EIXIDA A ESLIDA (31/01/2015)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:40 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Eslida.
Equip: Pedro, Vicent, Jose i Joan.
Ruta: La Vall d'Uixó-La Vilavella-Artana-Eslida (Esmorzar en casa Paquita)-Artana-La Vilavella-Nules-Moncofa-La Vall d'Uixó.

Com indica la fitxa descriptiva, ni l'hora ni el destí coincideixen en el programat. I a que s'ha degut? Tot comença el dia abans. Pel Wasap, Javi anuncia que no ix, tot seguit és Tomás el que es cau de l'eixida. Tan sol Vicent contesta dient que a les 8 h. al banquet. Ningú més diu res, per tant ens gitem amb dos baixes.
Hora d'eixida, al banquet a les 8h. sols acudeixen Vicent i Jose. De seguida entren Wasaps. Primer és Pedro dient que a les 8:15h. acudirà. Tot seguit és Joan dient que ell li sembla bona hora acudir a les 9:30h. Que el dia pinta molt negre. Què penseu Vicent i Jose? Quin "cachondeo" és açò!. Contesta Vicent que ja estem al banquet. Baixe en 5 minuts. Com bé havia dit Pedro, apareix a les 8:15h. En canvi els 5 minut de Joan s'allarguen més d'un quart. En l'espera entra un altre Wasap, és Julio. "De aqui no salimos nadie". La gent que passava ens mirava estranyats i pensarien, què fan ixos bobos asseguts en un banquet xerrant i en aquest oratge!. Vicent insinua que ja no tenim cap necessitat de anar a Petrés. Jose no s'ho pensa dues vegades. Anem a Eslida. Vicent Ok. Envia un wasap anunciant el canvi de ruta. Pedro renega i ho intenta de totes les maneres de convencer-nos en que retirem la idea. Esta decidit. Arriba Joan i sense demanar-li opinió li diem que anem a Eslida. Accepta sense xitar. Paraules de Pedro: "Paquita, cuatro que te han caido" Iniciem la marxa i la radio de Pedro no para, renec, darrere d'un altre i despotricant es passa una bona estona. Jose davant no gira cap, ritme constant, res de xerrar. Així i mantenint l'ordre arribem a la cruïlla d'Artana. De sobte Pedro deu pensar que aquest és el meu terreny, vaig a fer patir a Jose i des de baix de la pujada d'Artana es posa davant i marca el ritme que creu deu posar per despenjar a algú. Res d'això passa: però la veritat siga dita que ens ha fet patir a més d'algú. A més a més en vista hi havien dos ciclistes i el agafar-los el motivava més. El que no volia vindre a Eslida per moments es retrobava en èpoques anteriors i fins i tot estava gaudint. Arribem dalt i no queda prou satisfet, a tir de pedra estaven els dos ciclistes, es llança a per ells i no sols els agafa sinó que generosament es posa davant i tira d'ells. El grup ara és de sis. Així arribem a Artana. En la gasolinera ells entren pel poble i nosaltres per la circumval·lació. Comentari de Pedro. "Nos tienen miedo". Nosaltres en la redona de la piscina, lògicament eixim al davant i els traiem uns dos-cents metres. Ara és Vicent el que té ganes de guerra i s'avança uns metres. Tots fem l'esforç d'enganxar i amb un ritme més viu tirem cap a Eslida. Sorpresa, en Maria Cristina s'uneixen els que Pedro havia infravalorat. D'edat, com la nostra i un d'ells prou engreixat. No sols ens agafen sinó que volen tornar-nos la cortesia de Pedro i es posa davant el doble de Magín (per la semblança en el metge Magín). Ja sense parar fins el bar de la Paquita.
Segona part de la pel·lícula. Pedro inicia tots els qualificatius despectius que li venen al cap en contra del lloc, del menjar...La resta fen bon compte del que ens trauen i passem dels comentaris. Toquem diferents punts de conversació mentre ens fem dos rebentats i passa el temps volant. Un dels temes va ser el referent a les visites que té aquest bloc i en concret vam ressaltar que un fidel seguidor és Rafa Larubia. Tots els que estàvem en taula vam coincidir que han estat moltes les vegades en que se li ha convidat a que surti en la bici amb nosaltres i inexplicablement no sabem perquè aleshores d'ara mai s'ha produït. Per tant Rafa, quan llegeixis aquesta crònica, estàs novament convidat a compartir amb nosaltres totes aquestes eixides i gaudir en viu del que ara sols fas per la lectura en aquest bloc. No ens falles.
 Són més de les 11:30h. quan alcem taula. Anem a pagar i per intercessió de Joan, embolica a Vicent i aconsegueix tarifa normal, el segon rebentat no se'ns cobra. Pedro i Jose reclamen els calcetins que no tenien i cap a casa.
Tornada ràpida en l'aire a favor fins la cruïlla de Moncofa on gira l'aire en contra i amb esforç arribem a La Vall.

EIXIDA A L'ALBUFERA (27/01/2015)

E L   P A L M A R (segona edició)

Aquesta crònica per unanimitat la farem entre tots (ningú, quan es va plantejar, va dir res en contra, per tan qui calla atorga).
La ha iniciat Joan. L'ordre establert és: Quique, Pedro, David, Tomás, Vicent i Jose.
També convidem als nostres amics Paco, Xavier, Vicent i Jose ha col·laborar en la crònica aportant les seves opinions sobre l'eixida.


JOAN 
Com l'any passat,per aquesta data, hem realitzat esta eixida convidats pels nostres amics i companys: Borràs, Falcó, Pagés i Mangrinyan. 
Des de la Vall hem anat: Pedro, David, Vicent, Jose, Tomàs i Joan. Des de Paterna Quique. 
Després de convenir els autos per a viatjar en lloc, eixim de la Vall a les vuit i prompte arribem al Palmar on ja ens espera Quique........

Pàrquing on hem deixat els cotxes

QUIQUE
En baixar les bicis i acabar de muntar-les arriben els amics del terratrèmols amb bota de vi inclosa. Pedro, que acabava de fer-se un entrepà, aprofita per estrenar-la i s'ofereix per a dur-la.
Tots plegats ens dirigim al restaurant per a reservar taula i fer-nos un cafè abans de començar la ruta. Així doncs, Pedro completa el seu esmorzar.

Restaurant la casota

En començar la ruta ens topetem amb el que uns cartells avisaven en la carretera direcció al Palmar: LA PERELLONADA.

Agafem una ruta que acaba en camí tallat. Tornem enrrere

VICENT (CONTINUACIÓ)

Sota la direcció de Vicent Borràs, que portava el GPS amb el Track corresponent, agafem direcció nord i anem cap al Saler i Pinedo, travessant la devesa del Saler que és una passada per les dunes i per la vegetació exuberant que té. Alguns trossos els fem per carril de bici, altres per senders de fusta i altres per l'arena (fins i tot algun tros a peu). Eixim al carril bici de la carretera del Saler i després ens acostem cap a la platja pel carril bici paral·lel a la mateixa. Un plaer anar pel costat de voramar. Arribats al Pinedo tombem cap a l'Oest i travessem un pontet prou empinat que alguns s'havien atrevit a pujar-lo sense baixar de la bici (cosa que l'any passat la majoria el passàrem a peu) que travessa la carretera del saler. Arribats a un punt tombem cap al sud per tal de rodejar l'Albufera. Anem per camins de terra (la majoria) i visitem alguns embarcaders (o ports fluvials) de l'Albufera, Catarroja (en el que vàrem pegar un mos i un trago de vi de la bota de Xavier), Silla, en el que hi havia dos mestres jubilats, com nosaltres, amb feines de manteniment d'una barca. Paco els va preguntar i ens van explicar que aquella barca és una barca de "vela llatina" i que el 13 de març (no estic segur que fóra el 13) fan una exhibició molt interessant. El mestre que ens explicava les coses ens contava que ha estat durant un temps president d'"Escola Valenciana" i de la fundació "Sambori". Ara és el president de la federació dels ports de l'Albufera.

Port de Catarroja

Després d'això continuarem camí cap al sud i després a l'Oest fins arribar al Palmar.
Aprofitem per fer-nos unes fotos.

En dirigim la restaurant La Casota on ens esperava un bon dinar i un bon ambient. Vam dinar creïlles braves, esgarraet, (em deixe alguna cosa) pa torradet amb all-i-oli i tomateta amb oli i tot seguit un bon plat d'arròs a banda i de fideuà i un bon postre. Cervesa, vi del costat de Casinos i per finalitzar un bon rebentat. To això animat per la música i veu de Xavier, acompanyat per la veu de Jose Mangrinyan.

Ha estat "Tot un plaer".
Salutacions: Vicent

EIXIDA A CANET (24/01/15)

Un soneto me manda hacer Violante
y en mi vida me he visto en tal aprieto
catorce versos dicen que es soneto
burla burlando van los tres delante
.
.
.
Després entendreu el per què del poema.
Bé, a la feina. Són les 8:15 i ens posem en  marxa cap a Canet encara que podiem pensar que Joan va de compres a una fàbrica de neveres segons es desprén de la ràdio de Pedro que va dient continuament les diferents temperaturas, informació confirmada per Vicent (hem arribat a 1,5 ºC.)

El matí comença bé, fred i la companyia d'un quasi membre de la penya, el vent (quina alegria més gran). Però no importa, continuem cap a Algar amb intenció de no perdre massa temps i per afavorir aquest objectiu trobem a l'eixida d'Algimia un camió (que semblen dos en un) creuat a la carretera fent maniobres i nosaltres aturats observant amb atenció---> més temps perdut. Després marxa normal fins arribar a Canet on ja ens esperen els amics de València llevat de Julio.

Per arribar tard ens han castigat a esmorzar al lloc dels fumadors, al pati. Res que destacar pel que respecta al menjar, només l'anècdota del cambrer que ha dut un entrepa que no era nostre i poc li ha faltat per obligar-nos a dir que si.

Avui aquest cronista ha recordat els animalets que poden girar el cap o mirar davant i darrere amb independència de moviment dels ulls. Jo he hagut de parar orella a les dues bandes de la taula, on han destacat dos assumptes; Pedro ha tret el tema de la rondalla, de l'acompanyament amb la guitarra i a partir d'ací... ; per l'altra banda Joan, Antonio i Jose Luis es preocupen més de la qüestió política, de tot el que estem perdent i que tant ens ha costat aconseguir i de si és just jubilarse amb 60 o no (avui ha estat una conversa sense crits ni pèrdues de papers).

Ja de tornada a casa. S'ha fet una mica tard i no hem tornat per la rodona de Moncofa. Arribem a La Vall i fem la visita al banquet per acomiadar l'eixida. Avui hem aprofitat per recordar que dimarts anem a l'Albufera i que a les 7:30 Joan, David i Tomás carregaran les bicis a la plaça del mercat; Vicent arreplegarà a Pedro i Pepe.

Per allò de fer alguna vegada una eixida nostra de més d'un dia que podría ser en juny,

Una marcha me encarga don Vicente
y en la vida me he visto en tal aprieto
varios dias de marcha en bicicleto **      (este palabro lo usa mi suegro)
que recuerde con agrado la gente

EIXIDA A LES CASES DE QUERALT-Almenara (21/01/2015)

El dimecres, La Morralla ha canviat de bici i convertits en biqueros hem eixit cap a les cases de Queralt. El recorregut de l’anada (encara que Joan la tingut que retallar; perquè algun despertador no ha tocat) ha estat d’allò més interessant. Des d’Almenara hem vist molt del terme de Quart. Destacaré la finca d’estil “piramidal”, tota ribassada de pedra seca de rodeno que a tots ens ha impressionat. Després, ja cara a la mar tots juntets per a les 10 en punt al lloc. (no s’ha perdut ningú).
Encara no estaven a la taula hem tingut la sorpresa de Quique i Toni que ja torna a ser valencià.
El lloc, l’esmorzar i la tertúlia també han estat interessants. Hem decidit que el proper dimarts anirem a L’Albufera per repetir una eixida que ja l’any passat han fet en companyia d’alguns terratremols.
I si l’anada era curiosa, la tornada de cine. Sempre per vora mar i per “passarel·la” de fusta on Pedro dia que anava en avió, fins a Xilxes. D’allí al camí de Cabres i cap a casa per la bassa i el polígon de La Mezquita. Una bona excursió, m’agradat molt.
David

EIXIDA A BORRIANA (14/01/2015)

La Vall d'Uixò 14 de gener de 2014

MORRALLA

Un títol molt sugerent. Tots sabem d'aquest substantiu per quantes vegades l'hem utilitzat referint-nos a les actuacions, maneres de fer, maneres d'entendre etc. Açò, Pedro, David, Vicent, Jose, Tomàs i Joan ho subscriuen, crec, en l'etapa d'avuí. Eixida mogudeta després d'aclarir la ruta, destí Burriana. Que si per ací, que si per allà, a la fi diguem: anem per la Vilvella, Betxi, Alqueries, carril bici per Sta.Bàrbara a Burriana i allí ja vorem on esmorzar. Pedalem prou tranquils fins Betxi on pareix ser hi ha un malentés i Pedro no sabem com agarra una eixida equivocada i com podeu imaginar ja tenim tema. Gràcies a Vicent, després de cridar-li unes quantes vegades, quedem en vores a l'entrada de Burriana. En això estem quan de sobte, camí d'Alqueries, David ens agarra ja que havia eixit després de nosaltres ,i Pedro?. Be per fer-ho curt ens hem reagrupat a l'entrada de Burriana. Ja en la ciutat preguntem on esmorzar i un home amablement ens indica un lloc que està a l'altra punta anomenat bar Maria, crec, on esmorzarem agust. Xino,xano, arribem al bar que té un rètol que diu bar el Garbó (abans Taverna María). Un cavaller que està allí fora ens convida a deixar la bici dins d'un casal faller que hi ha enfront, això no passa sempre: gran Burriana!. Gràcies Fausto pel detall. El bar és molt casolà i ple de gent gran com nosaltres. La dona que està al càrrec en una estona ens serveix els cantells que hem triat a més de cacaus, olives, i vi en frasca. L'esmorzar multitemàtic, si bé alguns interessants, que com sempre s'han quedat sense concretar, ja vorem el dissabte. Dos reventats. Tocant la trompa el xic, Pedro, per segona vegada desapareix, però esta eix davant de tots i el seu repertori:" que salgo último, que tengo tos, ja, ja, jo, jo.... Vicent i Tomàs esperant i ell per davant. Això si ho contes no s'ho creu ningú. Arribem a la Vall i cada mussol a la seua olivera, ni banquet ni res. 
REFLEXIÓ: És veritat que ser morraller tots ho entenem, però, tot no val amics. Devegades eix alguna espina i punxa, no és agradable, encara que després tot s'oblida. Supose que tot, quasi tot, és normal. Bé morrallers i morralleres, bon rotllo i fins el dissabte que ja vorem el que passa.

Tout est pardonné Pierre.

Joan

ES MILLOR TORNAR ENRERE QUE PERDRE'S EN EL CAMÍ

Això deuria de haver fet Pedro avui.
Pedro es perd amb molta facilitat i no s'explica perquè.
La seva preocupació es tal que ha pres accions per posar-hi remei.
La primera cosa que li ha vingut a la memòria és el fet ocorregut a Petrés fa unes setmanes, quan es va perdre el gos de la cambrera, i el nostre amic Pagés, fent us del seu poder diví, el va fer aparèixer.
D'aquell miracle s'ha aixecat una capelleta amb l'advocació a Sant Pagés, el salvador dels gossos perduts. Això ha degut pensar Pedro, quan en arribar a casa, el primer que ha fet és anar en busca de la imatge i encomanar-se a ell. Si ho ha aconseguit en un gos; perquè no en mi. Algú que l'han vist ens ha fet arribar el moment d'èxtasi.

Com que Pedro no és gaire creient, la segona cosa que ha recorregut és a injectar-se un xip.Aquesta vesprada ha passat per la clínica veterinària.

Bé, esperem que alguns d'aquests remeis o els dos servesquin. Per si de cas estarem tots a la mira i si hi ha que portar-lo en una cordeta ho farem.

Tot açò ve a compte perquè l'eixida d'avui a Borriana, el que en un principi deuria d'haver segut la recerca del polp i la sèpia, s'ha convertit en la recerca de Pedro.

CANET D'EN BERENGUER (10/01/2015)

10-1-15 CANET D'EN BERENGUER

Avui han participat:

Des de València:  Javi i Julio

Des de la Vall: David, Pedro, Joan, Jose i Vicent.

Eixida normal a les 8 h, si fa o no fa, i amb una temperatura de 8º C.  Jose, Pedro, Joan i Vicent (aquest es col·loca el darrer del grup amb el far davanter i el pilot de darrere encesos, donat que la claror encara no és massa dominant a l'ambient).

Pel camí, de la mateixa manera que la temperatura ambient era més prompte geladeta (8, 7, i  varem arribar a 6º C), ho era també entre els ciclistes, donat que no n'hi havia molta conversa. A poc a poc la temperatura va anar pujant i així també l'ambient anava calfant-se i apareixia alguna conversa, sobre tot entre Jose i Vicent, també amb Joan; no així amb Pedro que tot era dir que no es trobava bé (fins i tot hem hagut d'esperar-lo, cosa que no és normal, en ell, abans d'esmorzar).

En arribar més enllà de Gilet els esperava Javi, que comunica que Julio se n'havia anat davant per reservar taula i David (que havia eixit més tard ell a soles) anava fent camí. Efectivament, amb David s'agrupen ja arribant a Canet i Julio estava com un "senyor feudal" defensant el seu castell (la taula). Cadascú va demanar, com sempre en la barra i acompanyats dels cacauets (am corfa però sense sal), les olives, cervesa, "llimonà" i vi, van prendre possessió del castell tan ben custodiat i es van asseure. Van esmorzar, com sempre molt a gust (n'hi havia "abaejo" amb tomaqueta que van demanar David i Vicent). Van parlar, entre d'altres, del tema d'actualitat que era la matança del "Charlie Hebdó" i....... tan a gust estaven que van repetir de rebentat. L'amo de l'establiment, estranyat, va anar a la taula a veure si passava alguna cosa (cridaven bastant, pel que es veu) donat l'hora que era i que encara estaven allí (van eixir damunt de les 12 h). Van quedar que el proper dimecres aniran a Borriana per allò del polp i la sípia.

Julio i Javi cap a València. La tornada va ser prou normal. Peter ja estava com sempre. David es va desviar pel camí Cabres i la resta (Jose, Joan, Pedro i Vicent) per la Vilavella. Després de la Vilavella es van ajuntar amb el grup d'Alboraia i Poldo "el gallo", amb els que han coincidit altres vegades. Bona gent. Amb ells han arribat fins la Vall.

Hom ha fet la xerradeta al banquet de la Colònia com ja va sent prou normal.

Kilometratge 76 km

Una forta abraçada a tots.  Vicent

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (10/01/2015)

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: la Vall/València
Lloc de destí: Canet d'En Berenguer.
Equip: Des de La Vall: Pedro, David, Jose i Joan. Des de València Javi i Julio.
Km. 75.

Crònica: ???????? Igual està baixant carrer a Vall, no Vicent?

Us agrada el modelet

De perfil

EIXIDA A PETRÉS AMB LES DONES (05/01/2015)

OBRINT NOVES TENDÈNCIES

Seguint en la mala costum de que els cronistes de La Morralla s'amaguen. 
Una més en blanc. 
PEDRO. I VAN TRES.
En tan majors que són i sembla que no han anat a escola i això que molts són mestres.
Agafen el camí fàcil i, aprofitant les noves tecnologies, en fer fotos queden desocupats.

A escola si han anat. Dones per un costat, homes per l'altre

Tanta feina i la meitat d'entrepans

Això vol dir que t'ha tocat pagar?

EIXIDA A PETRÉS (03/01/2015)

A l'espera que el cronista de guarda faci el relat de l'eixida farem una mostra fotogràfica de dos fets rellevants que s'han produït en el bar de Petrés.

1. Fet de gran ressò.

PEDRO HA CONVIDAT A COCA

2. Fet inèdit. L'aparició d'un gos

XAVIER HA FET UN MIRACLE O MÀGIA  O FÍSICA QUÀNTICA

ACOMIADAMENT DE L'ANY

PETRÉS 

31/12/2014

A l'espera de que el company Julio faci la crònica, vagi per davant un avanç gràfic del que ha estat l'esmorzar tradicional de la nostra Penya per acomiadar-nos de l'any 2014.

Una taula menys nodrida que en altres ocasions

Enguany l'all i pebre ha estat la novetat