EIXIDA A ALMENARA (30/01/2016)

En el mar es cria el peix, en les sèquies les anguiles, 

en la Ribera l’arròs i en els rosers les roses fines

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:00h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/València/Benicalap

Lloc de destí: Almenara(Bar Alpino)

Bici:Carretera

Equip: Jose, Tomás, Pedro, Joan, Julio, Javi, Antonio i Jose Luis.

Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara d'Algimia-Algimia d'Alfara-Torres. Torres, Benifairó-Faura-Redona Petrés-Almenara (esmorzar, bar Alpino)-Redona de Petrés-Les Valls-La Vall.

Km. totals: 64 km. 

Crònica: Al temps que per Wasap, Javi confirmava el lloc de trobament (redona de Petrés), Jose, Pedro, Joan i Tomás arribàvem al banquet . El primer tema de conversa és que la possibilitat de esmorzar en el Monpiedra del Camí Cabres és inviable. Tant per l'hora d'eixida dels valencianets, com per la marxa que últimament estem imprimint a les nostres eixides que s'han convertit en un relax continu. El que si podem destacar és el bon ull que tenim alhora de mesurar el temps de trobament. No han passat ni un parell de minuts els uns dels altres, en arribar a la redona de Petrés. Són les 9:40 h. Com havíem previst, Xilxes queda molt lluny, a més a més, en els de València ve Jose Luis, que porta dos mesos sense agafar la bici i ja ve tocat. En aquest bloc havíem apuntat com alternativa quedar-se en Quartell; però un pensament in situ ens fa optar per Almenara. El bar Alpino és una bona decisió que de segur encantarà als de l'Horta. No debades, hem dit moltes vegades, que en el classificació de bars, el bar Alpino, sinó està al cap, poc li falta.

Tots en grup i en nombre de 8 (els afegits eren Javi, Julio, Antonio i José Luis), hem encarat la N-340 formant una penya que feia més goig. En no res ens hem presentat en Almenara. Quedava la única i adequada taula per a nosaltres. Mai havíem vingut en dissabte. Aquest bar forma par de la ruta d'entre setmana. Avui hi ha prou més gent. De fet estava ple.
La exalumna de Joan ve de seguida en els cacaus i olives. Pren nota de la beguda i ens planteja l'oferta de que disposava fet. Entre la llista de coses ens parla de all-i pebre. A Joan i Jose se'ls obri les orelles i en una creuada d'ulls descobrim les mateixes intencions. Pedro, com de costum, té que parlar i desprestigiar la nostra elecció, qualificant aquest menjar típic com un plat de serps. Bé Joan i jo ho teniem clar i com a més a més Joan sempre li demana el mateix a Julio, doncs tres all-i pebre. La resta entrepans de truita en diferents combinacions. Al moment torna en la beguda i en més cacaus i olives. Aquest detall d'atencions sorprèn gratament  a Julio amb la complaença dels nous venguts. Sembla que la primera impressió els ha segut bona, cosa que és ompli de satisfacció als amfitrions, que de sobra ja se sap, la nostra intenció de donar a conèixer als nostres amics del Turia de nous llocs.
Arriba el gasto i entre ell, les desitjades anguiles. Tenen bona pinta i sense creïlles. Com deu de ser l'autèntic all-i-pebre. En fer el tast s'aprecia ràpidament un sentidet picant fort però en el seu punt. 

Per al bon allipebre, moltes anguiles i poques creïlles

Tots emprenem els nostres queviures. Un altre detall de la xicona. all-i-oli. És ben rebut i les mullades no es fan d'esperar. Més vi i més cervesa. En bona harmonia, tot cap a dins.

En aquesta, el fotògraf s'ha menjat a Antonio. 
Si compareu les dues fotos de seguida descobrireu el culpable 

Arriba el moment de demanar els cafès, tallats i rebentats. Advertència de Joan. Els rebentats d'aci són de 10, cosa que remarquen els demés vallers. Contundent. Tots rebentat de conyac.

A mesura que van venint, primer Jose Luis i després Antonio, queden espantats en veure'ls i pregunten on és el cafè. Els especialistes manifestem que eix és l'autèntic carajillo, el que s'ha de sentir el conyac. 

Avuí els que ens hem decidit per l'all-i-pebre estem de sort. Si espectacular estaven les anguiles no menys ha esta el rebentat. Sols ens ha faltat el dolc i no perquè s'hagi intentat; perquè Jose li ha donat diners a Pedro perquè s'arrimara al forn; però no estava per la llavor i ha desistit d'anar. Hagués estat la guinda.

Hem anat a pagar i el preu acord a les nostres pretensions. Als únic se'ns ha disparat ha esta als de l'all-i-pebre. 8€. Però sabent el car que estan les anguiles, bon preu. Repetirem.

A la guisadora del all-i-pebre, que estava prop, l'hem felicitada, de la mateixa manera, que al seu home per l'all-i-oli. I per últim el reconeixement a la parella d'amos per la bona atenció.

Tots hem quedat satisfets i especialment els que han vingut per primera vegada. Ens alegrem; perquè tenim una nova alternativa als habituals bars. Però no renunciem als de sempre. Sense anar més lluny, el dissabte que ve tornem a Canet. Ja és sabut el compromís adquirit el dissabte passat per part de Julio i Pedro de celebrar el seu aniversari (per cert que és avui dia 30), convidant-nos i com qui paga mana, ells han decidit anar al bar Murillo. Bé allí serem. Posposem el canvi de bar per a la propera ocasió.

A la tornada, els vallers, complint a la promesa de acompanyar-los un tram en direcció a Valencia, hem fet el recorregut junts fins la redona de Petrés. Pedro, ha fet fugina. Quan te una enraonia al cap, no pensa més que en ell i fa la seua. S'ha anat  a Xilxes a seguir l'obra.

En la redona ens hem separat i nosaltres pels camins de les valls cap a la Vall. Tertúlia al banquet dels tres. Breument confirmem que es despengem de l'eixida dels dimarts a la Serra d'Irta i ens emplacem a l'eixida habitual del dimecres. Decidim anar a Torres Torres pel Marianet-Soneja-Via Verda i esmorzar en el bar Martí i assaborir eixos entrepans de truita i llonganisses que tan bé prepara la guela del bar. En això que arriba Pedro, dutxat i arreglat. Moment que aprofitem per alçar-nos i deixar-lo en el dubte de l'eixida. Que no ens hagués abandonat.   

EIXIDA A ALGAR DEL PALÀNCIA (27/01/2016)

A la fi

Gràcies a Déu

Ja era hora! 

Benvingut siga el qui a esta [o a sa] casa ve

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:00h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/Faura

Lloc de destí: Algar del Palància (Bar el Casino)

Bici: BTT/

Equip: Jose, Tomás, Pedro, Joan, David i Tony. 

Ruta: La Vall d'Uixó-Cami La Llacuna- Camí vora Autovia A7-Camí Les Valls-Carretera Torres, Torres-Torres, Torres-Via verde Ojos Negros-Algar (esmorzar, Bar el Casino)-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 50 km. 

Crònica: El dia despunta i poc a poc la llum de l'alba va menjant espai a l'horari. No sembla entendre-ho així Joan i Tomás que confiats no recorden l'entrebanc de l'Institut o el dels empleats de la neteja. Per una o per altra cosa, 10 minuts de retard.

Joan, Jose, Pedro i Tomás som els afortunats avui de l'eixida. Vicent de camí a Zurich, no ve. Tot i aixó ell també és un afortunat. Per Wasap ens desitja bona eixida. El mateix li desitgem a ell. Bon viatge, bona estada i gaudeix dels nets. Felicitacions als pares.

Comentem sobre l'arribada de David, havia dit de emprendre les eixides. No ho ha confirmat. Comentaris. La història es repeteix. Anem, queda la possibilitat, de que com ja és costum en ell, aparegui al lloc.

En marxa, Algar ens espera, esmorzarem a gust. Ruta plana. Volta al revés, per vora l'autovia fins les Valls. Pugem lleugerament a Torres Torres, moment que ens arriba per darrere Tony. Com va en la de carretera i nosaltres hem d' agafar la via verda d'Ojos Negros, se'n va sols i ja ens vegem al bar. Nosaltres entrem en la Via Verda i la deixem en Algar. De cap al bar de la plaça de  l'Ajuntament. Ja ens està esperant Tony.

La nostra taula ens espera. Pedro va directe a ella. Es posa de cara a la tele i de sobte es converteix en un interlocutor entre les noticies de la tele i la resta dels clients del bar en eixa lletja costum de parlar cridant per que l'escolten la resta. Tu l'has pogut fer callar! De cap de les maneres. Quan més li adverties ell més gallet.Tan pujat estava que no s'ha assabentat de l'arribada del cambrer, que llibreta en mà esperava que callés per prendre nota. L'hem advertit de la situació i ha callat, no sense deixar de posar la cullerada en cada comanda de bocates que anàvem fent la resta. De tots ha tingut que fer alguna observació. A tal punt ha arribat la cosa que Tomàs li ha demanat a Joan si tenia un neoprofen.

Han arribat els bocates i tot seguit s'obri la porta del bar. Mira qui ve. David!!!!!. A la fi. Ha segut home de paraula. Benvingut (Açò explica els titulars d'aquesta crònica).

--Que no confiaveu en que vingués que no m'heu esperat.

--Com que no.Mira, t'hem reservat la cadira de cap de taula.

Tots ens hem alegrat de la seva presència. A més a més ha servit per a que Pedro callés una estona i féssim els honors al que tantes vegades notem a faltar. David ens alegrem que la teua tornada siga senyal de que l'entorn familiar s'aclareix i que tot torni a la normalitat.

Alcem taula més prompte que mai. Tomás deu d'estar aviat a casa. Passem per la barra i tots junts directes a la Vall. En arribar al butà, Tony segueix i nosaltres entrem a La Vall. Arribem al banquet. Tomás i David passen de llarg. Jose, Joan i Pedro parem. Molt breu. Comentar el lloc d'eixida del dissabte. Quedem en oferir als de València que s'arrimen fins a la platja de Xilxes i si ho veuen difícil aturar-nos en els Valls. La proposta es llançarà en el Wasap i que opinen.

EIXIDA A ALBALAT DELS TARONGERS (23/01/2016)

Menjar i beure, fotre i no creure

CELEBRACIÓ DE L'ESTRENA DE VICENT COM A "GUELO"

Avui la morralla ha tret la bicicleta com tots els dissabtes; però en aquest cas ha estat simplement el mitjà per acudir al lloc de l'esmorzar i compartir amb Vicent l'estrena com avi.

Per un dia deixarem de costat els secrets de la marxa, tot i que ha hagut coses interessant, per dedicar-nos exclusivament a ressaltar tan entranyable esdeveniment i gaudir de la joia del nou avi, que a més a més el seu somriure es multiplica per dos.

Cal dir que des de que hem arribat al bar, en tot moment ha estat per tenir cura de que res faltés a la taula i que tot estigués al nostre gust. L'esmorzar ha pujat de nivell com requereix l'ocasió. El vi rioja ha donat pas al bon beure afruitat i aparcar el de sabor a vinagre (paraules textuals de l'entès en vins, Tony). Una tapa de mandonguilles d'abadejo ha servit d'espera dels entrepans i pegar els primers glops de vi. 

Fent boca en els preliminars els 8 que hem acudit:

Joan, Pedro, Julio, David, Tomás, Vicent, Javi, Jose i Tony

Destacar que la celebració ha arrancat de sa casa a David, la qual cosa és una bona noticia per a tots els que el notem en falta. Li hem tret un compromís de recuperació de la pràctica ciclista. Vingui, a veure si és de veres. Calia fer aquest parèntesi. 

Seguint en la festa, comentar que l'ambient era distès, variat i de bon rotllo. Alguns humorísticament ens hem mirat en el mirall de Vicent per a posar-nos a la cua dels que ja estan en camí i estem a l'espera que els nostres fills ens arrimen al clan i convertir-nos en iaios morrallils. En no rés el suc de la morralla serà més saborós. 

Ja tenim els entrepans, més vi, mes cacaus i més olives. El pa en el seu punt i la mescla segons les preferències de cadascú. Menjar crida a menjar i Joan treu a la taula la planificació propera de la Morralla. Tenim per al 2 de febrer una eixida a la Serra d'Irta amb la Morralla B. Alcossebre-Penyiscola i dinar. Per contra aparquem per a més endavant el dinar del dijous al Gat Negre. Esta tancat fins a març. Però es treu un de nou. La celebració de l'aniversari dels veterans de la penya, Julio i Pedro que faran aquesta setmana 70 anys. FELICITATS ANTICIPADES. Aquest serà per a d'aquí 15 dies. Esperarem a que Vicent vagi a Zurich, li caigui la baba de veure els nets i torni.
Acabem en els entrepans i arriba l'hora dels rebentats. Ve el cambrer, tots coincidim avui, rebentat de conyac. Cara de poker  del cambrer. Se'n va i torna al moment.
--No ho voldreu de rom?. Vindran més ràpid, els tinc preparats. m'he alçat matí per preparar-los.
Joan es manté ferm, no es deixa convèncer. Després de l'experiència del dimecres passat en el cambrer de la coleta, no ha amollat.
--Els volem de conyac li reafirma.
-- A mi hem dona igual, jo ho dic perquè no espereu, els de conyac tardaran uns 15 minuts. Segueix el cambrer, tractant de convèncer-nos.
-- Esperarem. Resposta contundent i concloent.
Alguns se'ls s'entendreix el cor, i per baix li demanaven clemència a Joan. No han valgut coples. S'ha imposat la teoria de que EL CLIENT SEMPRE TÉ LA RAÓ.
Vicent, que està eufòric, demana un xupitos per acompanyar l'espera. En servir-nos, brindem per la bona nova i seguim xerrant. Vagi, apareix el tema de la guitarra, malgrat l'avís de Jose a Pedro aquest matí. No li ha fet cas. Espolsó del cunyat. Però troba la mirada de Tony i ells per un costat i la resta per un altre.
Per fi arriben els rebentats. Sobrepassa dels 15 minuts. No han estat mal, se'ls ha currat. No li ha faltat res, la llima, els granets de cafè i la canella. De sabor acceptable.

Tomás demana temps mort. L'escoltem. 

Es dirigeix a Pedro per recordar-li que el dimecres en l'esmorzar va quedar encarregat de que faria el discurs commemoratiu. Cara roja, ja ja, ju, ju; però s'arruga i declina la invitació. Dona igual. Tornem a brindar. La festa continua i seguim xerrant. Avui no hi ha pressa. 

Joan ha portat la veu cantant en gran part de l'esmorzar

A Tony li sobra la roba. Com està tan cru no li vindrà mal

Jose es mira el rellotge. Es tard i deu arribar a casa el més prompte possible. Parla en David si podria carregar la bici al cotxe i tornar amb ell. Cap problema. Doncs quan vulgues ens anirem. Ja. Ens acomiadem.

DE LA RESTA JA NO SÉ RES. QUI VULGUEU CONTINUEU.

CASES DE QUERALT (20/01/2016)

Donar més voltes que una puta buscant el llibre de família
Fer més voltes que el vint-i-nou
Fer més voltes que un rellotge
Pegar mes voltes que un dolçainer
Voltar més que els porcs de Sant Antoni.

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó i Faura

Lloc de destí: Cases de Queralt

Bici: BTT

Equip: La Vall d'Uixó: Vicent, Jose, Tomás, Pedro i Joan;  Faura: Tony.

Ruta: La Vall d'Uixó-Camí Casanya-racó sirer", deixant "la pequeña Analucia" a l'esquerra-Redona Algar Residència Canina-Via de servei fins redona d'Escales-Camí d'Alfara a les Valls- Carretera Torres Torres Les Valls-Quart de les Valls-Camí Santa Gemma-Camí Frontera-Camí Ferreret- Benavites-Cami d'Almenara vorejant el barranc de l'Arquet-Redona d'Almenara-cami Av, de la Vall de Sego-Cases de queralt (esmorzar restaurant Sol de mar)-Platja d'Almenara-Platja de Xilxes-Camí Cabres-Camí La Punta-Polígon La Mezquita-La Vall d'Uixó

Km. totals: 54 km. 
El repòquer morraller (Joan, Jose, Tomás, Pedro i Vicent) ens hem reunit a les 8 h. al banquet per encarar una nova eixida en direcció a les Cases de Queralt. A mesura que anàvem arribant, Vicent ens comunicava que ja era avi de dos nets, Ferran i Aleix. ENHORABONA Com diu el clàssic acudit, a partit d'ara dormiràs en una "aguela".

Quan arriba Joan i després de congratular-se de la noticia, descobrim que no recordava on anàvem, es para a pensar, ha arribat en la ment en blanc. 

--On anem? --pegunta tot seguit. 

--A les Cases de Queralt --contestem tots en veu de coreografia.

--Per on anem? -li preguntem.

--Això dic jo!

--Anem pel Marianet, --etziba Jose

Pugem a les bicis i a seguir a Joan com sempre. Iniciem la ruta per on sempre, carretera d'Algar fins la redona de Cassanya on agarrem aquest camí. Xerrant, xerrant anàvem Joan, Vicent i Jose quan ens hem saltat  un camí a la dreta que en passar-ho, Joan s'ha assabentat de que l'hauríem d'haver agafat. I és a partir d'aquí on el que en principi Joan portaria en el cap fer es capgira tot i es reinventa sobre la marxa, primeres giragonses per acabar eixint a la carretera d'Algar i recuperar la clàsica ruta de bici de carretera fins la redona d'Escales on baixem pel camí d'Alfara a Les Valls que aboca a la carretera de Torres Torres per enfilar-se a Les Valls. En arribar a Quart de Les Valls, Joan trenca pel camí de Santa Gemma i comença el segon galimaties. De vegades per camins coneguts, altres que passem per primera vegada, de moment anàvem en direcció contraria i volta i més volta, de sobte una rambla que continua en una pujada forta, alguns no ens dona temps de llevar el plat i atrancats no tenim més remei que estrènyer els dents.

I tornem al poble, en aquest cas a Benavites, i cap Almenara; però tampoc per on sempre. A la fi vegem l'Autovia i pel costat el camí de Benavites a la redona d'Almenara. Açò ja ho coneixem. En eixir de la redona agafem el camí de La Vall de Sego que en plat gran i recte com un fil ens llança cap el pessebre. Arribem prompte al restaurant Sol de Mar de les Cases de Queralt, açò explica les giragonses, Joan ha volgut fer temps per arribar a les 10 a l'esmorzar.

Restaurant Sol de Mar (Cases de Queralt)

Entrem i anem directe a la nostra taula de sempre, la primera a l'esquerra. Vagi, no és la mateixa, l'han canviada per una més xicoteta; però segueix sent rodona, la ideal per xerrar i veure-nos tots les cares. De seguida arriba el cambrer de la coleta canosa i fent-se com sempre el graciós i que pren nota amb cara d'atenció; però que després fa el que li passa pels collons.

En això que arriba Tony. S'arrima a la barra per fer la comanda i en arribar els bocates, contagiats també de les giragonses es produeix un moviments de si aquest és el teu, no que aquest porta botifarra, ah! doncs és de Pedro, aquest altre té truita d'alls i no té botifarra, és de Vicent i cap ací i cap allà, ara ve un de truita d'all sol, no el meu era amb formatge, dona igual, no està conforme i s'aixeca a que li posen el formatge, bocata cap a la barra i per fi arriba el de Tony que amb el bacon era l'únic que tenia clar el cambrer i ha anat directe al lloc. I per últim, no recordeu que tots havíem demanat el pa amb tomaca. Vosaltres l'heu vist. En resum, que l'home s'ha lluït. Menys mal que tots tenim bona gana, ens conformen fàcilment i a la fi estaven molts bons.

La conversa amena, variada i per moments monopolitzada pel tema que últimament li preocupa i li ocupa a Pedro, la guitarra, cosa que li ha donat tema de conversa a Tony i per un dia ha oblidat el tema dels vins. 

Al crit de --ja hi ha prou de guitarra! --per part de Joan. Hem canviat de conversa per tractar dos temes que repercutien a La Morralla, la recent i clàssica eixida al Palmar de Troya com s'ha referit Joan a l'eixida a l'Albufera i la ruta dels Càtars. En quant a l'Albufera queda en suspens a que els companys de l'altra colla troben un dia adien climatològicament i lliure de ventades. I en quant a la ruta estiuenca, Joan ens ha comunicat l'última variació en l'allongament dels dos últim dies, en el que s'ha canviat Prades per Comus; sinó recorde mal tornem al que en un principi estava programat. Tots acceptem la modificació al temps que li transmetem a Joan que els faci arribar la nostra total conformitat en totes les decisions que prenguin. 

Ei, que no demanarem els rebentats. Gest al cambrer, ja ve en la llapissera. No apuntes, tots carajillos menys aquest que vol un tallaet. Joan li fa una observació, el conyac el calfes primer i després poses el cafè (ho diu perquè no ens acaba d'agradar el cremaet en el conyac en perol). Error, arruga el nas. I Tony, per acabar-ho de rematar, també fa una observació del seu tallat. Con poquita leche y más café. Segon error.Gira el cul i en un tres i no res apareix amb els dos primers cafès i la botella de conyac. Una vegada més es fa el sord, fa el que li rota. Si vols conyac calent, ja saps escalfa'l tu. Ens riem i au, gelarem el cafè en el conyac o ens fem un cafe i després una copa de conyac. Venen la resta de cafès i el tallat. Del tallat, Tony no ha dit res; doncs estaria del seu gust.

En acabar-los, Vicent s'ha aixecat a la barra i ha demanat uns xupitos d'orujo blanc i de brosses. Ha volgut fer una avançada a la celebració de ser "aguelo". També ha deixat en la taula les dos botelles de licor. Error d'ell. Més d'algú ens hem aprofitat i hem repetit, ara probe el blanc, ara el de brosses, a veure, aquest és més dolç, l'altre és més suau que el de casa Vicent.I xorret va i xorret ve. 

El calfament del cos i pots ser també del cap ha desembocat en una proposta, o imposició de Joan per anar el dijous que ve a dinar al Gat Negre. Tots hem acceptat sense remugar. Ja ho sabeu morrallers, el dissabte confirmació de places. Esteu tots convocats.

Bé xiquets que són les 12. No passa res, La Vall està ahí al costat i Faura més del mateix. Passem per barra. Vicent s'avança per advertir al cambrer que la ronda de xupitos ho paga ell. 

Contestació d'ell, --als xupitos us convido jo. Moltes gràcies. Sembla que l'home deuria estar penedit de no haver estat gaire fi en el dia d'avui. Açò és tot un professional. Paguem el 6€ i cap el carrer. Muntem a les bicis i per on anem. Ràpidament Pedro ens marca la ruta. "Yo tengo que pasar por la playa de Xilxes a ver la obra del apartamento" 

Doncs no es parle més, tots cap a la Platja de Xilxes. Quique, ja pots estar tranquil en el teu cap de la comunitat de veïns. És molt responsable. Tony també ens ha seguit. Vol aprofitar la companyia, està massa fart de fer rutes en solitari.

Visita d'urbanisme a l'apartament, les esquerdes tapades, Pedro conversa en els obrers, tot en ordre, els dona el vist i plau i amb un compromís de consultar a la comunitat el seu parer,per a convida-los a esmorzar. Quique, trau la cartera i vigila-lo a veure si paga la reparació.

Pel camí Cabres hem arribat a la Vall a les 13:15 h. Tony ha girat cap a Faura i nosaltres a la xerrada al banquet, avui més curta del normal. Fins el dissabte en Albalat dels Tarongers, aquesta vegada rectes com un fil. 

EIXIDA A BENAVITES

16/01/2016   DISSABTE:

Joan i Pedro ja estaven esperant quan vaig arribar jo, Vicent, a les 8:10 h per haver hagut de tornar a per una braga quan ja estava a punt d'eixir. Avui falten David (problemes de salut de l'esposa), Josep (Sant Antoni de Montán) i Tomàs (problemes de salut del sogre). Be, ja estem tots, doncs en marxa.

I bona marxa. Es posa davant Joanet que s'amorra i agafa el "ritme de no parlar" com diria Jose i tira-li. La temperatura acompanyava. Vam eixir amb 8-9ºC i a mesura que avançàvem anava baixant, al Carmadai 7-8ºC, i ja en arribar a la redona d'Escales marcava 4ºC. El ritme ajudava a aguantar la gelor. En Algar ja haviem recuperat el retard de la'eixida (les 9 h). Seguim per Alfara, Algímia, Torres Torres, i ens enfilem cap a les Valls (la temperatura  6-7ºC). A 3/4 de 10 h haviem quedat amb Javi a la redona on conflueixen la general 324, la carretera de Petrés i la de Faura-Benifairó. Allà estava Javi (i Pedro, que se'ns havia avançat a Joan i a mi), al descampat de terra que hi ha al costat de la carretera de Faura. Girem i ens enfilem cap a Benavites, tot i que ens haviem desviat i parat un poc per tal de vore uns treballs arqueològics que estaven descobrint la muralla que temps arrere havia hagut en Benifairó, just on Joan va viure de xicotet. Continuem camí fins al bar de la cantonada de Benavites.

No cal dir que la majoria (3 de 4) van demanar per esmorzar l'entrepà típic de la casa (carn amb pisto), jo em vaig fer una truita a la francesa amb anxoves. Només ocupàvem la meitat d'una d'aquelles taules redones i grans que allí n'hi ha. Tot bo, com sempre.

A la tornada acompanyem, com sempre, a Javi fins a la esmentada redona i ens acomiadem fins la setmana que ve a Albalat. Nosaltres 3 seguim camí per Almenara, La Llosa, Moncofa, La Vall (al banc). Petem la xerradeta i quedem que dimecres anirem a les Cases de Queralt i Dissabte a Albalat dels tarongers.

total 65 km                                         Una abraçada

EIXIDA A ESLIDA (13/01/2016)

De tant en tan i menys del que ens agradaria ens deixem caure per Eslida. Avui ens hem encaminat molt il·lusionats a gaudir de l'enyorat esmorzar de la Paquita i en trobar-nos i escoltar el seu crit de rebuda "Ei vallerets, vallerets!"; però no l'hem vista, segurament li ha arribat la merescuda  jubilació i sols es deixa caure els caps de setmana. 

Però abans d'arribar a la taula hem gaudit del recorregut amb una primera part plana entre tarongers dels termes de La Vall, La Vilavella, Betxi i Onda i una segona part muntanyosa entre boscos dels termes d'Artana i Eslida. Sense dubte, la ruta ideal per a la bicicleta de muntanya amb el privilegi de contemplar les esveltes Penyes Altes.

La volta ha resultat més llarga de l'esperada i hem arribat a les 10:30h. Però havia que arribar a Eslida, i és que no hem cansaré de repetir-ho, sempre que venim ens alegrem i ens trobem com en casa, només havia que mirar-nos les cares, totes manifestaven una gran satisfacció i el somriure no ha desaparegut en cap moment dels nostres semblants. Fins i tot Pedro, que sempre despotrica, ha claudicat davant l'evidència.

Una conversa distesa, amena, i gratificant ens ha ocupat fins a les 12:15h. Els dos rebentats han contribuït, amb els seu bon sabor a endolcir les paraules. Un d'ells convidada de Vicent, que recent arribat de Suïssa, no ha pogut tindre millor retrobament en la bici.

En passar per la barra, Vicent ens ha obsequiat en uns calcetins. Es d'agrair que ens consideren uns clients de tota la vida i ens els haja reservat.

La tornada directes a la Vall; però passant per Aigües Vives. Una breu parada al banquet, eren prop de la una i mitja, i a casa.

RUTA: La Vall d'Uixó-La Vilavella-Camí Betxí-Travessa de Palos-Betxí-Camí d'Onda-Camí de Sant Francesc-Via Pecuaria-Penyes Altes-Artana-Eslida (Esmorzar bar Paquita)-Artna-Camí d'Aigües Vives-La Vilavella-La Vall d'Uixó.

Km: 64.

EIXIDA A CANET D'ENBERENGUER (09/01/2016)

TENSIÓ EN LA MORRALLA

El seny fa que la sang no arribi al riu

Aquest bloc es considera com el referent oficial de la Penya La Morralla i a més a més s'entén com la corretja de transmissió de les activitats que realitza la penya. Doncs bé, segons es pot consultar en aquest bloc la convocatòria de l'eixida a Canet d'aquesta setmana indicava ben clar i destacat que no aniríem a esmorzar al bar Murillo, i que descobriríem un bar nou. La realitat ha estat ben diferent. Arribat el moment, com diu el refrany castellà "A rio revuelto ganancia de pescadores". Entre els que teniem clar que avui era el dia de trencar amb la rutina i fidelitat del bar Murillo, entre els que s'han fet el tonto i entre el que no s'entera o fa com que no s'entera o com diu l'altre refrany "Es fa el bobo per no anar a servir"; la cosa ha estat que, qui arriba primer pega primer i els de l'Horta, enganyats per Pedro, s'han encaminat al bar Murillo agarrant taula. Els de la Vall, venuts per un traïdor, hem fet cap al bar nou, i que per a que tot el món s'entere es diu BAR EL PASO DE CANET. En la porta d'aquest bar ja hem segut conscients de que la convocatòria pública del bloc no s'anava a complir; però per intentar-ho no es perdia res. Jose ha fet una trucada de telèfon a Javi per veure si arribàvem a temps i no havien entrat al bar Murillo. No ha hagut sort, ell hem confirma que seguint les indicacions interessades de Pedro ja estaven instal·lats. De fet Pedro, des de que va contestar a la trucada de telèfon de Javi per assegurar-se el lloc de l'esmorzar i en adonar-se de la cagada que havia fet, la seva reacció ha estat deixar-se caure, no seguir-nos, no atendre a les observacions de Joan perquè truca-se i rectificara i damunt de tot s'ha encaminat directe al bar Murillo. Així que en la porta del nou bar ens hem topetat sols Joan, Tomás i Jose. I així és on ha imperat el seny d'unes persones educades i amics dels amics, que tot i voler trencar la baralla, han mostrat el seu bon talant i amb les orelles catxes s'han encaminat cap el bar Murillo. La veritat que ens ha sabut greu; però com diu l'altre refrany castellà " Pelillos a la mar". 

Tots junt hem fet un esmorzar com sempre, si bé es notava, al principi, una mica de crispació en la forma de parlar per part de la gent ressentida; però res de preocupant, tan sols es volia manifestar el descontent. Una coca i repetició de carajillo ha acontentat al personal que s'ha emplaçat per la setmana que ve a Benavites i amb el missatge clar de que la propera vegada que tornem a Canet anirem al bar El Paso de Canet (Carrer Mediterraneo).

La crònica d'avui es queda en aquesta reflexió, que hem sap greu haver-la tingut que fer; però que espere hem comprengueu, ja que dedique moltes hores en el manteniment d'aquest bloc amb la confiança de que és d'utilitat i que serveix per a complir l'objectiu pel que està creat ,com és el mig de comunicació i difusió de la Penya.

Resum de l'eixida:

Morralleres participants: Des de La Vall: Pedro, Tomás, Joan i Jose. Des de l'Horta: Julio i Javi.

Lloc de destí: Canet d'en Berenguer

Ruta vallera: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia de Alfara-Torres, Torres-Els Valls-Canet d'En Berenguer-Esmorzar (Bar Murillo)-El Ventorrillo-Almenar-La LLosa-Xilxes-Nules-La Vila Vella-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 73 km.

EIXIDA A ALMENARA (05/01/2016)

Pels Reis, el dia creix i el fred neix.

Esperem que es compleixi aquest refrany ja que fins ara ni una cosa ni l'altra. Al matí encara està fosc i del fred ni es nota. Entre mitges s'ha posat el vent, que ha espantat als de l'Horta i ha creat dubtes als vallers. A la fi la convocatòria d'avui ha estat sota mínims, tot i això, que hem contat amb la companyia de Vicent Pedreguer. Junt en ell hem eixit Pedro, Joan i Jose. Tomás s'ha quedat per ultimar compromisos, tal vegada Reials i Vicent segueix buscant la cartera perduda de Barcenas en Suïssa.

Doncs en marxa, avui cap a Almenara i com anem en bici de muntanya la ruta a seguir sempre és una incògnita, donat que l'ús de la BTT dona més alternatives que la de carretera. Alguns hem pensat que en vindre Pedreguer ell marcaria la ruta, amb la tremolor d'alguns. Joan pregunta per on anem i a mi em falta gens per dir-li, ves per on tenies pensat, Vicent avui que ens acompanyi. I així ha estat tot el cami, al principi Joan davant i Pedreguer l'últim i seguint la ruta asfaltada del costat d'Algar fins Escales i després pel camí a Torres Torres; però com Pedro no tenia avui ganes de pedalar, no sabem si per manca de forces, si per excés de menjar, o per remordiments de consciència (deuria haver acompanyat a la seva dona al metge), la cosa és que hem degut amainar i esperar-lo. Per tant s'han emparellat davant Joan i Vicent xerrant tranquil·lament i Jose i Pedro darrere. Així hem continuat tot el camí passant per Sagunt i continuant per vora el riu Palància fins a la platja de Canet.

Platja de Canet enfront del restaurant Mar Blau

I per vora mar cap a les Cases de Queralt, girant direcció a Almenara i sempre arrossegant a Pedro. Total que hem arribat al bar Alpino a les 10:30 h. si bé en 45 km, que no està mal i quan Tony ja es tornava.

Bar Alpino d'Almenara

Hem esmorzat molt bé, no baixa el llistó, manté la qualitat de sempre en el que tres ingredients destaquen, el pa bufalenc del forn, el vi, que en paraules de Tony, és dels millors que solem beure pels bars de les nostres rutes i el rebentat fet en temps real i seguint escrupolosament el procés de l'elaboració. 

En quant a la xarrera, ressaltar una lliçó magistral de guitarra de Tony a Pedro, molt gràfica i didàctica que ens ha entusiasmat a la resta.

La tornada, més curta i directes a la Vall. El recorregut final 53 km.

I per acabar un altre refrany "Els Reis d'Orient porten coses a tota la gent". Això espero, que siga generós amb tots els Morrallers.