EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (28/11/2015)

CANET SI, CANET NO?

THIS IS THE QUESTION!

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 7:45h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó, València, Paterna,Faura

Lloc de destí: Canet d'En Berenguer

Bici: Carretera

Equip: La Vall d'Uixó: Vicent, Jose, Tomás, Pedro i Joan;  València: Antonio i Julio; Paterna: Quique i Javi; Faura: Tony.

Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Algimia d'Alfara- Torres, Torres- Estivella-Gilet-Sagunt-Port de Sagunt-Canet d'En Brenguer (Esmorzar, bar Murilllo)-Ventorrillo-Almenara-La Llosa-Xilxes-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 75 km. 

Crònica: Matí agradable al punt de partida. Els cinc morrallers vallers per tal de mantenir una estadística elevada són fidels a la quasi totalitat de les cites i si hi ha algun compromís, si és precís es fa una combinació per tal d'acudir als dos llocs, cosa que ha fet Pedro avuí, acudint en la seva BTT amb les cobertes noves, després de la nota negativa del dimecres. Ha optat per unes de secció més prima, per tal d'anar més fi. La nova activitat artística encetada li està portant algun que altre maldecap al programar-li assajos els dissabtes de matí.

Hem mogut i la temperatura anava oscil·lant segons zones, tenint moments de més o menys fred. A l'altura d'Albalat dels Tarongers, Pedro ens ha deixat. A les 11h. tenia que estar en la guitarra davant del mestre. A veure si et va millor amb les cordes que amb els pinyons.

La resta en direcció al Port de Sagunt per a la redona de la Mini Fe, trencar cap a Canet.

Arribem a la porta del bar i ens topetem amb una imatge insòlita, més de quaranta bicis aparcades, ocupant totes les parets al voltant del bar.I el que resultava més difícil, haurà lloc, pensàvem, que no anirem al bar del costat; però de sobte vegem que les bicis de Julio, Antonio, Javi i Quique són unes de les moltes. Havien agarrat taula, doncs cap a dins. Dubtes de si en aquesta cabríem tots, els aposentats que aboguen que si, tres ací, tres enfront i dos als costat, clavats. Jo que calibre l'espai i no ho veig gaire clar, al costat s'ha lliurat una taula més gran. Els asseguts que es resisteixes. En això que arriba també Tony. Res, cap a l'altra. I amb remucs ens hem reubicats tots en l'altra.

Els primers ja estaven servits; però la resta ho hem tingut més cru alhora de demanar. Eixa caterva de bicis pertanyien a una penya que li ha ocupat al de la barra més de 10 minuts de prepara-los els bocates i a més a més anaven acabant en totes les existències de la barra. Vicent i jo com dos pals allí davant seguint tots els seus moviments i a mesura que una safata es buidava anaven mirant la del costat. Vicent, avui esmorzarem a resultes. Per fi hem pogut demanar i alguns que havien demanat abans, han tingut que buscar-se també una alternativa, doncs ja no hi quedava d'allò que tenien previst. Entre migres, alguns fent de col·laboradors amb la xicona que li tocava torejar amb tota la clientela massiva sense ajut i rebent de tant en tant un toc de l'amo que la feia anar brunyint. Un abús. Explotació pura i dura.  Javi, Vicent i Jose fent viatges en busca dels cacaus i les olives i alguna que altra gerra de cervesa. Un escandall. Canet si, Canet no? This is the question!

Després de mitja hora hem començat a clavar la dent als bocates, el primers més gelats que la neu i la resta si fa no fa. Hem tingut que esperar al final per millorar la situació amb el carajillo que estava de cine; però entre altres coses té una explicació, el bar s'havia buidat, sols quedàvem nosaltres i ha tingut tot el temps per a dedicar-se a ells. L'altra cosa bona ha estat el preu, 4,50€ continua sent el lloc més barat; però jo penso que el nostre estatus requereix un ambient més relaxat i no passar per aquest tracte borreguil.

Amb la cita del dissabte que ve a Quart ens hem acomiadat, seguint cadascú les rutes de tornada i que la nostra ha resultat de lo més completa al tornar per La Vilavella i carregar a les cames els 75 km que feia uns quants mesos que no queien. Mira una altra cosa positiva que cal mencionar, aquesta ruta aporta un bon rodatge.

Jo propose com alternativa mantenir aquesta ruta però provar al bar del costat. Res es perd i a veure com es va. 

EIXIDA PLATJA DE XILXES (25/11/2015)

UN, DOS, TRES

ALGUNA CÀMERA MÉS!

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 7:45h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó

Lloc de destí: Platja Xilxes (Bar Alicia)

Bici: BTT

Equip: Vicent, Jose, Tomás, Pedro i Joan. 

Ruta: La Vall d'Uixó-Camí Casanya-Pedrera d'Almenara-Les Valls-Redona Benavites-Marjal d'Almenara-Cases de Queralt-Platja Almenara-Platja de Vilxes Platja de Cabres (Bar Monpiedra-tancat)-Platja de Xilxes (esmorzar, Bar Alicia)-Camí Xilxes, Camí La Punta-Polígon la Mesquita-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 47 km. 

Crònica: L'hora real d'eixida ha segut les 8:10h. Joan s'ha adormit. Molta celebració dels triomfs del Barça sembla tenir la culpa. Mentre venia, els quatre novies del banquet ens hem dedicat a tornar les salutacions dels conductors dels cotxes que amb el seu clàxon, alçada de braç, coll o mirada ens anaven llençant. També hem presenciat una llarga conversa entre "Con la muerte en los talones" (l'enterrador de La Vall) i Pedro. El tema, les meravelles del barça i la ruïna del  Madrid en nom dels seus jugadors més representatius i les pertinent comparacions. Una exposició molt graciosa i il·lustrativa, fins a tal punt que Pedro ha exclamat: 
--"Si hasta me vas a convencer y me pasaré al Barcelona". 
Al temps que movia cap al tanatori li ha espletat: 
--Doncs no tardes massa que el forat t'espera.

En arribar Joan hem iniciat la marxa amb recriminacions entre cunyats referent a les trucades de telèfon establides entre ells per tal d'anunciar Joan el motiu de la seva tardança. Com totes les discussions acaben amb una aposta llençada per Joan jugant-se l'esmorzar i del que la resta sempre esperem que qualle i que a la fi Pedro mai accepta. 
Joan ha anat rectificant la ruta sobre la marxa per tal de guanyar el temps perdut. Hem creuat per la pedrera del camí Casanya.

Pedrera

Hem descobert que a pocs metres del nivell del mar, el terme d'Almenara té una zona de mitja muntanya que ens ha fet anar la major part del camí d'eixida cara amunt. Això ens ha permet veure l'abandonada urbanització de Monte Almenara, dissenyada pel Sr. Florentino.

Passades les 10h. hem arribat a la porta del bar Monpiedra, lloc de destí de l'esmorzar; però ens hem topetat amb la porta als morros. Hem girat cua i ens hem dirigit a la Platja de Xilxes, territori estiuenc dels cunyats, a veure si algun bar estava obert. Pedro crida:
--"Ya he pinchado" 
Hem seguit, falta poc, ell a peu. Hem tingut sort, el Bar Alicia està obert, no hi ha elecció. Aparquem les bicis deixant la de Pedro l'última per a que avançara feina reparant la punxada.
--"Ahora voy a almorzar, luego la arreglo", desestimant el consell de la resta. 

Bar Alicia (Platja de Xilxes)

Com a lloc nou, s'enceta l'incertesa i en la que Pedro sempre l'inicia dient que:
--"Aquí no habra ni pan" I això que estem en el seu territori; però ell no freqüenta aquest bar. Bé agafem taula i demanem. L'oferta és atractiva i en servir-nos, el resultat millor que l'esperat. Tot recent fet, calentet i el que és més important, mengívol. La conversa ha girat d'herències, testaments, donacions. Mal senyal, conversa de gen gran. Un recordatori ha deixar les coses lligades i ben lligades. Però el tema són les despeses que suposa i el negoci regnant en les notaries. Els carajillos que venen i la sorpresa agradable, estan boníssims, a més a més tenen un sabor de fons que no arribem a desxifrar i que a la fi és el culpable de la seva qualitat. Es clar, hi ha que repetir i això és el que hem fet i les 12h. ja havien tocat de sobra. 
-- Ondia! Pedro, encara tens que arreglar la punxada, a bona hora arribarem a casa. Si hagués fet cas al consell. 
Se`n va de cap a la bici i inicia el procés, al moment entra a per la motxilla per agafar la bomba en la càmera en les mans a la que se li veu un "parche".
--Encara vas en càmeres apedaçades! 
--"Veis que fácil, esto està en un momento". 
La resta pixem, paguem i sortim al carrer. Primera sorpresa, el vegem manxa que manxa i la roda que no agarra aire. Tenia dos ajudants, un pescador conegut i Vicent Vera, que li ofereix anar a la seva cotxera per fer servir un inflador de compressor que té. Torna sense resultat. 
--Venga dejarme una cámara. 
Vicent li proporciona la seva. Desmunta i torna a muntar. Li tirem la càmera al fem. 
--Que haceis si está bien. 
Utilitza el seu bombí per unflar. 
--Coño, esto no se incha. 
Vera li torna a oferir el seu compressor. Se'n va cap allí, al temps que li tirem el bombí al fem també. 
--Però que haceis, ¡venga no me jodais, traed aqui el bombín!. 
Torna sense poder unflar. Es clar el bombí trenca la vàlvula, no pot ser altra cosa, càmera nova, compressor potent. I van dos càmeres. 
-- Jose saca la tuya. 
És la tercera i no hi han més, les bicis de Tomás i Joan són de 29'. En muntar-la va directe al compressor. No falla, ve amb la roda unflada. Tot això, vora l'una. Cridades de telèfon a les dones perquè no es preocupen. Ja estem preparats tots menys Pedro, que es dirigeix a la paperera del bar a replegar les dues càmeres i el bombí. És únic. No canviaràs mai. 
Cap a la Vall i com no, parlant tota l'estona de la situació viscuda. La veritat, que seria de les nostres eixides sense Pedro. Avui ens ha resultat car perquè jo no m'arrisque a que hem torne la càmera després de replegar les inservibles. És capaç de donar-me una d'elles. Però val la pena per lo bé que ho passem vivint aquestes anècdotes i revivint-les després.
A la 1:45h. entràvem en la Vall. Matí complet. Per cert, el Bar Alicia es queda com alternativa al tancament del Monpiedra, per qualitat i preu (5,5€).

ESLIDA NO--PETRÉS SI (21/11/2015)

L'EIXIDA QUE VOLIA SER I NO VA SER

Tomás o Vicent, ja teniu títol a la crònica, Si us sembla bé i us animeu a fer la crònica, continueu.

L'EIXIDA PERFECTA

Senderisme, viticultura i gastronomia vallera 

El lligam entre les dues colles bikeres és de totes totes ferm. Aquesta vegada l'excusa perfecta ha estat la vinculació mantinguda amb Panera, Panereta i Xima (recordar que aquest estiu ja va haver un encontre). L'eix de transmissió ha estat Vicent Sales, propietari de la bodega Val d'Almarós de Soneja. 

La jornada s'ha iniciat a les 9h. concentrant-nos en el banquet del Poblet. En dos cotxes ens hem acoblat Paco Falcó, Vicent Pedreguer, Pepe Bulis, Joan, Vicent, Pedro i Jose. Destí, Soneja.  Hem aparcat enfront de la bodega Almarós. La visita estava concertada per a les 12h. Per aprofitar el matí, Vicent Pedreguer ens havia preparat una ruta de senderisme circular per Soneja. Durant dues hores i mitja hem caminat entre olivars en plena recol·lecció, on ens ha cridat l'atenció una gran explotació olivera jove en que la replegada de l'oliva era amb una màquina vibradora que actuava sobre la soca. L'altra vegetació predominant era les pinedes, de les quals la major part cremades per l'incendi de juliol de 2009. 

A les 12h. estàvem de regrés a la porta de la bodega on ens estava esperant Vicent Sales, el seu propietari i Xavier Pagés que havia acudit pel seu compte. Fetes les presentacions ens ha fet una xerrada molt completa tant dels aspectes generals de l'elaboració del vi com de les seves pròpies i  que caracteritzen la seva producció, elaboració i comercialització entre les que ha ressaltat els seus inicis dient que tot ha partit per la passió al vi i que des de joves, compartien ell i la seva dona. L'altra característica és l'opció escollida en el tipus de vi. S'ha inclinat pel de les característiques dels vins de Bordeus.

Fetes les explicacions ens hem assegut al voltant d'una taula perfectament preparada amb un complet aperitiu per tal de fer el tast de tres tipus de vins corresponents a tres collites, anys 2013, 2012 i 2011. La primera observació que ens ha fet ha segut la de justificar perquè una taula tan ben proveïda de menjar, i és que no es deu fer un tast en la panxa buida. Hem seguint atentament les seves instruccions atenint-nos als quatre sentits que hi prenen part. Hem començat per la oïda, escoltant com cau en la copa, a continuació la vista per veure el color i la caiguda de la llàgrima, hem seguit en l'olfacte per descobrir els aromes i per acabar el gust per assaborir-lo. Hem repetit el procés en els tres vins. Fins ara, els tast que jo havia fet, eren de peu i en poc o gens de menjar. Aquest, assegut, ha estat molt relaxat, hem assimilat molt bé la informació i hem gaudit del tast.

Cacaus, olives, papes, formatges i embotit

Vicent Sales, el propietari de la bodega Val d'Almarós

Pagés, tan servicial com sempre

En acabar el tast ens hem proveït de vi, hem carregat els cotxes i ens hem anat a mamprendre la tercera part de la jornada, fer cap a la caseta Los Pinos, on es concentra una part dels camps de vinyes i on Xima estava guisant un empedrao en companyia de Panera. Abans d'arribar hem fet una xicoteta parada per visitar una vinya i rebre una nova informació de les seves característiques i de les que ha destacat que en la tècnica del cultiu de la vinya en espatllera a diferència de que la majoria posa dues files de fil d'aram ell en posa tres. La varietat d'aquesta era de cabernet sauvignon.

Vinya de cabernet sauvignon

En plena visita estàvem quan Joan ha rebut la cridada de Juanjo, l'últim en incorporar-se a la festa, que des de la caseta ens reclamava la presència, davant de la impaciència del cuiner que ja tenia l'empedrao a punt i si trigàvem gaire corria el perill d'endurir-se. No res, anem cap a ahi, estem tot just al costat.

Tot estava a punt, salutacions de benvinguda i de cap a la taula, l'empedrao estava repartint-se en cassoles grans per a compartir.

Una bona cassola d'empedrao

En plena feina

Amb quin entusiasme

Per pair-lo ens hem fet un creamet de rom i una infusió de brosses.

Panera mesurant els cremaets

I com a complement, les actuacions musicals, que són ja un clàssic d'aquestes reunions. Avui anaven alternat entre les de caire melòdic, protagonitzades en un racó de la taula per Pagés i Juanjo i les de caire autòcton mediterrani en la vesant de l'entorn de caçadors, protagonitzada en l'altre cantó de la taula pels cunyats Panera i Xima.

Xavier Pagés i Juanjo per "Y tu me dices ven"

Panera i Xima per cançons de curruca

Perquè conegueu aquest estil aquí teniu uns enllaços dels vídeos.

https://drive.google.com/file/d/0B7AvqoNWNIqZOVhCYUxHVnJOQVU/view?usp=sharing

https://drive.google.com/file/d/0B7AvqoNWNIqZcDY5enJDVWljaVE/view?usp=sharing

https://drive.google.com/file/d/0B7AvqoNWNIqZU0loZWh4dUlVZnc/view?usp=sharing

https://drive.google.com/file/d/0B7AvqoNWNIqZdks3UnN1MlhmcEU/view?usp=sharing

https://drive.google.com/file/d/0B7AvqoNWNIqZNmlyZHpFVmJFZmM/view?usp=sharing

Quan hem considerat oportú hem donat per conclosa la trobada i ens hem alçat acomiadant-nos fins la propera. 

EIXIDA A ALMENARA (18/11/2015)

RULANT PELS MATEIXOS INDRETS 

Variant per la Marjal i l'Estany d'Almenara

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 7:45h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó

Lloc de destí: Almenara (Bar Alpino)

Bici: BTT

Equip: Vicent, Jose, Tomás, Pedro i Joan. 

Ruta: La Vall d'Uixó-Camins de La Vall, Almenara i les Valls-Ventorrillo-Marjal d'Almenara-Cases de Queralt-Platja Almenara-Marjal de La Llosa-Estany d'Almenara-Almenara (esmorzar bar Alpino)-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 50 km. 

Crònica: El dia pinta bé. Matí sense gaire fresca. La puntualitat es manté. La ruta fàcil, plana i amb la motivació de tornar al bar Alpino d'Almenara, del que ja feia uns quants mesos que no hi estàvem. La ruta del principi ha resultat una mica desconcertant perquè Joan, que és el guia oficial, ens estava portant per camins que coneixíem; però que habitualment el feiem a la tornada, i vist des de l'orientació contraria sembla que al cervell li estava provocant una lluita de composició de lloc. Fins que no hem arribat a les Valls i hem enfilat en direcció al Ventorrillo, el cervell no s'ha acabat de configurar. A partir d'aqui, direcció a la Marjal d'Almenara que està espectacular d'aigua. Les últimes pluges l'han proveïda d'aigua per alguns mesos i garantirà de sobres les reserves dels arrossars. A més a més, com hem comentat la setmana passada, les aus voletegen al seu aire i enfitant-se de la varietat de menjar que els aporta l'enfangat del terreny. El mateix panorama es veu en passar per la marjal de La Llosa. La nota la donaven els pescadors, que en diferents llocs estratègics tenien les canyes a l'espera. És zona de vedat; però segurament es lliuraran passes. En passar per l'Estany d'Almenara es repeteix la mateixa escena. 

Amb una puntualitat extrema, que Joan sap calcular molt bé, hem arribat al bar. Per si us he oblidat, ja que nosaltres no, una de les coses que caracteritza a aquest bar són els cacaus fregits.

Continuant amb el menú, recordar que els bocates, tots ells elaborats de cuina, ens ha refrescat la memòria que el porc és l'estrella i això és el que hem demanat els cinc, uns en cansalada i altres en llomello o llonganisses. Això si, ben empastifats d'all-i-oli. Sense deixar-nos de les olives, el vi, la cervesa i la llimonada. En arribar als "carajillos" hem aprofitat per treure el tema de les programacions de demà i de l'estiu. El primer compromís s'ha aclarit en un no res. Joan ha exposat el contingut de l'eixida. 

Horari d'eixida: 8:45h.

Destí 1: Soneja

Caminada per un circuit planificat per Pedreguer.

12h. Visita bodega Almarós i tast de vins

Destí 2: Caseta Los Pinos.

Dinar d'empedrao.

A tots ens sembla perfecte. Sols quedava aclarir el vehicle. Ens ha vingut al cap que aquesta eixida era la ideal per a fer us del cotxe de Pedro, que fins ara no havia prestat cap servei a la Morralla. La majoria hem coincidit que era el moment. Per majoria de tots els presents menys el propietari del cotxe, hem decidit que demà anem en el cotxe de Pedro. De res li han servit les excuses que entre dents anava malparlant. De totes elles, la més curiosa ha estat la d'argumentar que es massa xicotet per a cinc persones. Jose li ha donat la solució. Jose fa de conductor, Joan de copilot i els mes menuts darrere. "De eso nada, mi coche no lo dejo a nadie"- ha etzibat Pedro. Esperem que demà no ens deixi en terra.

En quant a la programació d'aquest estiu ens comunica Joan que està tancada amb algunes modificacions derivades de les dificultats aparegudes alhora de trobar allotjament. Doncs perfecte. Tot està en marxa.

Pedro s'alça i pregunta a Joan on està el forn. Avui jo no perd ull del moment, vull veure qui li dona els diners. No ho fa ningú, almenys en aquest moment. Se'n va a per el dolç, Joan li suggereix que compre un pastis de cacaus. Vull afirmar que convida. Al moment ens ve en uns rotllets. "No hay nada, esto es lo único que tenian". Algú en mala llet apunta. --O l'únic que tenia barat. Amb aquestes expressions crec que devem confirmar que ens ha convidat. PEDRO MOLTES GRACIES I NO FACIS CAS DELS DESAGRAÏTS. 

Per empassar els rotllets, que s'agarraven a la gola, calia demanar alguna cosa. No estàvem per la llavor. A la fi s'alça Jose i envia a la cambrera a que preguntés qui volia un xupito. Tampoc ha tingut èxit l'intent. Pedro ha demanat un carajillo i Jose un xupito. Xiquets moguem que s'arrima les 12. Hem pagat i cap a casa. 

Unes obres en la carretera d'Almenara a la Vall ens ha fet canviar d'itinerari. Joan que te assumit el paper de guia i a més a més estava en el seu territori laboral, ha trobat prompte el camí alternatiu de tornada i darrere d'ell l'hem seguit Tomás i José, cosa que no han fet ni Vicent ni Pedro. Es clar, ho paga Pedro. Eixa costum que té d'entretenir-se sempre xerrant i agarrant la bici a última hora ha segut el suficient per no adonar-se que només eixir havíem girat a la dreta. Trucada de telèfon, reorientació del moment, acord del lloc de retrobament i a continuar, tres per un costat i dos per una altre. Arribem al punt de trobada, esperem una estona. no venen, nova trucada de telèfon, es descobreix que la comunicació telefònica anterior no havia estat el suficientment coordinada i el missatge no s'havia desxifrat bé. Una gasolinera havia segut el lloc acordat; però cada interlocutor havia pensat en gasolineres diferents. Les dues en La Llosa; però nosaltres en la de dins, per la carretera antiga d'Almenara a La Vall i ells en la de la N-340. Conclusió, ens vegem al banquet. Jose i Tomás han seguit el camí i Joan s'ha anat a l'encontre. Tomás i Jose anàvem tranquil·lament fent temps i en el Carmaday ens han assolit. Tots cinc hem arribat al banquet i hem concretat per a demà. Pedro traurà el cotxe i a més a més farà de taxista, passant primer a replegar al cunyat i a Tomàs i finalment farà cap al banquet on esperarem Vicent i Jose i on acudiran la resta d'excursionistes.

EIXIDA A PETRÉS (14/11/2015)

DESPRÉS D'UN TEMPS 

LA PENYA EN PLE ES RETROBA A PETRÉS

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 7:45h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/València/Paterna/Faura

Lloc de destí: Petrés

Bici: Carretera

Equip:
          La Vall d'Uixó: Vicent, Jose, Tomás, Pedro i Joan. 
          Paterna: Javi i Quique
          València: Julio, Antonio i Jose Luis
          Faura: Tony

Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Torres, Torres-Etivella-Gilet-Petrés (esmorzar)-Almenara-Xilxes-Moncofa-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 65 km. 

Crònica: La serietat de la Penya, en quant ha l'horari d'eixida, s'ha consolidat. En tan sols un marge de 5 minuts i sense sobrepassar més de 5 minuts de l'hora estipulada, Pedro, Tomás, Jose, Vicent i Joan estem llests per iniciar la marxa. Pel camí de costum ens llancem cap a la trobada quinzenal dels nostres amics i company de l'Horta. Des del primer moment ens posem enfilats, encapçalats per Vicent, i ja se sap, si li dones el cap agafa la marxeta i no mira enrrere. El ritme és una mica més alt que de costum. No es xerra. Tan sols Pedro va rumiant perquè se n'adona que les cales no li entren bé i tot el que pensa ho diu en veu alta; però res de tornar-se a casa. Ha fet tot el recorregut sense calar-se. Pedro és diferent! Quan ja portàvem una bona estona, Jose amolla una expressió reflexiva. --Que l'estat d'alerta ha arribat fins aquí i no m'he enterat! -- Ho dius per lo de París?-- Respon Tomás, al tems que amolla la marxa, bufa i agraeix el capeig. Tots afluixem menys Vicent, que segueix a la seva fins que no sent alenar a ningú i en la primera redona, fent us del seu peculiar tio viu, ens reagrupem.
Ja seguim més tranquils, podem xerrar, i tot i així, a les 8:45 h. estàvem en Algar. És massa prompte. Jose que controla els temps, recorda que mentre arribem abans de les 9 h, a Algar anem bé de temps. Per tant proposa anar pel Juncar. No és molt ben rebut en principi per Tomás que ja s'havia fet a la idea de anar per Alfara. Ràpida metal·lització de Jose. --Si l'única pujada que tenim fugim d'ella, com hem d'afrontar les dels Pirineus?. Encara no havia acabat de parlar ja estava pujant pinyo. Tot el recorregut ha estat plaent, sense gaire esforç i complint de sobra els temps. Si som puntuals a l'eixida i el ritme és constant no hi ha cap problema en arribar sobrats a l'hora d'esmorzar, Avui a les 9:45 h. Darrere, apegant-se al cul anaven arribant els de l'Horta. Salutacions, abraçades, besos.. tots semblàvem estar desitjant retrobar-nos. Taula per a 10. Que goig!, Un quart d'hora més tard ha arribat Tony. Els cambrers anaven d'aci cap allà; però ens ignoraven. Comentari. --Últimament no tenim sort en aquest bar. Hem estat massa contemplat quan ho portava la neboda de Joan i ara l'espera ens desespera. Per fi s'apropa una castellanoparlant en accent andalús a prendre nota. Bloc en mà i després d'escoltar l'oferta gastronòmica, va anotant, prèvia la traducció simultània que en veu alta anava fent abans d'escriure al paper. Una situació pintoresca; però que a la llarga li ha servit per a que a les següents aparicions a la taula ho fera en valencià, tot el esforç que li suposava, cosa que li hem agraït al final quan hem anat a pagar. Que podem dir de l'esmorzar, des de la meva perspectiva, lent en el servei, els bocates de bona mida; però alguns han manifestat pobres de contingut i de qualitat. Ha millorat en el cremaet, que si bé ha arribat gelat, de sabor estava bo. Les converses avui en una taula llarga i en 11 comensals eren simultànies. En cap moment ha hagut una conversa única. Uns anaven per la independència, o l'atemptat de Paris, altres per les olives,  o les explicacions a Javi de l'eixida de l'estiu. Segurament Tony parlaria de vins, vull pensar, el tenia a l'altra punta. En fi, que millor que unes fotos per donar-vos idea de la composició de la taula.

La fotògrafa, parlar valencià no sabia;
però la pose que tenia per a tirar la foto ha cridat l'atenció a més d'un.
Tal vegada eixos somriures amaguen intencions malicioses!

 

Pedro ha aparegut en una coca. Per acompanyar ens han servit uns xupitos. He preguntat qui ha pagat. Pedro no m'ho ha volgut dir. Bo si, en eixe somriure fals, s'ha atribuït ell el mèrit. Per a mi no ha colat. No sé que pensareu vosaltres. A mi el que em recorda és la mateixa  situació del dimecres en les Cases de Queralt. Queda ell com al generós; però no ens convenç. A més a més, quan anem a pagar, el peu és l'habitual, en el cas d'avui 5€. Qui ha pagat els xupitos?, Dues eixides misterioses. Jo faré la d'aquell. "Vaya yo caliente y riase la gente" I això que havíem fet la promesa de no repetir. 

Com no, s'ha fet tard una vegada més. Tot lo que hem guanat en l'eixida ho perdemen la tornada. És la nostra assignatura pendent. Però no seriem Morralla si canviéssim. Marxem i ja vora migdia. 
La marxeta és bona. En emparellar-me en Tomás li faig el comentari de si ell també sent la mateixa sensació que jo. La he qualificat com el "climax de la bici" i ho dic perquè penso que hem aconseguit un punt ideal de caminar en bici. Fem marxa, no patim, gaudim i estem motivats per eixir i fins i tot agafar reptes. Tomás ho ha corroborat. Espero que la resta sentiu el mateix o alguna cosa semblant.

Arribem a la cruïlla de Moncofa, es massa tard, no es hora de seguir per La Vilavella. Trenquem en direcció La Vall. Preferim acurtar i dedicar una estona a la xarreta del banquet. A més a més calia aclarir algunes coses que la Torre de Babel de l'esmorzar ha impedit concretar. Joan pren la paraula com a portaveu, representant i nexe d'unió entre les dues colles ciclistes. Dilluns és el dia clau per concretar dos compromisos. Un, tancar la ruta de l'estiu. Dos, contestar a la cita vinícola del dijous. Es confirma la primera. Tots els que hem donat la paraula la mantenim. En quant a la segona, un wassap de Joan ens informarà del programa i pel mateix mitja contestarem si o no.

Ens acomiadem i fins al dimecres que anirem a assaborir uns dels esmorzars de més qualitat del nostre circuit, el del bar Alpino d'Almenara.

EIXIDA A CASES DE QUERALT (11/11/2015)

L’estiuet de Sant Martí els ocellets fa venir; 

com més fort és l’estiuet, guarda’t més del fred

Per Sant Martí mata ton porc, posa les olives al topí, 

destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí.

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 7:45h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó

Lloc de destí: Cases de Queralt

Bici: BTT

Equip: Vicent, Jose, Tomás, Pedro i Joan. 

Ruta: La Vall d'Uixó-Nules-Platja Moncofa-Platja Xilxes-Marjal de La Llosa-Cases de Queralt-Platja Almenara-Platja Xilxes-Camí Cabres-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 52 km. 

Crònica: Avui és 11 de novembre i com diu el calendari,estem en l'anomenat estiuet de Sant Martí, i mai millor dit per a enguany. Si bé a les 7:45 encara rascava una mica el fred tot i que la temperatura estava pels 12ºC; però l'aiguatge del matí i a més a més. que el primer tram de la ruta ha transcorregut pels camps de la zona del Pou i La Rambleta, unes de les zones més gelades de La Vall, el fred s'ha deixat sentir més. I per a sobre, els núvols costaners taponaven l'eixida del sol privant-nos dels primers raigs que tan bé venen per a entrar en calor. Aquest camí ens ha portat al polígon industrial de Nules. Hem creuat la N 340 en direcció a la platja baixant pel camí de la ratlla. En arribar a la costa l'hem vorejada pels camins confrontants fins l'altura del terme de La llosa, on per fer una mica de temps, ens hem endinsat en ple marjal, una bona decisió, hem trobat un paisatge espectacular, tant per la quantitat d'aigua, com de la varietat d'aus, d'entre les que ressalta la figura esvelta i el seu vol majestuós de l'Agró gris. També hem trobat l'esplugabous, anomenat aixi per la seva alimentació dels paràsits dels bous i vaques, un grapat de titelles, les clàssiques gavines i un fum d'intrusos estornells.

La marjal de La Llosa

El vol majestuós de l'Agró gris

A prop de les 10 rodejàvem la taula del bar aïllat en la malmesa platja de Queralt, on l'últim temporal ha fet de les seves i no sé ja quantes són les vegades que pateix aquests assajaments. Però l'oratge no es sap mai com ens pot sorprendre. Per contra avui la mar estava en una calma que pareixia no estar, cosa que ha estat aprofitada pels pescadors que han alienat les seves canyes al llar de la costa.
L'esmorzar en aquest racó s'està convertint en tot un clàssic de la Morralla, malgrat que Pedro, com no podia ser d'altra manera, despotrica. Però la veritat, que és un lloc tranquil, estem en família. Alli acudeix un personal fix i de tant en tant trenquem la monotonia nosaltres, que en lo cridaner que som, captem prompte l'atenció de l'altra taula i contribuïm a la seva distracció, al temps que al cambrer  també li serveix de manifestar el seu humor socarró tant propi d'ell i al qui Pedro sempre el provoca al qui sempre li troba resposta. L'originalitat de la comanda de l'esmorzar esta garantida. En quan al gasto, tal vegada destacat la grandària del bocata, que per a mi és l'ideal. En la beguda, gracies a la col·laboració de Pedro en el servici, al tercer viatge que ha fet a la barra per reposar el vi ens ha vingut en una botella de rioja. Qui deixa passar tal situació. Tot i que ja havíem acabat el bocata ens hem mesurat les copes, no era cosa de deixar-ho perdre. Faltaven els cremaets. No és el fort del bar, ho presenten en la modalitat de cafè per un costat i el conyac, encès en recipient, per un altre. No sé per quina raó i a compte de que o de qui; però ha aparegut el cambrer en un altre recipient en flama amb més conyac, que lògicament hem acceptat tos menys Tomás, que segurament ha volgut mantenir-se fer al compromís establert en l'últim esmorzar d'evitar repetir.
En quan a les converses ha hagut varietat: però la que més ens ha ocupat ha estat la política nacionalista, la qual ha resultat de lo més interessant. Les converses series no són motiu de transcripció,  queden en el bon sabor de boca del lloc on es desenvolupen. 
--Xiquets l'hora que estic veient són prop de les dotze! - Exclama Tomás
-- Aixi , és, ja vos dia que es faria mitjanit. --Respongué Jose.
Cap a la barra. --No tens loteria del Barça? - Preguntà Joan.
--Però que tu tambien eres del Barça? - Pregunta Pedro. Però si yo te hacia del Madrid.
--Es veritat, que aci l'any passat vam comprar un llençol de loteria del Barça. -Diu Jose. 
I allí estava penjat a un pilar. A més a més l'hem estrenat nosaltres. Tots comprem menys Pedro, que si ve en la conversa nacionalista de la taula ha estat callaet,ara s'ha desfogat en contra de tot lo català. Hem pagat, per cert 6€, el que hem fa pensar que el segon cremaet ha estat un detall de la casa i ens hem eixit, deixant a Pedro i el cambrer en la seva batalla nacionalista particular. Podria ser que en aquest espai hagués pagat Pedro el segon cremaet???? Ho dubtem tots. Hi com que en eixir no ha fet menció, segur que no. De haver-ho fet no s'hagués pogut aguantar de fer-se el gran.

Quedeu-se amb el número

Per la passarel·la de fusta de vora mar de la platja d'Almenara hem iniciat el camí de regrés, comprovant la desfeta de la protecció de pedres dels xalets i xafant la zorra i pedres que el temporal marítim ha llançat. Sembla que els Governs, en mans de la Conselleria de Costes, esperen que siga la mar qui enderroqui els xalets i es compleixi la dita castellana: "Muerto el perro se acabó la rabia".

Per vora mar hem arribat a la platja de Xilxes i a partir d'aquí hem girat 90º per enfilar-nos cap a La Vall seguint el camí Cabres. En entrar a La Vall avui no ha hagut xarreta, cadascú directe al pessebre.

EIXIDA A ALMEDÍJAR (7/11/2015)

DE HUI A L'ANY QUE VE!

EN VIDA TEUA!

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 7:45h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó

Lloc de destí: Almedijar

Bici: Carretera

Equip: Vicent, Jose, Tomás, Pedro i Joan. 

Ruta: La Vall d'Uixó-Fondeguilla-Marianet-Azuébar-Soneja Almedíjar (Esmorzar bar Asun-Carmen Viñado)-Soneja-Juncar-Algar-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 63 km. 

Crònica: Segons l'historial del bloc, l'última crònica d'eixida a Almedijar es remunta al 30/11/2013. Per tant jo almenys farà dos anys que no m'acostava a saludar al simpàtic del bar Asun. Segons la foto d'aquell dia els morrallers que acudirem foren el mateixos que avui: Joan, Tomás, Pedro, Jose i Vicent (el fotògraf), més David.

Fa dos anys (30/11/2013)

L'altra novetat ha estat que l'anada l'hem feta pel Marianet. Hem iniciat en serio la preparació de la ruta Cátara. Hem superat el port en prou comoditat.Vicent, que actua de mentalitzador, a mesura que anàvem pujant ens anava fent la comparativa del desnivell i acumulat del que en teoria deu de ser els perfils ha sortejar aquest estiu. La teràpia sembla que funciona. I per si de cas l'alimentació és important, en els esmorzar, últimament ens estem passant, sinó de felicitat, si de consum.

Com a mostra el menú d'avuí: Bocates, cacaus, olives, vi, llimonà, rebentat, coca de passes i figues i xupito. I el més bo, perra cap per a tots menys per a un, el que ha pagat. 

DE HUI A L'ANY QUE VE amic complidor d'anys.

Aquí tenim al simpàtic.
Li han pixelat la cara per amagar el sonriure 

Ens quedem en la simpatia de la dona Carmen

La conversa estrella ha girat envers de la declaració del IVA. Pedro ens ha fet una lliçó magistral del que hi ha que fer per tal de que et tornen l'IVA.  Es una operativa enrevesada que no ens ha quedat gaire clara; però que sembla ell ha descobert recentment i ho està aplicant al peu de la lletra. Ho deixem així. Com quan agarra un tema es repeteix, ja tenim IVA per a temps.

Hem tornat cap a casa, primer desfent el camí fins a Soneja i a partir d'aquí, Vicent seguint en la seva teràpia mentalitzadora, proposava tornar pel Marianet per mantenir els valors comparatius esmentats en l'anada: però l'altra alternativa era anar per Algar y fer una ruta circular y com anàvem bé de temps, fer més kilometratge. Finalment hem agarrat la segon. S'ha obert una altra cantirela, a Pedro li fa mal un ull de poll, i no és queixós ni res, a cada kilòmetre "ai, ai! Sembla que els mals de Pedro tenen que veure amb la vista. Aquest matí es queixava de l'ull del cul i ara de l'ull de poll. Entre ai i ai anàvem avançant, Vicent més que ningú, redona que venia, repàs que li pegava, i així una darrere d'una altra i en arribar a l'última es produeix una situació que haguera pogut ser de Jaimito. Millor que ho vegeu en la imatge que he pogut baixar de la DGT on en l'apartat Pegasus es pot comprovar si tenen enregistrada alguna infracció. Doncs això és el que té enregistrat:

Vicent fent el repàs a la redona i 
Pedro que entra per l'esquerra

Pedro, preparat que la multa serà grossa i la retirada de punts assegurada.

EIXIDA A AZUÉBAR (04/11/2015)

ENTRE ELS BARRANCS D'ESCALES I LOS PINOS

Una mescla de conreus de regadiu (tarongers) 

i de secà (oliveres, garroferes i vinya)

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 8 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó

Lloc de destí: Azuébar

Bici: BTT

Equip: Vicent, Jose, Tomás, Pedro i Joan 

Ruta: La Vall d'Uixó-Redona d'Escales-Camí d'Escales-Recorregut entre els barrancs d'Escales i los Pinos- Carretera CV. 230 direcció Azuébar- Azuébar (esmorzar bar de la carretera)- Marianet-Fondeguilla-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 39 km. 
Crònica: Ruta d'anada programada pels camins de la zona d'Escales direcció Azuébar. En el banquet replantejament de la ruta programada el dissabte que incloïa el pas per un barranc i que degut a les pluges del dilluns. Pedro, Tomás, Vicent i Jose s'emparen a Joan, coneixedor del terme. Una lleugera modificació de la ruta per evitar el barranc i sense problemes arribarem al lloc. Doncs en marxa.  Ja és la segona vegada que eiximamb el cap catxo i sense parlar. No se si ja ens hem incrustat el gip Catar o que; però sembla que volem estar en forma i a aquest pas ens eixirem. Calma, doncs no queda d'aci al juliol!.

Això ha degut pensar Tomás, que ha afluixat i una espera de dues voltes a la redona d'Escales ha servit per reagrupar-nos. Ja entre camins de tarongers joves, uns collits i altres collint-los hem anat assaborint el paisatge sense deixar de mirar de reüll el terra per sortejar els tolls d'aigua que ha deixat la pluja i alguna que altra regata produïda per les escorrenties de l'aigua. Hem passat pel costat de la caseta Los Pinos, que tan bons records ens queda de l'esmorzar d'aquest estiu i que ha despertat una nova cita per fer un empedrao. Estarem a l'espera de que es consolidi la convocatòria. Una pujada exigent i ja tot cara avall fins la carretera d'Azuébar. En pocs kilòmetres arribem al poble i en el trajecte decidim, que al estar tancat el restaurant de fora i que anem sempre, si elegir el de l'entrada o el del costat de la Cooperativa. Ens han parlat que l de l'entrada ho ha agarrat un de la Vall. Provem. I això és el que hem fet. Remuc de Pedro; però un cartell anunciador de esmorzar 4,50, li ha tapat la boca. La barra oferia varietat i en no res teniem els bocates a punt. Hem saludat a Macià de la Vall i en sentir-nos parlar ha aparegut el valler que porta el bar. Tots l'hem reconegut. Era Ximo Rovira, no el presentador. Aquest és el fill de la Reineta. Hem estat molt ben servits, el gasto té una qualitat acceptable i els rebentat de 10. Lògicament hem repetit amb pastissets de moniato inclòs. Joan s'ha anat abans; perquè tenia un compromís irrenunciable al migdia. Açò ha despertat la curiositat del cunyat, que li rossegava la panxa de no saber que és el qui li ocupava. Jose, de "farol" li llança un moriu. "A ver Pedro, ¿que puede tener tu cunyado, en la Vall i a estas horas?. No son horas de correr y de comilona tampoco, ya ha comido. En la Vall y a mediodia se suele quedar en la notaria". Ah, eso serà; porque, bla, bla, bla. Joan, ja estem al dia.
Nosaltres hem fet una estona més de tertúlia i hem xerrat en un altre valler que ha aparegut, Baldayo. Hem alçat taula prop de les 12h. Dubtem si anar, com ens havia dit Joan pel camí dÈscales però seguint una altra ruta o per la carretera directes a la Vall. Aquesta última opció és l'escollida. En tres quarts d'hora arribem a La Vall. No sense que Pedro caiga una vegada més en la mateixa pedra. Avui no hi havia Randero, havia Marianet, segurament deuria pensar que aquest desnivell s'adaptava millor al seu figurí i Jose que anava a la seva i provant d'aguantar el plat, anava pujant, cosa que a Pedro, degué pensar, "yo a este me lo cargo". "Mira Pedro que voy con plato" Ell continuaria pensant, "mejor que mejor, igual peta". Doncs, cabut que cabut. " ¿Esto ya es lo último?" "No, el penúltimo". ¿Cómo que el penúltimo, es el último". Baixa pinyo i ale. " Em pose al costat i li dic: "No te he dicho que llevo plato". Ahi et quedes Pedro. "No puedo contigo"