EIXIDA A ALGAR DEL PALÀNCIA (25/02/2015)

En Algar trauen els gossos a cagar

Segons la versió del nostre company Joan, aquesta dita es diu com a resposta de la següent pregunta:

Saps que fan el dijous en Algar? Trauen els gossos a cagar

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:00 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Algar del Palància.
Bici: BTTEquip: Pedro, Vicent Cabos, Jose, Joan, Tomás, David i Vicent Pedreguer. 
Ruta: La Vall d'Uixó-Partida Cassanya-Partida d'Escales-La Dehesa-Barranc del Rodeno-Barranc de Los Pinos-Casa de Jallar-Presa d'Algar-Algar (esmorzar. El Casino)-La Vall d'Uixó.

Crònica: Sembla que ja és un fet consolidat, els dimecres, definitivament, toca bici de muntanya. Si seguiu el procés d'aquesta variant ciclista haureu pogut comprovar que el punt de partida ha seguit un pla d'adaptació de menys a més dificultat, iniciant-nos en rutes planes i preferentment asfaltades per a passar la setmana passada a una mixta amb la incorporació de trams de terra de ferm regular i avui hem pujat el llistó per a passar a una ruta que si bé mantenia el traçat mixt, la part de terra ha estat més irregular i amb desnivell de tant en tant. Com li dia Pedro a Tomas "Hoy te has bautizado"
Per fer aquesta ruta hem comptat en un convidat de luxe, Vicent Pedreguer, el qual el podríem anomenar com el "sherpa de la BTT". La meva felicitació pel recorregut programat i pel respecte mostrat, mantenint en tot moment el ritme i l'espera adient perquè tots ens sentíssim còmodes i poguéssim gaudir en tot moment del plaer de conduir i observar el paisatge. Alguna conversació entre Joan i Tomàs a pregunta d'aquest sobre si quedava molt de tram de terra, sarcàsticament li ha contestat Joan que Vicent sempre té un conill amagat i no sap mai per on pot eixir. Coneixent a Vicent Pedreguer, ja se sap, on hi ha una alternativa de terra no hi cap asfalt. I jo circumscric el seu pensament. Quan toques terra enseguida li dones resposta al perquè l'ús de la BTT. 
Vull ressaltar del paisatge la sorpresa agradable que he tingut en comprovar la quantitat de llauradors que en mig de pinars han vist en aquests racons un medi propici per criar els seus conreus, i no ho dic per els tarongers que ja es conegut el seu poder expansiu, sinó hem refereix al de secà. Hem pogut veure la recuperació d'oliveres, ametllers i fins i tot vinya. 
L'entrada a Algar ha estat per la pressa, una assignatura pendent que des de fa molts anys teniem pendent i a la que Pedro en particular, de manera insistent ens recordava quan passaven prop. Ho vàrem intentar una vegada; però el vigilant ho va impedir. Hem pogut comprovar com aquesta obra hidràulica estigui desaprofitada. Molts encara tenim en el cap la pegunta. Però la presa d'Algar té comportes? Vicent és el que ho té més clar. Si. 
Ací teniu uns enllaços perquè us documenteu: 
LA PRESA DE ALGAR: ¿UN PROBLEMA INSOLUBLE?  La presa del despropósito

Prop de les 10:30 h. hem arribat al Casino d'Algar a emprendre l'esmorzar. Molta expectativa havia suscitat aquest bar. La seva anomenada ha segut el motiu d'aquesta eixida. Els que el coneixen així ens ho havien aconsellat i Vicent que ja havia estat ho corroborava. En entrar la impressió es molt bona, en escoltar l'oferta, la cosa pinta bé, la retalia d'opcions és extensa. Al final sol passar, que tanta cosa et crea més dubtes per acabar demanat el que ja coneixes. Tots truita amb carxofa o all acompanyada de formatge o embotit. Una excepció, bocata de llomello. Ens havien dit que ho feien en el moment i així sembla ser; perquè tots estaven calents i molt mengívols. Els complements de cacaus i olives per partida doble i la beguda també. Carajillos de bon beure i xerrameca sense sobresalts. Alcem taula que arriba l'hora de l'angelus, cosa que ens anuncia al moment el rellotge de l'església. Per cert el preu que no es quede en l'oblit. 
5 €, molt econòmic per la quantitat i la qualitat. Pedro, no s'explica que fa la Pàquita demanant-nos 7 €. Al final tindràs raó. Ha i una curiositat. Et donen un cartró amb 10 caselles que li posen el segell per cada esmorzar que has consumit i en ompli-ho tens dret a un esmorzar gratis. Hem estat 7, dons la propera vegada si venim tres un esmorza de gorra. Però qui s'ha quedat el cartró? Ja entrem en les suspicàcies. Pedro ja està seguint la pista. A veure si per aquesta gracia tenim que crear un reglament d'ús. Coneixent-nos el tema donarà per a molt i sinó al tant. Petrés inventat alguna cosa o estem abonats a Algar. 
La tornada directes a La Vall per l'àrea de servei. Parada al banquet, xicoteta tertúlia i al cau. GRATIFICANT EIXIDA.

Km. totals: 43 km.

EIXIDA A BENAVITES (18/02/2015)

POC A POC SE FA CAMÍ

Amb bici BTT com és habitual des de fa ja unes setmanes. Trobada al banquet a les 8 i una mica (culpa del trànsit ). Ens dirigim cap al camí del pou iniciant una eixida relaxant i amb bon oratge i arribem al camí cabres per creuar la carretera general i, en lloc d'arribar a Moncofa, trencar a la dreta  i plantar-nos en la mar de Xilxes. Fa un matí preciós i passejar amb la BTT a vora de la mar és una sensació extraordinària. Anem ara cap a la platja de Queral per acabar per fi agafant la carretera que ens haurà de dur a Benavites. Allí ens espera Quique i de seguida arriba Toni.

Esmorzar amb un entrepà classic de Benavites que guanya per golejada, (llomello amb pisto diuen). La guarnició de costum, cacaus i olives la beguda com sempre i els rebentats bons.

Si us he de fer algún comentari de les converses ho tinc complicat si tenim en compte que n'erem 7, Vicent, Jose, Joan, Pedro, Quique, Toni i jo mateix, i n'hi havia 3 converses diferents; per una banda Vicent i Jose crec que xerraven sobre temes d'educació (no estic segur), Joan, Toni i Quique començaren parlant sobre bodegues però al final Joan finalitzà derivant el tema sobre ametles, garrofers i horts de taronges. I per fi Pedro després de despotricar sobres esglèsia i polítics em va demostrar que en ocasions si que és conseqüent amb les seves idees perquè moltes vegades ha dit que sobra la monarquia i s'ha passat prou de temps explicant-me les excel·lències de la nova operadora de mòbil que ha contractat, molt millor que Orange; es tracta de l'operadora de telefonia REPÚBLICA.

Hem acabat l'esmorzar i comencem ara la torrnada a casa. Anem a la Font de Quart i des d'allí agafem diferents camins que ens duran a fer una visita a JuanJo  que es troba treballant les seves finques de tarongers i ens agraeix el detall. Després d'una estoneta reprenem la marxa arribant a la via de servei que ens durà a la Vall. Durant tota aquesta segona part de l'etapa hem fet per primera vegada recorregut per camí amb terra, una mica de pedra solta i alguna rampeta que per a mi ha suposat una salt qualitatiu respecte a les anteriors i que és ni més ni menys el que jo vaig demanar, anar introdïn-me paulatinament; per tant he d'estar content encara que per a mi supose un esforç (és el que demane si vull progessar. Sé que els companys han d'esperar-me moltes vegades però saben que jo done tot el que tinc i me cuiden i són una companyia inmillorable. GRÀCIES  AMICS

EIXIDA A PETRÉS (14/02/2015)

Encara que un poc tard, CRÒNICA de l’eixida a Petrés del 14 de febrero de 2.015.

No vaig quasi cap dissabte, i un que vaig me toca la crònica. No me desagrada fer-la, més bé al contrari, el que passa és que tinc menys vivències que els que ixen junts a les 8:00. Tot i això, jo puc contar que des de les 8:20 que agafe la bici fins a les 9:05 que eixia, vaig canviar dues vegades el pneumàtic, i després anar a ca KM (que obria a les 9) per comprar-ne dos. A partir d’ací cap a Almenara pel camí més curt i fins a Petrés en 56 minuts.
En arribar, ja eren tots allí. De veritat que feia goig la taula, a saber: per València, Julio, Antonio i Javi, per La Vall, José, Pedro, Vicent, Tomás, Joan i David. 
Al començar l’esmorzar varem tindre l’agradable visita de Paco, Pagés i Blai que venien en la bicicleta de muntanya. Bon esmorzar, bona tertúlia. Al costat dels biqueros varen comentar l’eixida de juliol entre altres. Després coca petressana,(tornen les bones costums?) i bon rebentat i cap a la bici. On per cert, vaig escoltar una exclamació poc encertada. A partir d’ací i sense novetat, en l’aire bufant benèvolament fins a la rotonda de Moncofa. Jo tombe cap a La vall i els morrallers vallers per La Vila-vella. Si teniu que comentar alguna cosa, tant de l’anada com d’aquest últim tram ho feu.

David

David, a l'anada no ha hagut res destacable, en bona harmonia i xerrant hem fet el trajecte amb tranquil·litat llevat d'alguna maniobra imprudent que va posar en perill als que tancaven el grup.
El tram de La Vilavella ha estat més del mateix d'altres vegades. Tots junts fins a La Vilavella i el tram d'ací a La Vall, el de sempre que se'n va, provoca i en arribar al Randero fa el ridícul.

Jose

EIXIDA A AMENARA (11/02/2015)

La Vall d'Uixó 11 de febrer de 2015

Al banquet:Pedro, Jose, Vicent, Tomàs i Joan. Després vindrà David.
Modalitat de l'eixida: BTT.
Lloc d'esmorzar: l'Alpino (Almenara)

Avuí hem fet la volta canviant la bicicleta de carretera per la de muntanya.També el recorregut ha segut diferent; camins, caminets i alguna pista de terra.La fresqueta del principi res que vore amb la dels dies passats on el fred ens acoquinava. D'eixida al camí de la bassa Llacuna fins Almenara, després al Pontasgo, Morvedre, i per dins del riu Palància per una bona pista que arriba a la platja de Canet i pel carril bici a la mar d'Almenara i per l'assegador de Benavites al bar mencionat on David guardava armes en pacient espera.
Esmorzar complet amb doble"reventat, cremat", pastetes, que David mentre esperava ha comprat. Tertúlia animada pel segon reventat que a més Pedro ha convidat, però, Tomàs ha pagat. La tornada com que s'ha fet tard i tots per uns motius o altres hem fet presa, i pel carril bici a la Vall.L'eixida com tantes altres, molt agradable, entretinguda,a lgo llarga la primera part. Tant sols una xicoteta reflexió en la que tots tenim que posar atenció extrema en la conducció, de vegades es relaxem massa i això fa que es despistem i no tingam tota la cura que fa falta; no devem oblidar-ho!. Fins el proper dissabte que tornarem a fruir de tan grata i bona companyia.

Joan

EIXIDA A PETRÉS (07/02/2015)

RUTA AMB BICI DE CARRETERA

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:00 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/València
Lloc de destí: Petrés.
Equip: Des de La Vall: Pedro, Vicent, Jose, Joan i Tomás. Des de València: Julio, Javi i Antonio.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Petrés (Esmorzar)-Almenara-La Llosa-Xilxes-Moncofa-La Vall d'Uixó.

Crònica:
Després d'un dissabte sense trobada en els amics valencians hem retornat a varar la barca a Petrés, no sense abans tindre que patir el fred que ens oferia l'oratge matinal i que de debò ha entrat en els nostres cossos i que en el meu cas concret, he necessitat d'un temps per a poder menjar cacaus, donat que els dits grossos de la ma els tenia insensibles.
Però no hem tardat en entrar en calor, si de cas es queixaven de tant en tant els que estaven en la trajectòria de la porta del bar i cada vegada que accedia algun client els arribava la ventolejada; però com que aquí, com diu Pedro, estem com en casa i per tenir al tio es mimen, doncs la temperatura ha revingut enseguida. Així que hem fet bon compte de tot el que hem demanat i del que no hem demanat a més dels afegitons. Si, perquè a més de l'esmorzar bàsic, la neboda de Joan ens ha sorprès en un dolç especial, res a veure en la coca petresana, ha estat un dolç pasta de full cobert d'un suflé bonissin i que ha acompanyat als rebentats de ron. I d'afegitó un repito de rebentat o xupito segons el desig de cadascú. Aquesta última ronda ha estat la convidada de Julio pel seu aniversari. Enguany els dos "guelos" de la penya han quedat com homens al convidar per separat. Possiblement alguns us haureu quedat fora de les dues o d'una d'elles. Dons ha pegar-li la pallissa al excusat. Igual la setmana que ve, que tornem al lloc, podeu fer les reclamacions o acudir per tirar-los de les orelles.
Lògicament tanta taula ha provocat una asseguda més llarga del compte, per tant la tornada s'ha retallat per Moncofa.

Kms totals: 63 kms.

EIXIDA A FAURA (04/02/2015)

RUTA AMB BICI DE MUNTANYA

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:20 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Faura.
Equip: Des de La Vall: Pedro, Vicent, Jose, Joan i David. Des de Paterna: Quique i des de Faura: Tony.
Ruta: La Vall d'Uixó-La Llacuna-Cassanya-Barranc de l'Estepar-Riu Palància-Alfara de La Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Faura (esmorzar, bar La Muralla)-Benicalaf-Barranc de l'Arquet-Camí Benavites-Camí de La Vereda-Camí Segorb-Carretera La Vall d'Uixó-Polígon tras Castell-Estany d'Almenara-Sèquia de Noguera-Platja Casablanca-La Llosa-Camí la Ratlla-Sèquia Major de Xilxes-Xilxes-La Punta-Polígon La Mesquita-La Vall d'Uixó.

La improvisació de La Morralla s'ha convertit en la tònica de les últimes eixides. Novament la cosa s'inicia en la vespra i el wasap torna a ser el que crea dubtes. Ho inicia Joan dient que si demà fa vent ell agafaria la mtb. Tot seguit Quique pregunta on se va. Se li diu que a Faura i confirma estar assabentat Quique i David al temps que Tomás aprofita per despenjar-se de l'eixida. Demà Deu dirà.
Amaneix el dia i Jose escolta al nostre corresponsal de La Ser, Xavier Díaz, que alerta groga per vents forts. Mà de Wasap i agafant la proposta del dia anterior de Joan, anuncia que agafa la mtb. Ok de Vicent i Pedro. Joan no contesta. Es cola un missatge de Quique preguntant pel nom del bar. Joan ho sap. Ens presentem al lloc d'eixida i només ho fem en mtb Vicent i Jose, Pedro rectifica i se'n torna a canviar de bici i Joan maleint també.
Bé, iniciem la ruta sense vent i Joan encapçala la marxa per conduir-nos pels camis que ell tan acostumat està a trafegar. Prompte ens adonem que tot hi el desori inicial el canvi de bicis ha merescut la pena. És una altra conducció i el paisatge completament diferent. Ha servit per conèixer camins desconeguts i partides de La Vall amagades. Tot pel marge esquerre de la carretera d'Algar fins arribar al camí d'Alfara que feia anys no passàvem per tenir-lo vetat degut al accés perillós de creuar el riu Palància i pujar al poble per la pendent. De fet tres cotxes ens han passat en el moment que pujàvem la costera. Passeig tortuós per dins del poble, una senyal prohibida impedeix fer-ho pel carrer d'anys enrrere. El nou traçat és molt interessant, carrers estrets; però tots molt ben asfaltats en rústic. En eixir del poble ja seguim la ruta tradicional de la bici de carretera. Direcció Les Valls ens trobem en Tony i ja dins de Faura en Quique i David. Bar recomanat a Joan, La Muralla. 

Bar La Muralla

Bon mostrador. Ens abellia moltes coses alhora i no sabíem quina opció millor escollir. A la fi som animals de costum i les faves i xipirons és el que ens atrau a la majoria. Un entrepà amanoset; però mol mengívol i l'all-i-oli encara ho ha fet més saborós. Una coca del forn, que Pedro ha fet d'ordinari, no puc dir si també de tresorer, ha acompanyat al primer rebentat. Pedro que pel wasap del dissabte es va enredar en no sé quina sorpresa ens tenia preparada, ho ha desvetllat avui, convidant-nos al segon rebentat. Ha fet anys, tots ho sabíem, no sé a que tant de misteri; però gràcies Pedro. Per molts anys. Preu de frontera de les províncies de Castelló i València, 6€.
La tornada ha estat molt més gratificant de l'anada, previ pixada en una paret del camí, que Joan expressament ha buscat per l'acte de micionar i que tots hem acceptat sense dir ni mut. No debades, avui des de l'inici, és el guia de la marxa i ho estava fent de luxe. Felicitacions Joan, es nota que et coneixes molt bé aquests amagatalls. Hem acompanyat a David fins al carril bici d'Almenara a La vall i nosaltres hem iniciat el joc del tres en ratlla per dirigir-nos a l'estany d'Almenara. Gràcies a la mtb ens hem endinsat i l'hem vorejat tot fins a la platja d'Almenara. Només per aquest tros ha merescut la pena haver canviat a última hora de bici. Com diu el refrany "No hi ha mal que per bé no vinga" 

Estany d'Almenara

La resta del trajecte entre camins fins La Vall.
Per cert que del vent res de res. Sembla que ens informadors tenen enveja de que més de mitja Espanya està patint el fred, l'aigua i les nevades i volen que ho passem també nosaltres; però per a bé o per a mal, qui sap, estem en la millor terreta del món.