EIXIDA I TORNADA AL PUNT DE PARTIDA (La Vall d'Uixó. 31/10/2015)

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 8 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó

Lloc de destí: La Vall d'Uixó

Bici: Carretera

Equip: Vicent, Jose, Tomás i Joan. 

Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Petrés-Les Valls-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 54 km. 

Crònica: Matí gris, cel encapotat, bona temperatura; però amenaça de pluja. Sona el Wasap de grup. Consulta. És la Morralla. Qui estarà escuallat? És Javi: "Per aci plou". Contestació. "Per ací no, estem preparats per eixir" Retruc. "Ara consulte en Julio". Al banquet estem els disponibles: Tomás, Vicent, Jose i Joan, Pedro té compromís musical, deu acudir a la convocatòria de La Rondalla Vallera per fer-se la foto de grup.
No apareix la pluja. Endavant. Anem a Petrés i el que surti ja apareixerà. La cita està penjada al bloc i açò deu d'anar a missa pels que es fien i confien en aquest mitjà d'informació. 
Tot va bé, xerrant, xerrant i en un ritme més lleuger que altres vegades, anem fent camí. Sona el wasap de grup. Els valencians que es manifesten, penso, jo no baixe de la bici a consultar-lo, tan si venen com si no, igual hem de arribar a Petrés. Endavant. Algun conat de pluja; però no, es més la humitat de l'ambient. Ja estem en Estivella. Ens creuem en Manzano: Xiquets aneu cara l'aigua, per ahí davant plou. Bon preludi, en arribar a Albalat apareix un plugim que no ens inquieta; però en arribar a Gilet, referma. Joan i Jose, previsors, treuen els impermeables, algo taparà, Vicent i Tomàs, sense més remei, aguanten la que cau. És inevitable, l'aigua va calant i la xopa assegurada. Ens presentem en les premisses de Petrés i decidim que xopats no devem parar, sols cal saber si apareix algú, és el moment de consultar el wasap, cosa que fem en la redona de l'entrada a Petrés. Lectura: "No eixim, feu marxa, ens vegem el dissabte que bé". Doncs direcció a casa, per les Valls per anar acurtant i a les 10:30h. ja hi erem al cau. 
Però el matí no s'acaba aquí, calia esmorzar. I això és lo que hem fet, dutxa i al Racó de Tere. Un bon plat d'ous amb pernil ha entrat en el cos dels quatre.

No hi ha aigua que per bé no vinga. No es diu així. Doncs aquesta nova versió li ve d'ous. 

Dues hores de taula, sense preses, converses interessants, prenent més protagonisme la vesant política i centrada en la polèmica decisió municipal de l'Ajuntament de La Vall en voler llevar la Creu dels Caiguts. Idea que ronda en la Vall des de que s'instaurà la democràcia i que ara sembla està agarrant més força. Les opinions, totes elles a favor de que es lleve, han estat del més enriquidores pels diferents punts de vista en abordar l'esmentada acció. Estarem a l'espera i a veure en que queda la cosa.

Hem parlat també, com no, de la fita que ens espera aquest estiu. Javi, com no hem pogut veure-nos, ves pensant que fas, nosaltres ja hem pegat la cabotada, ens hem llançat a l'aventura càtara. S'està ultimant; però ja hi ha que decidir-se, aixi que digues alguna cosa.

Com a conseqüència d'aquest compromís pirenaic, els morrallers d'aquesta part del pais hem decidit intercalar eixides planes de la zona coneguda i que ens mantindrà en contacte amb vosaltres, en rutes per la zona muntanyosa del nostre entorn més pròxim. 

Per tant aquesta setmana, per a nosaltres, val com eixida plana la d'avui; així que el dissabte que ve ens quedarem per la zona muntanyosa. Fins d'aquí a quinze dies.

EIXIDA A ALGAR DEL PALÀNCIA (28/10/2015)

LA VIA VERDA DE OJOS NEGROS (O VIA MINERA) 

NEXE D'UNIÓ ENTRE EL PAIS VALENCIÀ I TEROL

Tram del Camp del Morvedre

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 8 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/Faura

Lloc de destí: Algar del Palància

Bici: BTT

Equip: Vicent, Jose, Tomás, Pedro, Joan i Tony 

Ruta: La Vall d'Uixó-Redona d'Escales-Camí de l'Estepar-Carretera Les Valls Torres Torres-Torres Torres-Via Verda Ojos Negros-Algar-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 40 km. 

Crònica: Malgrat quedar d'avançar l'hora d'eixida a les 7:45h. l'amig Joan no es va donar per assabentat, la resta, Tomás, Pedro, Vicent i Jose, si han estat a l'hora. Mentre tant, Vicent va reprendre la conversa del dissabte sobre l'eixida d'estiu en el punt on es va quedar. Més del mateix. Arriba Joan i aparquem la cosa per a l'esmorzar. 
La ruta transcorre en un principi entre tarongers. Pedro amb la motxilla preparada sembla que avui, o no eren les taronges del seu gust, o tenia remordiments de consciencia per l'espolsó de la setmana passada, o s'esperava a la tornada. Entre camins, que a pur de passar, vas reconeixent-los, i si alguna vegada falla Joan, pensem que podrem seguir-los. Entre giragonses arribem a la carretera de Les Vall-Torres, Torres. Açò ja ho coneixem, forma par de les nostres rutes habituals pel Camp del Morvedre.
En Torres Torres agarrem la Via Verda de Ojos Negos, en el mateix punt on acaba, o comença, segons se mire.L'accés és per una escala que tens que posar peu a terra i penjar la bici al muscle. Un toll d'aigua a manera de llacuna ens sorprèn de sobte. Pedro crida a "a ver si har patos". Patos no deuen d'haver però peixos algun deu d'haver a la vista de dos pescadors amagats que hi havien.

Un primer tram complicat per sortejar els accessos a l'autovia amb creuament de carreteres fins a l'arribada d'Alginia d'Alfara al pas del seu baixador.

Una giragonsa per creuar una carretera i tornem a empalmar.

 Arreglo seguit passem pel viaducte Arguinas 

Abans d'arribar al barranc del Juncar agarrem l'eixida cap Algar.

Esmorzar al casino de la plaça, situat als baixos de l'Ajuntament. Alguns com Joan i Pedro repetien, ahir ja varen estar. I es que no paren i després es queixen. Són de bicicleta diaria.

Els bocates de campionat i els cacaus en abundància, acompanyat d'olives. La beguda com sempre, cervesa, vi i llimonà. I com no, els rebentats.

La conversa fonamental ha estat envers d'una teràpia portada per Joan per tal de conscienciar-nos de que creguerem en les nostres possibilitats plantejant les rutes amb una suavitat extrema que semblava que els Pirineus anaven baixant d'altura fins arribar als nivells de la Serra Espada. O siga com si estigués en casa, Un parell de Marianets i un altre tant del coll d'Eslida per la cara A o la cara B, tan si val. Qui no es conforma és perquè no vol.

Al final la cosa ha quedat en marcar les rutes al wikiloc i en funció dels perfils decidir. Demà dijous, a les 4, reunió al Rokelin per esbrinar la margarida. 

EIXIDA A ALCUDIA DE VEO (24/10/2015)

Seguim amb el nostre periple per ports de la Serra d'Espadà

El port d'Aín pel vessant d'Eslida

La joia de l'embassament de Benitandús

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 8 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó

Lloc de destí: Alcudia de Veo

Bici: Carretera

Equip: Vicent, Jose, Tomás, Pedro i Joan. 

Ruta: La Vall d'Uixó-La Vilavella-Artana-Eslida-Aín-Alcudia de Veo (Esmorzar)-Tales-Artesa-Onda-Betxí-La Vilavella-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 70 km. 

Crònica: Canvi de burra, els mateixos morrallers, inici igualment fosc i primer trajecte fins a Eslida com el dimecres; però a l'anar en la de carretera ho hem fet pel Collao d'Artana. Hem anat mesurant les forces, el trajecte que venia després d'Eslida és més exigent i per a alguns que només fem últimament rodatge per pla era tot un repte.

Doncs com bé diu l'encapçalament de la crònica seguim amb el nostre periple per ports de la Serra d'Espadà. Per avui teniem tot un clàssic, el port d'Aín per la vessant d'Eslida, de camí cap a Alcúdia de Veo. Gairebé 6 quilòmetres d'ascensió des d'Eslida, força suau, trobant només un parell de rampes a la zona del túnel. Port ideal per a esmorzar a Alcúdia de Veo; però hi havia que guanyar-se'l. Les rampes mitjanes oscil·len al voltant del 4%. Abans del túnel trobem 2 rampes que pugen al 9%. Just abans d'arribar a Aín tenim una rampa molt curta també al 9%. El tram final, un quilòmetre i mig escàs s'encamina cap a Alcúdia de Veo, gairebé coronant trobem el desviament a l'esquerra, que es dirigeix ​​a Almedíjar. La baixada ens llança directe al pessebre. 

Perfil port d'Aín per la vessant d'Eslida

La sorpresa ha estat que el pessebre habitual estava tancat i ens hem tingut que apanyar en el bar de la plaça. No hem eixit mal lliurats.Al menys els que hem demanat unes manetes de porc que els tres que hem optat hem quedat molt satisfets, ben guisades, bon sabor i el nivell de picant suau però en prou sentidet. Estant en plena feina ha aparegut David. "Havenus Papa". Quan de temps!. Vinga, a veure si enganxes prompte i la nuvolada que tens al damunt escampa i et retrobes en les eixides. Ens fas falta.

Després de dos rebentats (un pagat per Tomás) hem tornat cap a casa per Onda. Tot un descens plaent i gratificant, al principi suau, passant per Veo fins arribar a l'embassament de Benitandús, alguns han recriminat el que no paràrem a fer-nos la foto. Manté un nivell acceptable. En passar la presa el descens fins a Tales incrementa la seva pendent. 

Perfil presa de Benitandús

A partir d'aqui i en passar Onda entrem en la Plana, tot pla i per la via de servei arribem a La Vilavella i enseguida en La Vall. Llarga estada en el banquet per tal d'aclarir l'eixida d'aquest estiu a la ruta dels Bons Homes. Tres quarts de conversa i la pilota enlaire. El dimecres esperem tenir la cosa clara. Anirem a Algar. EIXIDA A LES 7:45h.

EIXIDA A ESLIDA (21/10/2015)

PEDALEJANT PELS INDRETS DE LA SERRA D'ESPADÀ

Aigües Vives l'entrebanc a superar

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 8 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó

Lloc de destí: Eslida (Bar Paquita)

Bici: BTT

Equip: Vicent, Jose, Tomás, Pedro i Joan. 

Ruta: La Vall d'Uixó-La Vilavella-Camí d'Artana-Camí de la Torreta de l'Algepsar-Camí Aigües Vives-Alt d'Aigües Vives-Carretera 223-Artana-Camí Penyes Aragoneses-Font de Sant Josep-Ermita de Santa Cristina-Carretera 223-Eslida (Esmorzar Paquita)-Artana-La Vilavella-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 40 km.

Entre dos clarors hem anat acudint al banquet Jose, Tomás, Vicent, Pedro i Joan. El diumenge, que canvien l'hora, ens tornarà a la llum del dia. Els llums de les bicis han servit per fer-nos visibles al tràfic rodat, que a aquestes hores, és prou intens.

Entre la Vilavella i Artana, tenim l'arxiconegut i transitat "Collao d'Artana". Però si volem arribar a aquesta localitat d'Espadà, sense passar pel trajecte habitual, podem desviar-nos per la menys coneguda pujada a Aigües Vives. Gairebé 4 quilòmetres d'ascens suau al principi, entre tarongers, i fort pendent de formigó en l'últim quilòmetre. Molt recomanable per fugir una mica del trànsit i gaudir d'unes excel·lents vistes al Pic Font de Cabres i el Puntal.

Pujant des de la Vilavella i poc abans d'arribar a la rotonda en la qual s'agafa el carril bici que va al Collao, tenim a mà esquerra el camí d'Artana, que enllaça amb l'ascensió a Aigües Vives. El barranc Toll de Sastre marca l'inici de la pujada. És una carretera d'ús exclusiu agrícola i rarament transitada. A mesura que anem ascendint, de forma molt suau, a la nostra esquena es va albirant cada vegada millor la Plana Baixa. En aquests primers 3 quilòmetres el pendent poques vegades se supera el 5%.

A la part final de l'ascensió trobem les rampes més exigents, això és arribats a l'encreuament del camí que ve de la base del Collao i que es dirigeix ​​al Puntal. Aquí comencen els últims 700 metres de dur formigó. Fins a arribar al cim es succeeixen rampes continuades del 10-11-12%, sent el pendent màxim del 14%.

Un cop es corona (223 mts), el camí descendeix suaument fins a la carretera 223 que va cap a Artana.

Perfil pujada a Aigües Vives

Seguim per la carretera 223 direcció Artana i abans d'entrar a la població ens desviem pel camí de les Penyes Aragoneses, per agafar una circumval·lació per la part nord d'Artana, per ferm asfaltat entre oliveres que estan a rebentar i començant a pintar, anunciant la ràpida recol·lecció. A ma dreta deixem la font de Sant Josep amb l'aixeta sense xorrar. En un temps arrere era un paratge per visitar on brollava l'aigua. Al poc arribem a l'Ermita de Santa Cristina, lloc molt ben cuidat però tancat. En un temps llunya més d'algun esmorzar varem fer aquí.

Entrem novament en la carretera 223 direcció a Eslida per arribar a punt de 10h, al bar La Paquita. Trobem el bar transmeten una tranquil·litat absoluta, res a veure en un dissabte. Rafa ens rep en la porta amb la seva mala pata característica. Decidim quedar-nos en la terrassa, ubicant-nos en un racó que li arriba els primers raigs de sol. Al poc arriben els funcionaris del Parc Natural uniformats de kaqui i més tard un grup de ciclistes. Tots junts configurem l'única clientela del bar.

L'esmorzar com sempre, el habitual dels úlims anys. Bons entrepans (dos ciclistes, un de botifarra, un de brascada i el clàssic de truita de ceba per a Pedro). De negatiu destacar les raquítiques amanides, amb platerets xicotets, res que veure amb les mítiques d'abans, això si, per compensar, un plat d'olives trencades i negres amb mala presència, semblaven que les havien atropellades. El vi macameu per a tots menys per a Joan que prefereix el tint normal.

Al hora dels rebentats ens hem partit entre els que l'hem demanat de conyac i els de rom amb mel.

El rebentat de rom amb mel

Una tertúlia reposada i sense mirar l'hora ens recrea sense pensament de moure. Un repito allarga fins més enllà de les 11:30h. l'estada. Però és que estem tan a gust que no veus el moment d'alçar-te. I és, que ja ho diu el seu eslògan, el bar Paquita és el paradís del ciclista a la serra d'Espadà. Així, és impossible aprimar.

Per fi alcem taula i passem per la barra. No hi han sorpreses, el preu, és manté. Preu d'elit; però el lloc ho mereix. 

Prenem el descens de regrés a La Vall seguint la carretera, passant per Artana i La Vilavella per arribar a La Vall en el temps sobrat per fer una llarga xerrada al banquet.

Concretem que l'eixida del dissabte serà a Alcudia de Veo per Eslida i la tornada per Onda.

PD. Vull fer palesa el incompliment dels acords adquirits en l'acta del 10/10/2015 en els dos compromisos establerts:
1. Els membres de la penya que surtin escriuran les seues aportacions i valoracions en l'apartat de comentaris que hi ha al final de cada crònica.
En aquest punt es pot apreciar que en la primera crònica (Albalat dels Tarongers) no hi ha hagut cap comentari.

Publicat per Jose Gargallo a 17:27 Cap comentari:  Enllaços a aquest missatge

2. El pagaments d'honoraris consistent en un carajillo s'efectuarà pels membres de la penya que surtin seguint un ordre cronològic per edat del més al menys major i sempre que Jose surti.
En aquest punt denuncie que Pedro, no ha pagat el carajillo de l'eixida d'avui.

Per tant i en conseqüència a lo manifestat anteriorment anuncie que si es continua incomplint els acords presos emprendré totes les accions que considere oportú per incompliment del contracte.

NOMENAMENT CRONISTA OFICIAL DE LA MORRALLA

Joan Altabella

Secretari de la Penya Cicloturista La Morralla

Certifica

Que els membres de la Penya Cicloturista La Morralla presents i reunits en assemblea el dia 10 d'octubre de 2015 en el bar de la Plaça d'Albalat dels Tarongers aprovaren la següent proposició:

Vist la seva trajectòria com cronista del bloc La Morralla i els mèrits que concorren en En Jose Gargallo Gregori i sent competència meva la concessió de distincions honorífiques i atenent al Reglament de Protocol, Honors i Distincions i replegant la votació unànime de tots els presents, atorge al mencionat En Jose Gargallo Gregori, el títol de Cronista Oficial de la Penya Cicloturista la Morralla.

També s'acorda en la present reunió els honoraris ha rebre, i que consistiran en pagar-li un rebentat per cada crònica que realitze, fent-se efectiu el mateix dia de l'eixida i en el lloc de l'esmorzar, abonament que deuran efectuar tots els membres de la penya i seguint un ordre cronològic de l'edat dels seus membres.

I per a que conste signe el present certificat en Albalat dels Tarongers a 10 d'octubre de 2015

Joan Altabella i Benlloch

Secretari de la Penya Cicloturista La Morralla

EIXIDA A ALBALAT DE TARONGERS (10/10/2015)

Gracies per l'elecció de Cronista Oficial de La Penya Cicloturista La Morralla. És un honor rebre tan alta distinció i espero estar a l'altura que la tan prestigiosa Penya es mereix.
Gracies per l'estipendi atorgat i si alguna vegada s'estireu més i cau l'esmorzar sencer serà ben rebut.
L'assumpció definitiva d'aquest càrrec de tanta responsabilitat estarà condicionat a que la resta de la penya faci us de l'apartat que hi ha en cada peu de crònica assenyalat com a COMENTARI.

EIXIDA A ALBALAT DE TARONGERS

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 8 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/Xilxes/València i Faura

Lloc de destí: Albalat dels Tarongers.

Bici: Carretera

Equip: De La Vall d'Uixó: Vicent, Jose, Pedro i Joan. 

De Xilxes: Quique.

De Paterna: Javi.

De Faura. Tony

Ruta (Jo sols puc assenyalar des de La Vall. Els altres la poden reflectir al final en l'apartat de comentari): 

La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Petrés- Albalat dels Tarongers (Esmorzar: bar de la plaça)-Petrés-Almenara-La Llosa-Xilxes-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 79 km.

Crònica: Com sempre que raonem sobre l’oratge hi ha per a tots els gustos: aquells que els encantaria que la calor no s’acabara mai, fins i tot els agrada la calor intensa, d’altres que el que volen és fresca i quan més fred fa millor ho porten, o simplement els que els agrada o es conformen amb l’oratge que fa…Vivint al Pais Valencià tenim difícil ficar-se d’acord, perquè la principal característica del nostre clima pot ser siga la irregularitat. 
Doncs quina roba ens posem. La penya vol esgotar al màxim l'equipatge estiuenc combinant-lo amb maniguets, xupetins, mitjanes. Altres han tret del rober maillots de manega llarga. Avui el color roig a predominat gracies a Joan, Pedro i Vicent. El to blau l'han donat Jose i Javi i per últim l'aspecte fluorescent ha vingut de Quique i Toni. Aquest es el colorit que ressaltava al carreronet de la plaça d'Albalat, lloc reservat mentre aguantem aquest oratge de tardor.
Gràcies a la provocació de Pedro hem tingut una visita especial. La dona de la casa contigua al bar, si la dona que li molesta que col·loquem les bicis sobre la seva façana. Ha resultat de lo més amable i graciosa, ha rebut alguna que altra floreta per part de Pedro; però que no ha servit per dissuadir-la de la seva postura. Literalment li ha dit. "Si tu recolzes la bici sobre la paret jo te la tire a terra i com jo sé que val molt diners i te l'aprecies a mi la pintura em costa lo meu i també me l'aprecie". Ha prosseguit parlant com si fera un discurs i quan ja arribava a cansar-nos s'ha acomiadat i a continuat la marxa fins al forn, deixant un aroma que tots hem coincidint era de sabó el "Lagarto" o "Heno de Pravia" Posteriorment ens ha tornat a vindre novament una brafegada del mateix aroma sense estar ella i hem comprovat que venia de la casa d'enfront que estava fent neteja general i els més entesos dels productes de neteja han opinat del seus usos, propietats i efectes.
Això ha donat temps per fer-nos el cacaus i olives amb els primers tragos de vi, cervesa i llimonada i esperar l'arribada dels bocates que han estat de 10. Bona grandària, mescla generosa, pa en el seu punt i sabor excel·lent, al menys el de faves i blanc i negre (per cert, en confidència i ara que no em sent ningú, una nyespla que m'acabe de tirar mentre estic escrivint aquesta crònica em recorda que he menjat faves), I amb la pressa que se l'han acabat la resta he de suposar que també els ha encantat. Visita del venedor de l'ONCE. Els jugadors de la penya, que no perduts del joc; sinó com diuen ells, col·laboradors de la causa, han adquirit la butlleta.
Diversitat alhora dels cafés i rebentats, sobretot en aquests últims, de si de conyac o de ro. Com el de bar diu que se li donen millor cremar els de ro, la majoria hem optat per aquesta opció. Hem de dir que la part dèbil d'aquest bar està aquí. Però el menjar i el lloc compensa aquest mancança. Millor que Canet, espaiós, tranquil i bona temperatura. Un lloc per a conservar i visitar periòdicament.
De les converses cal destacar les referides ha dues activitats ha desenvolupar per la penya. i un acord. 
La primera activitat l'ha avançada Joan i és la de l'estiu que bé i de la que hi ha que ressaltar dues coses, una és la fusió dels dos grups de ciclistes en un i l'altra també la absorció de l'eixida d'agost de Terratremols per la de juliol de la penya la Morralla. 
El lloc: El Camí dels Bons Homes (Ruta dels Càtars) és una senda que uneix el Santuari de Queralt a Berga (Catalunya, Espanya) i el Castell de Montsegur (Arieja, França) seguint la ruta de migració usada pels Càtars o Bons Homes (Bons Homes) del segle XII al XIV al ser perseguits pels Creuats de l'època i la Santa Inquisició. Preparem els matxos.
L'altra activitat parlada i a proposta de Javi, és a curt termini, aquesta en pla cultural, en cotxes, res de bicis i a Xelva.
I l'acord ha estat l'anomenament de cronista oficial de la Penya a Jose.
Alhora de pagar, Javi, seguint l'acord aprés en l'esmorzar, ha pagat el carajillo a Jose. Això és de ser un responsable i una manera de llançar un missatge a la resta de que la cosa va en serio. Com en altres ocasions que s'han assumit algun compromís hem seguit un ordre d'antiguitat, el següent en la llista és Pedro.
11,45. Carretera i manta, acomiadament de Javi en Petrés i darrere el cul de Pedro ens hem llançat cap a casa, que des de que arribant a Petrés abans de l'esmorzar havia guanyat un esprint, estava "gallofo". No ha deixat el cap en quasi tota la tornada. En el Ventorrillo ens ha deixat Tony. S'ha posat Joan per rellevar a Pedro. De La Vilavella a la Vall s'ha posat davant Quique i a Pedro li fluixejaven les cames, deixant de pedalar bruscament i provocant que els de darrere tinguérem que fer una maniobra de sorteig. Acció que ha provocat una reprimenda acalorada entre cunyats.
Ens quedava el Randero. Pensava Pedro que li quedarien forces?, o una reacció del que mai aprèn?. quan ha atacat. Jo penso que les dues coses, ni tenia forces ni coneixement; però ja ho diu la dita; "L'home és l'únic animal que ensopega dues vegades en la mateixa pedra". I tractant-se de Pedro, una, dues, tres, quatre...Quantes vegades haurà fet aquesta provocació i no li ha eixit mai bé. Doncs avui tampoc. L'últim. Sense més comentaris. Fins l'altra.
Asseguda al banquet on hem rebut la visita de Joan Navarro que passava per la cera d'enfront, precisament per anar a casa de Jose. Com un entusiasta dels rovellons hem parlat de les zones que en els propers dies ens podran fer. Setmana que ve a Guadalajara. Estic convidat. Ho pensarem.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (3/10/2015)

A la fi 

per fi 

al cap de

al cap i a la fi

al remat

gracies a Déu 

ja era hora!

Açò es el que estaran dient tots aquells que d'alguna manera són addictes a aquest bloc i més d'alguna vegada hauran pensat si hem abandonat la pràctica del ciclisme. 
Res d'això. Sols ha segut una crisi estiuenca. 
La penya ha estat partida entre la platja i la muntanya. Els costaners han degut quedat adormits per alguna picada del mosquit tigre i els muntanyencs desconnecten de les noves tecnologies.
Damunt com tots gaudim de la nostra jubilació no tenim hora per tornar a les nostres residències i ens hem estirat fins el mes de setembre.
Ara ja tots al lloc, intentarem reprendre l'actualització d'aquest bloc.
Els morrallers costaners, que no han deixat de trobar-se, han fet revisió de rutes incorporant algunes i qüestionant d'altres. Una de les qüestionades és la de Canet d'en Berenguer. Ja fa temps que el sentir majoritari de la Penya és abandonar. Però el sector valencià i Julio al cap, sembla que és un trajecte idoni per a d'ells. Com la penya és respectuosa amb tots els seus companys i prestem molta atenció a la vessant valenciana, com un clau hem acudit a la cita Pedro, Tomás, Vicent, Joan i Jose per trobar-se en Julio que han estat a la fi els que hem compartit taula en el bar Murillo de Canet.
Avui i sense que serveixi de precedent i que no ens aparta de la idea que tenim del bar, diré que no tenim queixa ni del menjar, ni del carajillo, ni del preu. Però si es manté el que sembla és el negatiu, l'estretor i el soroll. Bé ja veurem com queda el dilema.
En quant a la ruta ha estat molt plaent, relaxada i amb conversa permanent. Per a mi, que feia un mes que no tocava la bici, ideal.
A la tornada, Pedro, en voler unflar la roda, s'ha carregat la vàlvula i ha tingut que canviar la càmera, Jo com tenia un compromís social ho he esperat i he prés el camí de tornada.

Salutacions a tots els lectors del bloc

Jose