OBJECTIUS

OBJECTIUS

EIXIDES DIMECRES I DISSABTE

EIXIDES DIMECRES I DISSABTE

EIGIDES GENER

EIGIDES GENER

dissabte, 10 d’octubre del 2015

EIXIDA A ALBALAT DE TARONGERS (10/10/2015)

Gracies per l'elecció de Cronista Oficial de La Penya Cicloturista La Morralla. És un honor rebre tan alta distinció i espero estar a l'altura que la tan prestigiosa Penya es mereix.
Gracies per l'estipendi atorgat i si alguna vegada s'estireu més i cau l'esmorzar sencer serà ben rebut.
L'assumpció definitiva d'aquest càrrec de tanta responsabilitat estarà condicionat a que la resta de la penya faci us de l'apartat que hi ha en cada peu de crònica assenyalat com a COMENTARI.
EIXIDA A ALBALAT DE TARONGERS

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/Xilxes/València i Faura

Lloc de destí: Albalat dels Tarongers.

Bici: Carretera
Equip: De La Vall d'Uixó: Vicent, Jose, Pedro i Joan. 
De Xilxes: Quique.
De Paterna: Javi.
De Faura. Tony
Ruta (Jo sols puc assenyalar des de La Vall. Els altres la poden reflectir al final en l'apartat de comentari): 
La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Petrés- Albalat dels Tarongers (Esmorzar: bar de la plaça)-Petrés-Almenara-La Llosa-Xilxes-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó.
Km. totals: 79 km.

CrònicaCom sempre que raonem sobre l’oratge hi ha per a tots els gustos: aquells que els encantaria que la calor no s’acabara mai, fins i tot els agrada la calor intensa, d’altres que el que volen és fresca i quan més fred fa millor ho porten, o simplement els que els agrada o es conformen amb l’oratge que fa…Vivint al Pais Valencià tenim difícil ficar-se d’acord, perquè la principal característica del nostre clima pot ser siga la irregularitat. 
Doncs quina roba ens posem. La penya vol esgotar al màxim l'equipatge estiuenc combinant-lo amb maniguets, xupetins, mitjanes. Altres han tret del rober maillots de manega llarga. Avui el color roig a predominat gracies a Joan, Pedro i Vicent. El to blau l'han donat Jose i Javi i per últim l'aspecte fluorescent ha vingut de Quique i Toni. Aquest es el colorit que ressaltava al carreronet de la plaça d'Albalat, lloc reservat mentre aguantem aquest oratge de tardor.
Gràcies a la provocació de Pedro hem tingut una visita especial. La dona de la casa contigua al bar, si la dona que li molesta que col·loquem les bicis sobre la seva façana. Ha resultat de lo més amable i graciosa, ha rebut alguna que altra floreta per part de Pedro; però que no ha servit per dissuadir-la de la seva postura. Literalment li ha dit. "Si tu recolzes la bici sobre la paret jo te la tire a terra i com jo sé que val molt diners i te l'aprecies a mi la pintura em costa lo meu i també me l'aprecie". Ha prosseguit parlant com si fera un discurs i quan ja arribava a cansar-nos s'ha acomiadat i a continuat la marxa fins al forn, deixant un aroma que tots hem coincidint era de sabó el "Lagarto" o "Heno de Pravia" Posteriorment ens ha tornat a vindre novament una brafegada del mateix aroma sense estar ella i hem comprovat que venia de la casa d'enfront que estava fent neteja general i els més entesos dels productes de neteja han opinat del seus usos, propietats i efectes.
Això ha donat temps per fer-nos el cacaus i olives amb els primers tragos de vi, cervesa i llimonada i esperar l'arribada dels bocates que han estat de 10. Bona grandària, mescla generosa, pa en el seu punt i sabor excel·lent, al menys el de faves i blanc i negre (per cert, en confidència i ara que no em sent ningú, una nyespla que m'acabe de tirar mentre estic escrivint aquesta crònica em recorda que he menjat faves), I amb la pressa que se l'han acabat la resta he de suposar que també els ha encantat. Visita del venedor de l'ONCE. Els jugadors de la penya, que no perduts del joc; sinó com diuen ells, col·laboradors de la causa, han adquirit la butlleta.
Diversitat alhora dels cafés i rebentats, sobretot en aquests últims, de si de conyac o de ro. Com el de bar diu que se li donen millor cremar els de ro, la majoria hem optat per aquesta opció. Hem de dir que la part dèbil d'aquest bar està aquí. Però el menjar i el lloc compensa aquest mancança. Millor que Canet, espaiós, tranquil i bona temperatura. Un lloc per a conservar i visitar periòdicament.
De les converses cal destacar les referides ha dues activitats ha desenvolupar per la penya. i un acord. 
La primera activitat l'ha avançada Joan i és la de l'estiu que bé i de la que hi ha que ressaltar dues coses, una és la fusió dels dos grups de ciclistes en un i l'altra també la absorció de l'eixida d'agost de Terratremols per la de juliol de la penya la Morralla. 
El lloc: El Camí dels Bons Homes (Ruta dels Càtars) és una senda que uneix el Santuari de Queralt a Berga (Catalunya, Espanya) i el Castell de Montsegur (Arieja, França) seguint la ruta de migració usada pels Càtars o Bons Homes (Bons Homes) del segle XII al XIV al ser perseguits pels Creuats de l'època i la Santa Inquisició. Preparem els matxos.
L'altra activitat parlada i a proposta de Javi, és a curt termini, aquesta en pla cultural, en cotxes, res de bicis i a Xelva.
I l'acord ha estat l'anomenament de cronista oficial de la Penya a Jose.
Alhora de pagar, Javi, seguint l'acord aprés en l'esmorzar, ha pagat el carajillo a Jose. Això és de ser un responsable i una manera de llançar un missatge a la resta de que la cosa va en serio. Com en altres ocasions que s'han assumit algun compromís hem seguit un ordre d'antiguitat, el següent en la llista és Pedro.
11,45. Carretera i manta, acomiadament de Javi en Petrés i darrere el cul de Pedro ens hem llançat cap a casa, que des de que arribant a Petrés abans de l'esmorzar havia guanyat un esprint, estava "gallofo". No ha deixat el cap en quasi tota la tornada. En el Ventorrillo ens ha deixat Tony. S'ha posat Joan per rellevar a Pedro. De La Vilavella a la Vall s'ha posat davant Quique i a Pedro li fluixejaven les cames, deixant de pedalar bruscament i provocant que els de darrere tinguérem que fer una maniobra de sorteig. Acció que ha provocat una reprimenda acalorada entre cunyats.
Ens quedava el Randero. Pensava Pedro que li quedarien forces?, o una reacció del que mai aprèn?. quan ha atacat. Jo penso que les dues coses, ni tenia forces ni coneixement; però ja ho diu la dita; "L'home és l'únic animal que ensopega dues vegades en la mateixa pedra". I tractant-se de Pedro, una, dues, tres, quatre...Quantes vegades haurà fet aquesta provocació i no li ha eixit mai bé. Doncs avui tampoc. L'últim. Sense més comentaris. Fins l'altra.
Asseguda al banquet on hem rebut la visita de Joan Navarro que passava per la cera d'enfront, precisament per anar a casa de Jose. Com un entusiasta dels rovellons hem parlat de les zones que en els propers dies ens podran fer. Setmana que ve a Guadalajara. Estic convidat. Ho pensarem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada