoteta discussió entre cunyats per veure quina taula era la més adient ens hem assegut en la del racó. Però en eixir la cambrera al carrer tota tapada, en cara de fred i cridant: -Què no teniu fred?. Davant d'aquesta xixona en cara de llàstima qui no es solidaritza amb ella i atenent la seva mirada compassiva, hem entrat dins del bar. Sembla que aquesta acció ha causat en la cambrera una sensació d'alleujament, la qual cosa s'ha vist compensant en una atenció desmesurada, i si el concepte que teniem d'aquest bar era immillorable, avui s'ha acabat de confirmar. Hem estat molt ben tractats, ens han servit uns entrepans com en cap lloc i en arribar els carajillos han tirar la resta, ha tret uns carajillos en el que els ingredients es mantenien en suspensió, que és la millor mostra de que aquest carajillo no podia estar dolent i efectivament, tots li hem aplaudit la seva cura en l'elaboració. La mostra ha estat que ha hagut repeteixo. Aquest últim després d'una llarga conversa al voltant del cotxe de Pedro i en el fragor de la discussió li hem tret que pagués el segon. La sobretaula ha arribat fins les 12h. El temps ha donat per a moltes converses. 
Així que els integrants de la taula podeu fer us del l'apartat de comentaris d'aquesta noticia i aportar cadascú el comentari amb els diferents temes de la conversa que considereu mencionar.

La cara ho diu tot. Sembla que ho estem passant mal?

Per a mostra un botó

L'anècdota final ha esta una vegada més alhora de pagar. Tots hem pagat l'esmorzar bàsic deixant a Pedro la resta, tal com havíem quedat; però sorpresa! Pedro sols portava 5€. Una vegada més Tomás ha eixit al rescat i li ha pagat els segons carajillos. No vos ve a la memòria una cosa semblant en Eslida fa unes setmanes. Allí en Eslida ja no va pagar perquè el del bar va convidar i avui ha estat Tomás. Ve ha promès que li tornarà els diners. La cosa és que ja ha passat un mes de la compra del cotxe i la butxaca segueix queta.

Ressenya: Ja tenim el fred sobre. L'equipació és d'allò més variada. Tan sol tres component, Joan, Tomás i Quique porten l'equipació d'hivern de La Morralla, Pedro i Jose uniformats d'ALDI. Aquest ha estat el primer tema de conversa de la ruta que ens ha servit per passar el primer cop de fred i rebre les ratxes de vent, company inseparable fins l'hora d'esmorzar. Aquest ha provocat el segon tema de conversa, d'on bufava i hem repassat tota la Rosa dels Vents i fins i tot Joan ens ha recitat la primera estrofa de la poesia VELES E VENTS d'Ausiàs March:

Veles e vents han mos desigs complir

faent camins dubtosos per la mar.

Mestre i ponent contra d'ells veig armar;

xaloc, llevant, los deuen subvenir

ab llurs amics lo grec e lo migjorn,

fent humils precs al vent tremuntanal

que en son bufar los sia parcial

e que tots cinc complesquen mon retorn.

Malgrat aquesta agradable sorpresa, no ha servit per calmar el vent, tot el contrari, ha anat en augment i amb ell hem seguit amb l'esperança d'arribar a Torres Torres i en girar cap a Les Valls trobar-lo a favor. I si, ens ha ajudat fins l'extrem, que en el descens cap Les Valls i a una velocitat respectable ens hem creuat de cara amb un camionet que ha provocat una ràfega que ens ha bandejat les bicis. Hem reduït la velocitat i poc a poc ens hem encarat cap el pessebre d'Almenara. 
La tornada, ja sense vent, molt tranquil·la i gaudint del bon estar que feia. Parada de Pedro a l'urinari de la N-340, volteta a la redona de Moncofa per saludar a la fulana que havia aparegut després d'una llarga estona i que especulant sobre la seva aparició l'hem atribuïda a que actua en l'època de la recollida de taronja. Hem continuat per La Vilavella i novament apareix la discussió de si circulem ve pel tram entre l'eixida 954 i 956 i on està la 955. Igual escric un correu a tràfic a veure si em contesten i donen la solució com en el cas de la senyal de la carretera de Moncofa. Hem encarat la carretera de La Vall i en arribar al Randero, fita mítica de La Morralla per fer mostres de força, el que avui ha manifestat el seu estat de forma ha segut Tomás, encapçalant el grup i posant un bon ritme. Sembla que es troba de nou en tota la seva salsa.

Km totals: 62km.

EIXIDA A PETRÉS (16/11/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/València
Lloc de destí: Petrés.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro i David. Des de València: Julio.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Estivella-Albalat dels Tarongers-Petrés (Esmorzar, Bar Unión Petrenense)-Redona de Sagunt-Ventorrillo-Almenara-La Vall d'Uixó.


Esmorzar: La pluja ha canviat el destí de l'esmorzar i el que en un principi era a Albalat s'ha traslladat a Petrés per dues circumstàncies. L'una que la pluja ens ha trastocat la marxa i a sorprendre'ns a l'altura de Torres Torres hem decidit entrar directament a Albalat, menys Pedro que ha seguit en busca de Julio. L'altra, que a conseqüència de la fugida de Pedro, se ens ha creat a David i a mi el dubte de a veure si Julio no ve i estem aci esperant-lo. Total que he trucat a Julio i em contesta dient que encara està en Puçol i afegeix perquè no anem cap a Petrés i esmorzem allí. Com que la pluja no era gaire forta acceptem la proposta, només quedava contactar amb Pedro, així que paga germà, agafa el telèfon i truca-li; però el senyor que no l'agafa; doncs la festa està servida, un dia plujós i a més a més a la recerca de Pedro. A la fi la sort ens ha somrigut i en l'entrada de Petrés des d'Albalat hem vist a Pedro que venia i tots tres ens hem encaminat al bar de la plaça de Petrés. Al poc a arribat Julio.

NOTICIA D'ÚLTIMA HORA

JULIO APAREIX EN EL BAR DE PETRÉS AMB LA COCA PETRESANA

Julio for president. La solució a la coca ha segut molt més ràpida que la de Fabra en Canal 9. O que la mateixa decisió del ministre Gallardón en els dies moscosos dels funcionaris de justícia. Estem salvats. Hem recuperat la coca.
On estàveu avui morralleros, com no haveu vingut, els quatre que erem hem eixit a 1/4 de coca. Hem quedat ben enfitats.

Benvinguda senyora coca amb nous i panses 

Ressenya: A les 8h. passades hem acudit Pedro, Jose i David. Tomás estava un poc indispost, Vicent segueix amb els examens del Valencià i Joan amb la guàrdia de sa mare.
Hem aparegut ven protegits per al fred i ens hem trobat en que aquest era menys que el que ens havíem gitat; però per contra ens hem trobat en l'amenaça de pluja, cosa que com ho llegit dalt ha succeït. Fins l'hora d'esmorzar ja sabeu el que ha passat. La tornada s'ha iniciat amb una pluja que si bé no era intensa si que mullava i de no ser que a mesura que avançàvem minvava i en arribar a Almenara ha parat, la calada hauria segut bona. En aquesta bona noticia estàvem quan anant per la via de servei d'Almenara, la qual havíem agafat per acurtar, donat el mal temps, David en una maniobra semblant a la que va fer quan anàvem a Castelló, va hi punxa. Ha inflat la roda a veure si li aguantava i hem pogut arribar fins la redona de Xilxes on ja hem tingut que parar. Allí l'hem canviada i per sort ja no plovia. En arreglar-la hem continuat i a l'altura del Carmaday i per tal d'evitar els tolls d'aigua i el tràfic, a David se li ha ocorregut anar pel vial d'enfront de la Mina i a mi me ve a la memòria que per ací Pedro l'última vegada va punxar i que havíem atribuït al cristalls dels botellosn i ja no passàvem. A més a més em faig gran dient que jo des de que tinc aquesta bici no he punxat mai. Mal comentari, a l'altura del camp de futbol ja tenia la roda en terra. Pel que em quedava he continuat fins a casa en el cul enlaire per no carregar pes.

Km totals: 57km.

EIXIDA A TORRES TORRES (13/11/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/Benifairó/València.
Lloc de destí: Torres Torres.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Tomás  i Vicent. Des de Benifairó: Joan. Des de València: Quique i Toni
Ruta: La Vall d'Uixó-Xilxes-Almenara-Petrés-Gilet-Estivella-Torres Torres (Esmorzar, Bar Martí)-Algimia d'Alfara-El Juncar-Algar-La Vall d'Uixó.

Esmorzar: Avui havíem programat l'esmorzar en el bar Martí de Torres Torres, més que res, perquè recuperaren la història en bicicleta els nous jubilats, Vicent, David i Joan, ja que com molts sabeu, aquest bar fos santuari dels inicis en bici. Malgrat els remucs de Pedro, la resta sigui per sentiments o sigui perquè ens resulta atractiu un ambient tan casolà i que sembla està aturat en el temps, quasi res pareix haver canviat en tots aquest anys, hem estat molt a gust. Hem fet bon compte de tot el que ens han tret, principalment dels cacaus i el vi del que no hem necessitat el cambrer per abastir-nos. 

Açò és la mostra del que és un bon plat d'olives i ceba

Toni també era la primera vegada que estava i segons comentari de Quique venia un poc preocupat per allò de tenir que entrar a la cuina a fer-se el bocata, cosa que evidentment ni hi era així; però com li costa assimilar les ironies de la penya sembla anar prou despistat. Al final de l'esmorzar com la taula del vi de la collita pròpia estava buida li hem preguntat a l'amo si no en tenia vi d'aquell i ens ha dit que enguany la cosa de fer vi no ha anat massa be, que si volíem li quedava un cul del de l'any passat; però que estava un poc picat. No res, com estigui i cap a dins. Sembla que a Toni no li ha convençut gaire. Tan si val, hem complit en el protocol de l'esmorzar típic d'aquest bar i tots satisfets hem eixit com sempre cridant i fent broma. La llàstima ha estat que David no ha pogut eixir i s'ho ha perdut. No et preocupes David, tots els nous incorporats han coincidit que aquest bar deu figurar en les rutes de La Morralla. Així que Pedro, deixa de remugar més, o acceptis aquesta situació i calles o no surtis el dia que decidim venir ací.

Ressenya: La ruta d'avui ha estat totalment nova. Com per anar a Torres Torres, si es seguia la ruta d'Algar, s'arribava massa ràpid, hem fet la volta al revés. Açò ha tingut l'al·licient de que el paisatge, malgrat ser el mateix, vist des d'aquesta perspectiva, sembla diferent i hem pogut adonar-nos de vistes que de l'altra manera queden a l'esquena i no les veus. El més cridaner, observar la Serra d'Espada des de la vessant valenciana, on destaca clarament entre altres, l'observatori d'Eslida i el pic Bellota. També s'aprecia que la pendent des de Petrés fins Torres Torres és major per aquest costat. Per donar un atractiu més, en passar prop de la presa d'Algar, ens hem desviat per tal d'arrimar-nos al pont sobre la dita presa; però ens hem trobat que una porta impedia el pas. Hem seguit el camí que ens porta directament al poble d'Algar, el qual travesses pels seus estrets carrers.
La novetat del final de la ruta ha estat, a suggeriment de Vicent, el parar al banquet de l'eixida i fer una estona de raonament. I això és el que hem fet Pedro, Vicent i Jose, Tomás ha continuat perquè tenia una empresa que fer i que li requeria urgència. 

Km totals: 62km.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (09/11/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/València.
Lloc de destí: Canet d'En Berenguer.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Joan, David i Tomás. Des de València: Julio.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Sagunt-Port de Sagunt-Canet (Esmorzar, Bar Murillo)-El Ventorrillo-Almenara -La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall.

Esmorzar: 

LES RETALLADES ARRIBEN TAMBÉ A LA PENYA LA MORRALLA  

Doncs si, companys de La Morralla, ja es pot confirmar la noticia. Ha arribat a l'esmorzar de La Morralla les retallades. Ha caigut del menú les coques petresanes i caneteres. Els motius ho deixarem a que cascú cascú tregui les seves pròpies conclusions.

Aquesta imatge és història

Bé, pel que fa a la resta, tot ha estat segons la línia del Bar i els costums de cadascú. La novetat és que la barra ha canviat una mica d'aspecte i l'oferta i la presència sembla s'ha millorat. El carajillo d'avui molt bo, en ha estranyat i la resposta deu ser que avui en la barra no estava el dessalat de l'amo.

Ressenya: Amb puntualitat, tots els integrants habituals de La Morralla hem acudit al punt d'eixida (inclòs David, que ja crec que es podem atrevir a confirmar, que açò serà ja una continuïtat). Vicent no ha eixit perquè està fent exàmens de la Junta Qualificadora del Valencià, cosa que li ocuparà quatre dissabtes (Sembla que les retallades, de moment, no han arribat a aquesta oferta). Tots agrupats i assossegats hem fet camí sense sobresalts, tan sols citar una anècdota en una de les ja anomenades lluites entre Pedro i Jose i que avui s'ha tornat a produir en la xicoteta pujada a Estivella on l'esprint ha merescut el qualificatiu d'esprint rejoneador, per la forma en que Jose ha portat a Pedro, ja que Jose davant ha mesurat les seves forces i la velocitat a les de Pedro mantenint-li en tot moment la distància suficient per a que no el passara a més a més de que Jose serpentejava amb la bicicleta donant la mateixa impressió que es veu quan un rejoneador va davant del bou i d'ahi el qualificatiu que David ha tret.  A les rodalies de Gilet ens hem creuat en Julio. A partir d'aci, Julio ha passat al davant i ha llançat el grup fins arribar a una velocitat límit de 47 km/h. A l'entrada del poble de Canet, en la redona, el grup es divideix en dos, els que agafen la ruta de circulació correcta i els infractors, que agafen la drecera per direcció prohibida.
La tornada ha seguit la ruta de costum amb l'excepció de que com Tomás es troba eufòric, donat el bé que està agafant la recuperació, hem seguit per La Vilavella (ací David ens ha fallat i no ha continuat, s'ha excusat per feines urgents; però que a veure si gestiones millor les eixides per gaudir de tot el recorregut i no perdre't alguna bogeria o conversa que sempre apareix al final del recorregut). Avui Pedro tenia la lliçó ben apresa i en el Randero s'ha comportat i no ha fet cap bogeria. Sembla que poc a poc va assumint la seva baixa forma, que no és tal; sinó que simplement els anys no perdonen i per molta ullera fashion l'edat no perdona.

Km totals: 75km.