FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Càrrica.
Equip: Des de La Vall: Tomàs, Jose, Joan, Pedro, David i Vicent.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Joncar-Soneja-Sogorb- Càrrica-Sogorb-Soneja-Joncar-Algar- La Vall d'Uixó.
Ressenya:
Per tercera vegada consecutiva a última hora en canviat Almedijar per Càrrica. Acò és conseqüència de dues coses: La primera és perquè d'un temps ençà se'ns ha travessat l'amo del bar iniciat per una mala experiència de Pedro i Vicent i que encara pesa com una llosa. L'altra és, que l'alternativa dins de la mateixa zona de Càrrica tira molt. Per tant ho tenim tots clar. A més a més està en la ruta per abordar a finals de juny el destí de Gàtova.
Aquesta ruta, que tan ben valorada està pel grup, és ni més ni menys per l'esmorzar, ja que en quan a la ruta es converteix en un desgavell. Si l'última vegada va ser Pedro el que la va fer de cacauer, quan ve David, el raret, la cosa ja va per l'última taula. I tot és per si passar o no per Algar. La Morralla ha deixat ben clar, que mentre pugem evitar tocar la carretera principal, circularem per l'àrea de servei i per dins d'Algar. A partir d'ací ja és no fer cas de l'acord majoritari de la penya.
Avui s'ha produït una variant nova que he anomenada com la famosa teoria de:
La poma podrida fa malbé la resta del fruiter
Quan fiquem en un fruiter una poma que comença a podrir comencen a fer-ho les altres fruites que estan més a prop d'ella i per efecte dòmino acaben totes les del fruiter fetes malbé.
Açò sembla que li ha passat avui a Tomás i Pedro que han seguit les rareses de David.
La culpa és del gas etilè que desprèn la poma dolenta. L'etilè és un hormona vegetal que alliberen els fruits durant el seu procés de maduració i que alhora l'accelera. La poma pateix un augment molt brusc d'emissió d'etilè quan madura. Per això, quan hi ha una poma massa madura o en procés de putrefacció al fruiter cal treure per evitar que el gas arribi a les altres fruites properes i les maduri més ràpid del desitjat.
Així que David fes-te mirar això del gas etilè; perquè si el flat el tens molt seguit no sé com acabarem las resta. A veure si et tenim que botar fora del fruiter.
Damunt aquestes bifurcacions de rutes no aconsegueixen cap avantatge. Es clar que la geometria ho diu, la línia recta és el camí més curt i per tant no s'ha produït l'agrupament fins les portes de Càrrica.
En seure-nos a taula era evident el comentari de la situació; però no ha durat gaire. Tots som els suficients llests per comprendre la bogeria que suposa aquestes rucades.
A la tornada, en arribar al Juncar, entrem en la zona conflictiva. David ha soltat el gas etilè i ha tirat recte per la carretera, a la resta no ens ha arribat el flaire i hem seguit la ruta marcada.
Sembla que el flat aquesta vegada a David li ha produït mal de panxa i en arribar a la redona d'Escales ens estava esperant. No sabem si açò és un símptoma de cura o què.
Per acabar ressaltar, que després de tan insistir Pedro de que anàrem a sa casa a fer-nos unes cerveses, en arribar a la Vall ens hem encarat tots en direcció a sa casa i en el seu jardí hem refrescat.
Bé, jo per si de cas el gas etilè encara està actiu, me'n vaig a fer el Camí de Sant Jaume i espero que al tornar l'atmosfera estigui més neta. Per contra, com diu David, igual hem trobo en el personatge exhibicionista i hem dona un esglai.
Deixeu les cròniques en el meu correu i quan torne ja les penje.
Km totals: 67km.
