OBJECTIUS

OBJECTIUS

EIXIDES DIMECRES I DISSABTE

EIXIDES DIMECRES I DISSABTE

EIGIDES GENER

EIGIDES GENER

divendres, 31 d’octubre del 2014

EIXIDA AL GRAO DE CASTELLÓ 29/10/20014

Crónica: Tomás

Sí ya sé que més d'un ha estat esperant des de fa dos dies la publicació d'aquesta crónica, però, com per raons "x" no ho he fet abans, ara vaig a fer-lo encara que siga en forma reduïda.
Hora d'eixida, les 8 (com sempre). Passem llista: Vicent!  - Si; Joan! -Si; Pedro! -Si; Tomás -Si, ací estic. Jose no pot vindre i David... sembla que tampoc. Després han vingut Quique i Toni.
Ens anem cap al Grao de Castelló. Protestes per recorregut perillós (ja us imagineu per part de qui). Arribada al Grao de Castelló. Proposta d'anar a esmorzar al lloc on Pedro tocava; no s'accepta y fem cap a un restaurant. MASSA CAR SERÀ !!!   QUE NO PEGAREM A FUGIR???  Decidim quedar-nos (al final 10 €); sense comentaris.
Durant la tertúlia hem concertat  una excursioneta per al mes de juliol (ara falta que no ens gelem)
Al tornar s'escolta la cançoneta "qué mañana tan buena, qué paisaje tan bonito, como el de Petrés, pero el doble de caro, ja, ja, qué gracia me hace" (ja podeu endevinar qui la cantava).
Pedro fa de guía --->> Nules, carretera Moncofa, La Vall, "mi caaaasa".
Cal dir que el recorregut no ha estat encertat, perquè jo he arribat a casa amb dolor en la zona lumbar i, segons Pedro, és per culpa de tantes rodones i tants stops.
Kms. totals 65 i poquet
EL DISSABTE 1 DE NOVEMRE  ANEM  A  CANET

dimarts, 21 d’octubre del 2014

EIXIDA A ALMENARA (21/10/2014)

Crónica de Pedro:

En busca del Almuerzo a Almenara. 
Recorrido por Algar. Tema INSTALACIÓN GAS en la población de La Vall y presupuestos, con la voz cantante de Jose i la parte atenta de Tomás y Pedro. Juan i Vicent, tocando otro tema por la parte delantera, y sin sofocarse. Llegada al destino con una calma total.
La vuelta la tengo con Tony para ir a recoger mi coche a Quartell. Regreso por el mismo recorrido de mis compañeros en su busca.

Unas palabras de libro:
Mi Pais, Mi Patria 
Es este aire caliente que intoxica,
es esta regla golpeando las puntas de los dedos,
es este amaos los unos contra todos 
con un fondo de capuchas y tricornios
y un boom de turistas, soledad que desespera

PD. 
Jo, Jose, administrador d'aquest bloc, done fe, de que aquesta crònica es obra de Pedro i que s'ha escrit tal qual l'enviada l'autor. 
Davant de la temptació de la seva censura, he decidit publicar-la en pro de la llibertat d'expressió.
Que lluny estàs de Podemos

diumenge, 19 d’octubre del 2014

EIXIDA A PETRÉS (18/10/2014)

Cronista: Joan

Pedro, Vicent, Jose, Tomàs i Joan, la Morralla; en el banc de la fàbrica a les vuit hores, puntual, equipada i llesta per a l'etapa. Fa un dia esplendid i fresquet,no molesta. Com és costum les xerrades ens acompanyen pel camí i fan d'allò més agradable el pedalar eixí com contemplar el paisatge, a cadascú com vol, com requereix el moment. Allà pel pla de Pinyal ens veiem amb Falcó i els seus companys, van a fer la volta de Quart. Ja a l'altura del pont del Palancia (Algar) sentim:"estais podridos". David anava per la carretera i ens adelanta. També cal dir que la ruta ha segut moguda, doncs, hem i ens han acompanyat una gentada: biquers, rodadors com nosaltres, xe! un fum de ciclistes. Arribant a Gilet ens hem creuat amb Xavi, Julio i Joan Carles i a Petrés tots junts hem arribat. L'esmorzar avuí de tots els colors, relaxat fins i tot lent, massa lent. Els reventats per no desentonar també de colorins, però, això sí, xupitos a dojo. La tornada lo habitual, més" nyerviosets", parada técnica inclosa....La Vall, és la una del migdia. 
Quilòmetres: 69.

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh,que cansat estic de la meva covarda,
vella, tan salvatge terra, 
i com m'agradaria d'allunyar-m'en, 
nord enllà, 
on diiuen que la gent és neta 
i noble, culta, rica,lliure, 
desvetllada i feliç.................. 
Però no he de seguir mai el meu somni 
i em quedaré aquí fins a la mort. 
Car sóc també molt covard i salvatge 
i estimo a més amb un 
desesperat dolor 
aquesta meva pobra, 
bruta, trista, dissortada patria. 

Salvador Espriu

dijous, 16 d’octubre del 2014

EIXIDA A LA BARONA (16/10/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8 h.
Llocs d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: La Barona.
Equip: Tomás, Pedro, Vicent, Jose i Joan.


Crònica: Jose
Amb rigorosa puntualitat estàvem tots al lloc d'eixida, sembla que més d'un tenia el cuquet a la panxa, jo en particular tenia la impressió de com si fora a un examen.
Sense més demora partim en el que anava a ser per a més d'un, superar una prova de foc, (penseu que des de fa uns quant anys la mitja de quilometratge és de 86 km.)
Vicent agafa la davantera i posa un ritme que sembla un peliu alt. Igual el pensar que el destí està lluny li feia anar més despresa per tal d'arribar abans. En passar La Vilavella Pedro i Tomás posen ordre i establim un ritme calmós però sense pausa. En arribar a Betxí agafem el carril bici que no deixarem fins la redona d'accés a Sant Joan de Moró, En aquest tram Joan manifesta que sent un flaire diferent, es nota que estem per la Plana de Castelló i que es percep ben clarament els diferents aromes de l'entorn, cosa que no es troba per la zona valenciana. Avís a navegants. Aquest tram ho fem molt tranquils, el desnivell és pla i ens traguem els quilometres prou despresa.Deixem el carril bici i entrem en la carretera secundaria de Sant Joan de Moró, direcció Vilafamés i finalment La Barona. Ha estat el tram més dur; perquè majoritàriament tot era costerut amb dos cotes exigents per al nostre nivell. Amb una mica d'esforç hem anant sortejant primer Sant Joan de Moró, a continuació Vilafamés i poc més endavant l'arribada a La Barona. 10:50h. ha estat l'hora d'arribada. 2:45h. el temps d'anada.
El Restaurant Casa Julian ens espera per gaudir d'eix esmorzar dinar que anava a caure entre panxa i esquena per reposar forces i assaborir un menú diferent. Com Avui Joan tenia el nas molt sensible als aromes i la vista molt lleugera enseguida ha descobert en l'entrada un vinet de les Useres que coneixia,  Clos d’Esgarracordes, dels Cellers i Vinyes Baró d'Alba. Negre criança que, situat en les millors guies, ja ha aconseguit tres guardons internacionals: medalla de bronze al Challenge Internacional du Vin 2010, medalla de plata al Concours Mondial Bruxelles 2011 i una altra medalla platejada a l'International Wine Challenge Catavinum 2012 Tot un honor per a un celler familiar i petita, que disposa de 22 hectàrees de vinya i produeix 70.000 ampolles l'any
L'aroma li venia del llar, les brases enceses llençaven l'olor a carn torrada. Tots li hem seguit. Una safata de dues xulles de carn, una llonganissa, una botifarra i un tros de careta de porc. Unes amanides de tomata i ceba amb bona cosa d'olives trencades d'aquest any, tot ben regat d'oli, també del terreny. El pa torrat amb tomata i una bona morterada d'all-i-oli ha fet el conjunt idoni per completar una bona taula. Havíem arribat al clímax, teniem en aquest moment tot el que ens havíem proposat des de que vam decidir fer l'eixida. 
Pedro, el malastruc, se li passa pel cap anomenar-nos. "muchachos, vosotros sabeis que hay que volver" No ens preocupava ni miqueta, el que teniem davant era el que desitjàvem, i aquest moment no ens ho treu ningú. Així que a l'atac. 
Sense pressa i assaborint cada mos i trago de vi ha anat empassant tot el que ens han presentat.
La inspiració de Joan d'avui no acabava en els sentits olfactius i visuals, no també li ha eixit la vena poetica i ens ha recitat algunes estrofes d'un poema de Salvador Espriu

Indesinenter

Nosaltres sabíem 
d'un únic senyor 
i vèiem com 
esdevenia 
gos. 
Envilit pel ventre, 
per l'afalac al ventre, 
per la por, 
s'ajup sota el fuet 
amb foll oblit 
de la raó 
que té. 
Arnat, menjat 
de plagues,
sense parar llepava 
l'aspra mà 
que l'ha fermat 
des de tant temps 
al fang. 
Li hauria estat 
senzill de fer 
del seu silenci mur 
impenetrable, altíssim: 
va triar la gran vergonya mansa 
dels lladrucs. 
Mai no hem pogut, 
però, desesperar 
del vell vençut 
i elevem en la nit 
un cant a crits, 
car les paraules vessen 
de sentit. 
L'aigua, la terra, 
l'aire, el foc 
ón seus, 
si s'arrisca d'un cop 
a ser qui és. 
Caldrà que digui 
de seguida prou, 
que vulgui ara 
caminar de nou, 
alçat, sense repòs, 
per sempre més 
home salvat en poble, 
contra el vent. 
Salvat en poble, 
ja l'amo de tot, 
no gos mesell, 
sinó l'únic senyor.

Després d'aço, que millor que passar als postres, si, avui era un dia especial i anàvem a tirar el resto. Una quallada amb mel ens va semblar a tots l'idoni per suavitzar la gola. Finalment hem passat als rebentats, si en plural, perquè han estat dos, naturalment; però més que uns rebentat semblaven uns cremaets, tot era conyac i un pèl de cafè. Dues hores ha durat la asseguda. Ens ha semblat tant bé l'experiència que allí mateix hem agafat el compromís de repetir-ho una vegada al més i ja s'ha posat data per a la següent. Serà el 26 de novembre a Cabanes. Ja hem marcat tendència. A la vellesa verola. Hem pagat, no cal dir el preu; però ha estat acord al que ens hem menjat. A més a més ja es diu, la satisfacció no es paga amb diners. Fins Pedro ha eixit conforme. Aixó ho diu tot. La tornada ha estat millor de l'esperada. Hem decidit tornar pel mateix lloc per ser la ruta més plana. Una punxada que he tingut ha retardat una mica la marxa i uns intents de rampes a partir de La Vilavella m'han recordat que les distàncies passen factura si no estàs acostumat. 
Km. Totals: 111.



dimecres, 15 d’octubre del 2014

EIXIDA A PETRÉS (11/10/2014)

Avui han participat: Jose, Pedro, Joan, David, Quique, Toni i Vicent

8:10. La Vall d'Uixó. Esperem a David fins les 8:10 i decidim eixir. Quan estavem a l'eixida del poble David envia un what's app dient que férem marxa i que ja ens veuriem a la destinació.
El recorregut ha estat tranquil, per Algar, Alfara, Algímia, Torres Torres, Estivella, Quique s'uneix al grup, Gilet. Arribats al punt decidim anar a veure si ens trobàvem de cara amb Javi i Julio. A punt de tocar Puçol decidim pegar la volta i ens en tornem en direcció a Petrés on arribàvem a les 10, sense Javi ni Julio. En Petrés ja estava David que també havia anat a esperar als de València però se n'havia tornat abans que nosaltres. Arriba Toni des de les Valls, content de tornar a estar amb nosaltres després uns quants dies sense vindre (treball. Això és bò). L'esmorzar bò com sempre. Les "rugues" de calamars impressionants, però les altres també. I millor encara la coca que va portar Toni. Com sempre ens allarguem fins les 11:30h i "En marxa".
Vàrem tornar per Moncofa per David i resulta que ell se'n va anar pel camí cabres..Està clar que sempre han d'haver malentesos. Toni i quique ens van acompanyar fins la Vall i se'n vàren anar a emprovar-se un casc a "Km".

Una bona eixida

Kilometratge 75 km


Una forta abraçada a tots.  Vicent

dijous, 9 d’octubre del 2014

EIXIDA A LES CASES DE QUERALT 07/10/15

Cronísta: Tomás
Lloc d’eixida: La Vall
Hora: 8 del matí
Com cada dia quan eixim entre setmana, ens resulta una mica més complicat arribar al lloc de trobada, ja se sap que el fet de coincidir l’entrada dels alumnes de l’institut amb la nostra hora d’eixida, sempre serà una molèstia mentre no arriben les vacances.
Bé, ens posem en marxa Vicent, Pedro, Jose, Joan i Tomás i, encara que al principi hem notat que ha refrescat, després hem pogut gaudir d’un matí esplèndid, (no com fa 2 setmanes). Avui la penya no té massa ganes de parlar i quasi sense dir ni pruna hem fet més de la meitat del trajecte de La Vall a Algar. Des d’allí ens hem enfilat cap a Torres-Torres i pel camí de Les Valls hem fet cap a Quartell. En aquesta ocasió no hem baixat al Ventorrillo, sinò que hem baixat directes per la carretera de Quartell fins a la mar. Allí estava esperant-nos el bar de costum, un lloc on esmorzem molt tranquils, sí, més que en cap altre lloc (la tranquilitat de l’amo, és contagiosa i l’esmorzar es fa llarg, sense presses)
La conversa d’aquest matí ha servit per comprovar que tenía raó Xavier Pagés quan pel matí ens ha dit en trobar-nos asseguts al banquet mentre esperavem a Joan “què feu que sembleu una colla de jubilats?  Efectivament, les próstates, les tensions, els colesterols i fins i tot les malalties dels cotxes han eixit a la palestra. Al final, després de la catarsi col·lectiva, tots sans i a pagar (bon preu que fa oblidar el temps d’espera)
Ja de tornada a casa tot ha anat com diria David, “mel de catel”, bona marxa i amb solet però sense agobiar de calor. En definitiva, UN BON DIA DE BICI i els que no han vingut s’ho han perdut.

Km. Totals mes o menys 68

dilluns, 6 d’octubre del 2014

EIXIDA A PETRÉS (04/10/2014

El dia de San Francesc, hem surtit de La Vall a les 8:10: Tomás, Joan, Pedro, David, Falcó i Pagés. Estos dos amb la BTT han fet el seu camí i nosaltrés fins a Algar i després a Petrés. Mos faltaven els excursionistes Vicent i Gargallo que pareix que vaja en “busca del arca perdida” pel que li costa de trobar.
En passar Gilet mos trobem en Javi, Julio i Toni “el granaino” i tots junts fins al bar. Allí han arribat els biqueros i un poc més tard Joan Carles de paissà per esmorzar amb nosaltres. L’esmorzar bò com sempre i la tertulia llarga, perque els temes com les trargetes opaques i el soberanisme català han donat molt de joc. A més a més “Francisco “ Javier ha portat una coca petressana per arredonir la tertutlia. També s’ha comentat l’anada al rovelló a puerto Mingalvo el proper dimecres. Però, no recordé com han quedat.
A la tornada, sempre prou agrupats hem rodat a bon ritme fins a La Vall per la Vila-Vella. Sí, jo també, i la verita és que estic content perque me sentit molt be.