EIXIDA A LA CASETA "LOS PINOS" (terme Soneja)

EIXIDA INSÒLITA

Dimecres 12/07/2015

JOSE

Alguns morrallers (Joan, Pedro, Vicent, Jose i Javi) hem fet avui una eixida atípica. No en quant al recorregut, que ha estat un itinerari normal de bici de muntanya, sinó en el destí de l'esmorzar. Aquest ha estat en la caseta "Los Pinos" situada en el trajecte d'Escales a Soneja, prop de la Dehesa.

Per a mi ha segut tot una sorpresa. Sabia pel wassap que anàvem a Soneja i algo d'una bodega; però res més. Ja quan ens hem reunit en el camí entre Joan i Vicent he anat assabentant-me del motiu, i que segons han explicitat, tot parteix d'eixa vessant vitivinícola que els caracteritza a alguns morrallers. Ja en l'eixida al Matarranya vàrem fer ús d'un vi de Soneja per mediació d'un contacte de Paco Falco. Allí alguns ja s'interessaren i feren algunes encomandes a Paco. La cosa d'avui en definitiva ha segut que Paco ha preparat aquest encontre amb "Panera", qui és l'encarregat de cuidar les vinyes de l'esmentada bodega i en la mateixa finca.

A la festa s'han ajuntat també la colla ciclista de Paco, amb Xavi, Buils, Vicent Pedreguer i el germa, més un amic d'ells, Manolo "Tollina". Per part de l'anfitrió Panera, hi havien tres més, Xima, Esteve (el torrador de carn) i un altre Panera (anava en sombrero); són els que formaven la infraestructura del gasto. Ells ho tenien tot a punt, han cuinat, han fet les amanides, han torrat, han disposat de tota la beguda, ens han servit i han escurat. Tota una operativa pròpia d'una curruca de caçadors.

No ha faltat el cafè i conyac i la infusió estela d'una mescla de brosses que sinó recorde mal hi havia poliol menta, camamilla i cap d'ase (en Eslida, Bofarull, segons Panera).

Si "Panera" i "Xima" (són cunyats en més de 70 anys) no van parar de complimentar-nos, el millor estava per arribar. Tots dos són uns excel·lents cantadors i ens han delectat amb unes cançons típiques de curruca de caçadors. Una en particular m'ha emocionat molt perquè era la que cantava el meu avi en les reunions familiars.

 "Un caçador cazando 

perdió el pañuelo, 

perdió el pañuelo, 

la liebre lo llevaba 

colgado al cuello, 

colgado al cuello"

Un brindis apoteòsic amb la cançó de l'opera Marina "A beber" On Panera, que ha demostrat ser un baríton fenomenal, feia el sol i la resta el cor.

Tot seguin i amb duo en Xima han fet un repertori selecte que ens deixaven bocabadats a tost i en particular a Pedro, que després de l'experiència del Matarranya amb Josep Escrich i ara amb aquests dos, es veu que ell està a l'altura del betum musicalment i més quan Xima (companys de fàbrica) l'ha destrossat recordant-li que "Y tu cobrando, descarado y nosotros ya ves" 

Per cert que en referència a la vida fabril, quan Pedro ha tret la conversa dient-li " mira diles a estos que si he trabajado en la fàbrica que ellos dicen que no he trabajado" Sabeu aquell refrany castellà que diu "Ir a por lana i salir trasquilado" doncs això li ha passat a Pedro. El contingut de la conversa es queda en taula; però per a dintre dels morrallers, la satisfacció es notava en el semblant.
Panera ha conclòs la trobada amb una invitació a la propera verema, on tindrem una tisora per a cadascú dels que vulguem anar. Després d'agafar el vi en la mateixa taula hi tindrem un bon esmorzar i a continuació ens desplaçarem a la bodega de Soneja per seguir el procés del vi.
Per últim ens ha oferit vi pels que no l'havíem encomanat. Jo he agafat una caixa. Si alguns esteu pensat com les hem carregat a les bicis vos dire que ho han fet les persones que han anat en cotxe i a la porta de casa, gràcies a Manolo Tollina i Panoli (Aquest personatge té malnom per part de son pare i de sa mare)

GALERIA FOTOGRÀFICA

Una mostra del gasto

El de peu al fons (samarreta sense manegues) és PANERA
El del sombrero també és Panera

No cal dir de qui és la calva

Panera no ha parat en compliments

El primer de l'esquerra és Esteve (el torrador)
El segon de l'esquerra (amb ulleres) és  XIMA

El segon per l'esquerra és Manolo "TOLLINA" i "PANOLI"

Els dos cantadors (Panera i Xima) acomiadant-se

EIXIDA A OLBA (Des de Montán)

Estimats companys morrallers:

Avui vull compartir amb vosaltres unes de les meves rutes preferides, per aquest paratge fronterer entre Castelló (Alt Millars) i Aragó (Serra de Gúdar-Javalambre).

Sempre que la faig em veniu al pensament, cavil·lant que vosaltres també gaudiríeu  com jo. A veure si amb aquesta crònica us entra el cuquet, i ara que ens hem estrenat en les escapades, contempleu aquest lloc com a una d'elles.

La ruta en concret s'inicia en Montán en direcció a Montanejos. Aquest tram és un indret propi de la Serra Espadà, terreny muntanyós, molt abrupte, creuat per nombrosos barrancs i amb una vegetació formada per pinars i carrasques que li donen eixe color verd (que malauradament s'ha tenyit de gris negrós per l'últim incendi). Són 5 km en descens que a les 7:30 h. t'aporta una frescor al cos que et fa pensar que un jupetí no vindria mal; però hi ha que aguantar; perquè a partir de Montanejos ja suarem. Quan arribes a Montanejos el paisatge experimenta el primer canvi. Sobretot en l'aspecte urbà. Montanejos és un nucli turístic que aglutina una gran massa de gent, sobretot a l'estiu, i sent tant de matí, ja té tràfic de gent, uns per a fer senderisme, altres cremant el colesterol i els devots de les aigües, iniciant el pelegrinatge a la Font de Baños, coneguda per les seves propietats termals. 

Paratge de la Font de Baños
Vista des de la carretera del meandre del riu Millars convertit en piscina natural

Aquest segon tram transcorre vorejant en tot moment el riu Millars. La carretera va sempre en ascens. Al paisatge anterior s'ha incorporat com element destacat l'aigua. La carretera serpenteja entre grans congostos que són aprofitats per fer escalada. No és difícil trobar-te a més d'algun enfilar-se per aquests tallats verticals.

Un atrevit

Fins i tot tens que creuar tres túnels. El més emblemàtic és aquest, per la seva llargaria i pels dos miradors que aboquen al riu Millars.

En passar l'últim túnel comença la primera prova de força del recorregut. Pujar a la presa d'Arenòs. És un kilòmetre només; però hi ha que posar tot el que es té. L'esforç compensa en la vista que et trobes en arribar dalt. L'embassament està a un bon nivell d'aigua. Les pluges primaverals i les últimes tronades l'estan alimentant bé.

Selfie del moment

Continuem la ruta durant 5 km. més. Aquest tram és un serpentí; però manté sempre el mateix desnivell la qual cosa et permet posar el plat fins arribar al barranc de la Viñaza, on comença el port que va a Los Calpes. En la ruta d'avui no el pujarem tot. Tan sols farem 1km. El que ens porta a una cruïlla de carreteres. Cap a l'esquerra continua el port, primer fins a Los Calpes, i després a Fuente La Reina, La Villanueva de Viver i finalment Barraques. A la dreta que és la ruta que agafaré ens porta a La Puebla de Arenoso,

Cruïlla de carreteres
(Esquerra Barraques, dreta La Puebla de Arenoso)

En agarrar la carretera de La Puebla s'experimenta un fet curiós. Només entrar a la carretera, aquesta passa per un gran congost, que antigament era un túnel xicotet que van obrir per ampliar el pas, ja que aquell túnel no permetia el pas de vehicles grans. Doncs només entrar dintre del tallat et ve una alenada d'aire fresc, com a benvinguda a les serres de l'Aragó.

La porta d'Aragó

A partir d'aqui es un suau descens fins a La Pobla vorejant l'embassament, que enguany depassa els límits del casc urbà, quan en altres tantes ocasions estava allunyat del mateix. Un mirador abans d'arribar al poble dona fe de la bona situació actual.

El pont que es veu al fons és el que anys enrrere era una passarel·la de fusta
La majoria de les vegades aquesta vista no tenia aigua

El poble està de festa. De primera hora la carretera porta un degoteig de gent. En preguntar hem contesten que van a l'ermita. Insistint a altres em diuen que van a l'ermita de la Mare de Déu dels Àngels. És clar, estem a 2 d'Agost, dia d'aquesta festivitat. Això explica que el poble estigués en festes, En entrar al poble, l'afluència de cotxes indica que tots els fills del poble que emigraren tornen als seus origens. 

Els que no conegueu la història de la construcció de l'embassament vos diré que sota les seues aigües es troben el desaparegut municipi de Campos d'Arenós, i tres barris de la Pobla d'Arenós: la Rambla Alta, Los Arcos de Arriba i Los Arcos de Abajo. També el llogaret de Torcas, la Masadica i les Viñas Viejas. També es declarà inundable el poble de La Puebla de Arenoso i de fet expropiaren les cases i les pagaren. Però arrel de la pantanada de Tous, i al ser aquest de la mateixa tècnica constructiva, es va prendre la decisió de que l'embassament no deuria contenir tanta capacitat i mai es permetria que arribés fins a dalt. Això suposava que el nivell no arribaria a inundar el poble. Els veïns, en saber aquesta nova situació, reivindicaren la recuperació de les seves cases i això és el que va fer la majoria i amb unes ganes tant fortes que inclòs han millorat notablement l'aspecte del poble.

He volgut compartir aquest comentari com a mostra de la lluita d'un poble que no entén que decisions governamentals poden soterrar tants anys d'història, encara que la causa siga una millora, els afectats evidentment, no el volen assumir.

La ruta continua fins a la pedània de Los Cantos. El riu Millars aquí fa de frontera amb Aragó. Un soroll d'aigua de fons anuncia que el Millars porta aigua amb força. Les tronades amb pluja d'aquests dies deuen d'haver augmentat la llera del riu. Dec parar i comprovar-ho. En guaitar des de dalt del pont prompte s'aprecia el color marrò. Tota ella s'enfila cap l'embassament. Bon auguri per a la Plana, açò gargaritzarà reserves per a uns quants mesos.

El riu Millars al pas per Los Cantos i transportant les agües torrencials

El canvi d'asfalt i l'estretor de la carretera és l'avís de que entres a Aragó. El ferm està ple de clots. Es nota que el Govern d'Aragó no actua. Jo, que com sabeu, tinc arrels en Mosqueruela, sé l'explicació a aquesta situació de les carreteres. El Govern d'Aragó sempre s'ha resistit ha millorar les comunicacions amb Castelló per tal de evitar que els seus habitants prengueren la tendència d'anar més cap a Castelló que a Terol. Aquest fet es repeteix en el cas de la carretera de Mosqueruela a Vilafranca i de Puerto Mingalvo a Villahermosa del Rio.

Per sort el paisatge no canvia, vas en cura d'evitar els clots; però no deixes d'escoltar en tot moment el remor de l'aigua, que com aquí, el riu es fa més estret i més en pendent, augmenta. Passes per dos llogarets, Los Lucas i Los Ibáñez. En aquest últim comença la pujada, primer fins a Olba i a continuació segueix fins a Fuentes de Rubielos per a enllaçar en Rubielos. Pujada molt dura, sobretot a partir d'Olba. El meu destí serà fins a Olba, girar i desfer el recorregut.

Cementeri d'Olba(Mitja volta)

Si vos he captivat, ja sabeu, tot es qüestió de planificar-se.