EIXIDA A PETRÉS (28/03/2015)

DARRERA CRÒNICA DE CRÒNIQUES

LA VALL 28 de març de 2015

Dic eixí, raó per la qual, crec que en falten unes quantes i aquesta seria la darrera.

Des de la Vall: Pedro,Tomàs i Joan; des de Valencia: Julio, Antonio i Xavier; des de Faura Toni. 
Recorregut: la Vall, Algar, Algimia, Alfara, Torres Torres, Gilet i Petrés. 

Cal dir que avuí Vicent no ha pogut eixir per acompanyar l'últim acte de vida d'un familiar. Vicent el més sincer condol de part de tota la penya i un abraç a tota la familia. De Jose no sabem el seu quefer, ja ens ho dirà. Esmorzar com sempre que acudim a aquest lloc: fabulós. A més a més, coca petresana, xupitos i xerrameques, com sempre.

La tornada, els de València cap al cap i casal, la resta per Almenara a la Vall, arribada sobre les dotze i mitja passades.
Però, avuí el més destacable ha estat el temps, quin temps!. Tota la natura d'acord amb el seu rellotge ha dit: ja estic en marxa, tota pletòrica com una traca de colors i una explosió d'olors. Vegeu tot allò que vullgau, grocs: genesta, llicsons, dent de lleó...... blancs: margarides, lligabosc i sobretot la rabenisia atapeïda de baines plenes de llavors on els paixarells, gafarrons, verderols, caderneres omplin els seus paps; malva: baladre, paulònies,i de les mateixes malves plenes de formagets; blaus: espígol, cantueso i tants i tantes plantes plenes de tot. Amics aço és el Mediterrani prenyat de vida que ens convida a disfrutar-lo. Fins el dimecres que anirem, potser, a Borriana, Clot de la Mare de Deu, esmorzar en Mascarell.

Joan

P.D. Jo estic en Montán. El meu quefer ha estat en sintonia a la descripció de la natura de Joan. M'he dedicat a endinsar-me en eix món de colors. Entre oliveres i ametllers he passat el matí. Aquí els colors eren una mescla de blancs i roses. La primavera després de la pluja ha esclatat. L'aigua brolla de qualsevol ribàs. Les fonts solten bocanades d'aigua xocolatada i el barrancs i rius anuncien la seva presència atronant-nos amb la força de l'aigua que circula pels seus llits. Encara que en terrenys tan alts sempre ens trobem en alguna sorpresa i les dues nits fredes han acabat en la collita de l'ametlla de la campanya propera. El fruit que ja havia despuntat s'ha gelat. 

Sols ens queda l'oliva i en el xerrac i les tisores he estat tot el matí tallant les branques. 
Ja vegeu que no he estat parat. 

Jose

EIXIDA A BENABITES (26/03/2015)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:00 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Benaviters.
Bici: Carretera
Equip: Des de La Vall: Vicent, Jose, Tomás i Joan. 
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres Torres, Benavites (esmorzar. Bar Nou Ambient)-Almenara-La Llosa-Xilxes-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó.

Crònica: L'eixida d'aquesta setmana ha tingut la seva història, propiciada en part per l'oratge i en major part per la casuística i forma de ser de La Morralla.

La programació, com de costum, per al dimecres 25. La burra a utilitzar, com ho anàvem fent últimament, la de muntanya. Doncs l'embolic comença la vespra del 25, dimarts. S'inicia una presa de contacte via wasap, una eina que per a qualsevol és de molta utilitat i que en les nostres mans és caòtic.

Reproduïm conversa recuperada com si treta de la caixa negra d'un avió:

Dimarts 24:

Jose: Si no plou que camí agafem demà, que no estiga anegat o desaparegut? Exemple el de Sagunt. Que no anirem en la de carretera? (19:08 h.)

......No hi ha resposta. Aquesta és la primera casuística de La Morralla

... Nou toc.

Jose: No me digueu que en el temps que fa esteu fora de casa que no responeu. Demà estarem una altra vegada igual. Sense saber que fer. (19:17 h.)

.... missatge propi del que coneix l'altra casuística de La Morralla. Mai aclarim res.

.... Em sona el wasap. Oh! La Morralla. A veure qui respira. Vagi, és Tomàs. (20:50 h. , quasi dues hores després).

Tomás: A mi em sembla be agafar la bici de carretera. Jo si que estava en casa passant a l'ITACA els informes dels nans de Josefina.

... de seguida un nou missatge. És Vicent.

Vicent: Jo agafaré la BTT. La de carretera la tinc al taller. Però això no obstaculitza res. Vaig per on calga.

... Fins aquí acaba la comunicació. Açò vol dir que demà eixim tres? No. Tercera casuística de la Morralla. Sempre hi ha que no contesta. On és Pedro (al llit? no deuria, no és tan tard. Joan, corrent? No crec, ja és massa tard. En algun sopar?.

... A dormir i demà la loteria.

Dimecres 25:

Jose: Que fem en l'aire (7:20 h.). Sembre el dubte. Inicie una nova casuística de la Morralla, la incertesa.

... Sembla que la gent està movent. Hi ha resposta ràpida.

Vicent: Que fa vent? Sembla que contesta des del llit; perquè no el sent. (7:22 h.)

Jose: Mou ara. En pijama sent el frescor. Si açò s'allarga agafarem algun constipat.

... Açò és un diàleg. La resta no s'entera.

Vicent: La previsió és de no fer-ne. Vaja, sembla que ha consultat el temps.

Jose: Doncs bé, eixim. Tu ja tens clar la bici, la resta que bici agafem?

... La resta deu estar cagant!

Vicent: Rectifique. La previsió és de vent, de 15 km durant tot el mati. (Sembla que se li ha actualitzat el mòbil)

Jose: En el nord de Castelló pot arribar fins a 80 km.

... Seguim en diàleg. La resta no respira. Jo estic super gelat i esternudant. La meva paciència s'esgota.

Vicent: Tres emoticons animats amb cara de por.

--- Ei! missatge de Tomàs. Vegem que aporta.

Tomás: En mi zona hay rachas fuertes. Mañana desapacible que no me gusta a mi. No voy a salir.

... Així es parla, amb contundència i en claretat. Ja tenim a un definit.

Vicent: Què fem doncs? (Tornem al mateix. La casuística de la incertesa)

Jose: La passem a demà? Ala més incertesa.

Vicent: No és mala idea. Be la cosa va encaminant-se. Però i els cunyats!!!

Jose: Pedro, Joan????????

... Atenció, respira Pedro.

Pedro: Y el director de la carrera que dice. (No és defineix. S'escuda en el cunyat. Como quien dice le  pasa la patata caliente.

Jose: M'estic gelant. Tomás, tu demà pots. El to demostra nerviosisme. (7:40 h. Porte  ja 20 minuts) I la casa per agranar.

Tomás: Si no ho veieu clar és una cosa; però si esteu decidits a eixir, per mi no cal que canvieu. (Bé Tomas, tu donant cordura; però no saps que el nostre problema és que mai tenim res clar).

Pedro: Decidiros! (Vaja, Pedro. Perquè no comences tu. No cal que et mulles).

... Haurà que ser més contundents

Jose: Tomás, tu pots demà?

Tomás: Si

Jose: Doncs jo també demà; sinó dieu el contrari la resta.

Vicent: D'acord demà

Jose: Me'n vaig al llit.

... Sorpresa. Joan dona senyals de vida.

Joan: Ok. "El matalascallando ha contesta concís; però clar. (7:50 h. Hem necessitat mitja hora per posar-nos d'acord. SOM MORRALLA.

... Ah! Però i Pedro, No contesta. Ell sabrà.

Pedro: ¿Y el almuerzo, que? Ahi la tens. Obri una altra porta a la incertesa.

... Ningú li contesta. Sembla estar tots fins els collons. Ben pensat. A la merda!

Queda definitivament posposada l'eixida per a demà.

NOTA: David desperta i comenta la conversa del matí amb un missatge aclaridor.

David: No es pot negar. 100% morralla

Seguint la dita de "Que el gat escaldat en aigua tèbia té prou" El dimarts a les 15:45 h. inicie pel wasap una conversa amb la intenció de concretar avuí l'eixida de demà a la fi de no estar altra vegada pegant-li voltes al testet de bon mati i evitar gelar-me.

Jose: Adelantem feina per demà i que no es riga David. Què bici agafem?

Pedro: La de camino rústico. Pero no se rajen. (Vaja, aquesta vegada és el primer)

Jose: Molt poètic.

Pedro: Pareceis niños por un triste viento. Ala. Ara tindre que aguantar esclatonades i aquest mati callat com un puta.

... Fins aquí el principi de la conversa. No tenim remei. No hi ha resposta dels demés. Faran la siesta, estaran corrents...

--- Ding-dong, a les 20:00 h canta el wasap de La Moralla. L'espectació comença. Arribara la barca a bon port. Com les pel·lícules de suspens. 

Vicent: Jo dispose de les dues possibilitats. Tan em fa l'una com l'altra. (Algú que l'anulació de l'eixida d'avui li ha vingut bé).

Jose: A veure que diu la resta.

Vicent: Ok.

... Segon diàleg. Sembla impossible entrar tots alhora.

Jose: Definir-vos!!!?

... Menys mal. "Al habla Tomás"

Tomás:  La de carretera. (Així m'agrada. Amb contundència)

Jose: Ok. Tu manes.

Vicent: Ok. the roads bike.

... I fins aquí acaba la conversa. Ens gitem sense haver confirmació total. Pedro torna a tirar la pedra i amagar la ma. I Joan fara el que li passarà pels collons.

Com vegeu, és més interessant escriure dels preliminars de les eixides que de la pròpia eixida.

Voleu saber quin ha estat l'estampa de l'eixida. Doncs a les 8:00h. hem aparegut tots en bici de carretera menys Joan que ha vingut en la de muntanya. I voleu saber el perquè Joan ha estat la nota discordant? No ha estat perquè no ha llegit el wasap, no, és perquè té l'enfermetat testicular. "Faig el que me passa pels collons". A més a més ha continuat tot el matí nerviós, descarregant sobre el cunyat i no s'ha asserenat  fins l'esmorzar.

I ja que estem en l'esmorzar, parlem d'ell. Gastronòmicament, excel·lent. Sempre ho diem, els entrepans són molt mengívols i el servici molt atent. I comunicativament s'ha portat la palma l'accident aeri. Tots hem especulat sobre les causes i entre elles ha estat la que presumiblement siga la definitiva.

EIXIDA A ALGAR (11/03/2015)

11/3/15 Dimecres

Eixim a les 8:10 h del matí. Som Tomàs, Josep, Pedro, Joan, Vicent Borràs (Pedreguer) i jo mateix. David està de baixa, recuperant-se de la fractura de còccis (rabaeta).

Anem amb Bici de muntanya i com sempre que ve Pedreguer, és ell el que ens fa de guia. Hem anat per la via de servei de la dreta de la carretera d'Algar. Arribats a un punt hem travessat per un túnel (pont) a l'esquerra i hem agafat el camí retolat amb el nom de "racó sirer", deixant "la pequeña Analucia" a l'esquerra. Continuant per eixe camí hem acabat eixint a la finca de Juanjo (segon vegada que passem per allí) i tot seguit a la Font de Quart (que s'ha quedat a l'esquerra). Hem agafat la carretera de Torres-Torres en direcció cap a Quart i en arribar a la redona hem tombat cap a la dreta (camí del Codoval) on ens hem trobat amb diverses pujadetes que ens han fet replantejar-nos les coses i Tomàs i jo hem hagut de fer peu a terra en dues ocasions. Hem arribat, però, a dalt on haviem d'arribar. 

Després les coses han tornat a ser més senzilles i no hem hagut de fer peu a terra en cap altra ocasió. Ens hem adreçat cap a Torres-Torres i ens l'hem deixada a l'esquerra arribant tot seguit a Algímia. Hem travessat Algímia, per cert, té uns carrers estrets de l'època medieval que són una passada (és la segon vegada que passe en BTT per eixos carrers i m'agraden). Travessant la carretera i passant per davall de la via del tren, arribem a la via verda "Sagunt-Ojos negros" (m'agraden les vies verdes per ser fàcils i tranquil·les a més de boniques pel paisatge que les envolta). A l'altura de la carretera d'Algar-La Vall, deixem la via per travessar l'esmentada carretera i arribar a Algar. En arribar al bar de la plaça veiem la bici de Quique que ens esperava dins del bar. Li preguntem per Toni i ens diu que li sembla que està en Xerés per un tema enològic.

Bé, llavors ja som tots. L'esmorzar entre notable alt i excel·lent, donat que els entrepans (rugues o cantells) estàven d'allò més bons, la beguda la que ha calgut i dues tongades de cacaus i olives (i sense demanar-ho), el rebentat (o cremaet) estava bò, potser té raó Tomàs quan diu que l'ha trobat un poc massa dolç. La conversa ha girat majoritàriamnet al voltant del viatge de "Peter" a "London" a veure al seu germà Jose i família i de passada recòrrer i visitar les meravelles de la ciutat anglesa (cal dir que algú li ha retret que no haja portat una "scotch whisky's bottle"). També hem comentat alguna cosa de la visita amb bici a les falles del grup de Vicent i Paco i hem quedat que el proper dissabte, que anem a Canet, parlarem de que fem el dimecres que ve respecte a anar de València a Vilamarxant.

La tornada ha estat tranquil·la i ràpida. Hem tornat per la via de servei de la carretera d'Algar tant coneguda per nosaltres i hem fet cap a la una al banquet de la Colònia on hem xerrat un poquet i ens hem acomiadat fins dissabte a les 8:00 h per anar a Canet.

Total km: 47

Una abraçada a tots: Vicent

EIXIDA A PETRÉS (07/03/2015)

EIXIDA DE QUATRE ULLS I TORNADA DE SIS ULLS

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:00 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Petrés.
Bici: Carretera
Equip: Des de La Vall: Vicent, Jose i Joan. Des de València: Julio, Antonio i Javi.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres Torres, Estivella-Gilet-Petrés (esmorzar. Societat Petrenense)-Almenara-La Llosa-Xilxes-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó.

Crònica: Com cada dissabte i seguint els hàbits de costum, 7:30h, alçar-me, neteja personal, desdejuni i posada a punt, començant per obrir el wassap i trobar-me en una cadena de missatges dels quals hi han de la Morralla en la que llegeix que primer Tomás i després Vicent serien baixa, repase els que quedem, som dos, Joan i jo, ja que a més a més ja no eixien ni Pedro per estar en London ni David per baixa.
Així que de parella iniciem la marxa. Aço és el que hi ha  i davant de la situació Conforme ve l’aire, s’aventa. I això és el que hem fet, descobrir que els dos hem trobat temes de conversa molt variables i interesants i que en un tres i no res ens hem presentat en Petrés i fins i tot hem anat a l'encontre dels valencians que en passar el pont de l'autovia ja venien i amb un convidat, Pablo segons la presentació oficial en la porta del bar. 
Els sis entrem al bar, no cal agarrar una gran taula. Aquella del racó sembla l'adequada diu Julio, sempre buscant "el estar juntitos". Però de sobte apareixen Joan Carles i el seu amic Victor, reestructuració de la taula, "más juntitos" ja toquem carn. Vagi, al moment Paco, Xavier i el ginecòleg (no recordi el seu nom). El cambrer ens proposa canviar de taula, no home no, "más juntitos" ja ens encavallem. Va, afegim una altra taula, culades i acoblament. En ixes estem i voalà! apareix Vicent, més lloc, res tirem als de la taula del costat i de punta a punta. Ens separem i quedem ubicats còmodament. A tot això el cambrer anava prenent nota en funció de l'arribada i per tant els bocates anaven arribant en l'ordre d'arribada. Total que avui hem trencat el protocol per tal de que els calamars no es refredaren, avui una gran part ens hem inclinat pels calamars combinats o en all-i-oli o en pebrera. 

Calamars en all-i-oli

Amb una taula tan llarga no puc escriure del que s'ha parlat. La cosa lògicament anava per sectors i el meu entorn ha basculat entre la política del cap i casal, la salut i la programació d'una eixida el dimecres 18, a proposta de Javi, per terres falleres. L'anècdota ressenyabble, és, que fa unes setmanes, Paco i Xavier ens presentaren a un nou ciclista, el ginecòleg i que avuí, els valencians ens han presentat a Pablo i Joan Carles a Víctor. Aquests dos últims són ATS. Per tant tres nous del camp sanitari. La taula avuí estava repartida entre docents i sanitaris.
L'altra anècdota ha estat que Xavier, ubicat en l'altra punta de la taula, s'ha presentat a la punta on estàvem Joan, Antonio, Javi i Julio, per plantejar-nos que en aquella banda havien parlat de fer una eixida fallera per València el dia 17. Sembla que sense saber-ho havia un tema compartit. Bé, entre dimecres i dissabte prendrem una decisió; però sembla que prioritzarem el calendari i facilitats de Javi que ha pegat primer.
Tornada agrupats i reduint-se el grup a mesura que cadascú agafava a la bifurcació del seu pessebre. Només eixir els valencians, en Almenara, els bikeros i tots tres restants, per La Vilavella al banquet.
Ací si, que la conversa, ha estat compartida al 100%, encara que la veu cantat ha estat per part de Vicent, primer contant-nos les conferencies que han fet a la Vall programades per ADIDE-PV, la associació d'inspectors d'educació del Pais Valencia i en concret una de Joan Capó, més que un carrer  i l'altra sobre Juan Carlos Moreno Cabrera. Catedràtic de Lingüística General a la Universitat Autònoma de  Madrid. i per acabar unes reflexions saludables per previndre possibles trastorns orgànics seguint els consells dels especialistes en dietètica i en concret el gran valor que té l'ús de la sal marina. Gràcies Vicent.

Jose

SALIDA A ARTANA (04 /03/2015)

CAMINO DE LA CONVERSIÓN

Por primera vez y sin que sirva de precedente voy a escribir esta crónica en castellano, así si Pedro la lee desde United Kingdom no se sentirá tan extranjero.

Excelente mañana en casi todos los sentidos, buen tiempo, recorrido bonito y muy buena compañía aunque hemos notado la ausencia de David que estará una temporada más bien larga en el banquillo (cosas que pasan de vez en cuando, sin mucha importancia pero que fastidian lo suyo).

Salida desde el lugar de costumbre contando, al igual que la semana pasada, con la compañía de Vicent Borrás que se ha convertido en estas dos ocasiones en nuestro guía. Así pues, salimos camino de La Vilavella  Joan, Pedro, Vicent Cabos, Jose, V. Borrás y yo mismo. Nos dirigimos por Camí Betxí hacia el pueblo del cual no hace falta decir el nombre porque ya lo indica el camino. Recorrido placentero y muy tranquilo, sin tráfico molesto y con asfalto que, aunque con algún agujero, todavía no exige demasiada concentración (ya llegarán los caminos).

Ya salimos de Betxí en dirección hacia Artana. Durante este tramo comenzamos a pisar tierra y algunas rampas que, a pesar de tener alguna piedra suelta y otras más gorditas agarradas al suelo, se suben bastante bien (supongo que si yo subo bien, los expertos no se enteran). Ahora sí estamos disfrutando de la naturaleza, nos adentramos en la zona que nos ha de llevar a Penyes Altes también conocidas como Penyes Aragoneses donde se hace obligatoria una parada para regalarnos la vista y aprovechar para hacer alguna foto.

 

Continuamos marcha y poco después de dejar a la izquierda del camino lo que en su tiempo fuera una cantera, llegamos a nuestro destino, Artana. Casi a un tiempo lo hacen Quique y Toni

Estrenamos bar. Dicen que en el fútbol cuando se cambia de entrenador se gana en un porcentaje altísimo. Pero esto no es fútbol, se trata de una salida en mtb y el estreno de bar parece que no ha sido del agrado de la peña; el servicio ha sido muy lento, los bocadillos no se correspondían con lo que se esperaba (el clásico ciclista lo llevaba todo revuelto) los cacahuetes... creo que sólo se ha librado el carajillo. A la hora de pagar no ha habido sorpresas y, como estamos en Castelló y cerca de Eslida, 6 lauros. HASTA NUNCA.

No puedo contaros cuáles han sido los temas de conversación porque estando al lado de Pedro no es posible enterarse; coge el taco, comienza a darle a la húmeda y a hacer carambolas y ... A mi me llegan algunas frases desde el otro extremo de la mesa que me hacen adivinar que PP, PSOE, PODEMOS, BANCO DE ESPAÑA, COMISIÓN NACIONAL DE VALORES, han venido también a almorzar ... pero es imposible. Lo gracioso del caso es que va y dice el buen señor :".. que interesante lo que están hablando, a mí me habría gustado participar" y yo pienso: a buenas horas mangas verdes. En fin, paciencia.

Ya vamos de regreso a casa desde Artana pel camí d'aigües vives. Llegamos a la última recta antes de llegar a la Vilavella y ya avistamos el cementerio pero a quien no avistamos es a Pedro que siendo fiel a una de sus costumbres nuevamente se nos ha despistado. A la entrada del pueblo nos reagrupamos y pasa lo lógico (- te has perdido   -no, me he parado a mear ) Con esas reanudamos marcha para llegar a la zona del Randero donde creo que hay una escaramuza pero no puedo contaros quien se lleva el gato al agua porque yo me he quedado detrás acompañado por mi fiel escudero Vicent Cabos.

Por fin llegamos al banco desde donde salimos por la mañana. Ha sido una mañana completa.

La semana pasada Pedro me dijo: "Tomás ya te has bautizado".  Esta semana ya he tomado la comunión. Ya veremos qué hacemos el miércoles próximo, a ver si me toca la confirmación porque si es así, a pesar de lo poco que me va a mi el tema religioso, acabaré haciéndome monaguillo.
¿Comprendéis ahora el por qué del título?

PAZ Y BIEN HERMANOS. HASTA LA PRÓXIMA.

EIXIDA A ALBALAT DELS TARONGERS (29/02/2015)

De la Vall: Pedro, David, Jose, Vicent, Tomàs i Joan.
De Valencia: Julio i Xavi.
De Faura: Toni.

Recuperem una eixida que fa temps que no duiem a terme. No tinc records de perquè deixarem d'anar, el que és segur és que ha passat almenys un any. La primavera està al girar i se nota, n'obstant, en arrancar feia un xic de vent fresc que ens ha fet companyia fins meitat matí, on el bon temps ha fet lluir el dia. Com cada dia que eixim, mentre pedalem, xarrem de mil i una cosa; tot açò després que Pedro posara un ritmet vivet. El recorregut per Algar, Alfara, Algimia, Torres Torres, Estivella, Gilet, on Julio i Xavi venien a l'encontre i tots junts per Petrés a Albalat dels Tarongers. El nom del poble és sugerent malgrat no hi ha massa tarongers, això sí l'entrada és bonica. Bé,l'esmorzar al bar de la plaça plena de gom a gom de ciclistes i gent del poble. Servici ràpid i amb cantells de mesures considerables, cacaus, olives......, per acabar un reventat de bona qualitat. Xarrades de tots els gustos eixi com també el comentari escaient del viatge de Pedro a la City el proper divendres a veure al seu germà. A les 11'30 alcem taula i de regrés a la Vall, en la rotonda de Petrés, Julio i Xavi ens acomiaden fins la propera setmana i nosaltres xino, xano a buscar la N-340. Veges tu per on que a l'altura d'Almenara, David ha fet l'afilador amb la bici de Jose i ha caigut una bona tamborinada, esperem que tot quede en anécdota, força David. L'arribada a la Vall avuí sense banquet degut a l'incident-accident abans mencionat.

Joan