OBJECTIUS

OBJECTIUS

EIXIDES DIMECRES I DISSABTE

EIXIDES DIMECRES I DISSABTE

EIGIDES GENER

EIGIDES GENER

dissabte, 17 de setembre del 2016

EIXIDA A ALMEDIJAR (17/09/2016)

SETMANA DE RETROBAMENT AMB LA SERRA D'ESPADÀ

Pedro i Jose, cap més. Els dos sols, és el que hi ha, la Morralla segueix sota mínims. Avui se'ns ha caigut Joan i Julio, uns compromisos socials ens ha arrabassat de la seva companyia. La resta segueixen barallant-se amb les seves pròpies circumstàncies.
No vaig a posar-me en Pedro. Aparellaments d'aquests també tenen les seus coses positives i ens permet un apropament, que afavoreix un coneixement més estret. Ho hem passat molt bé. El que semblava una eixida desangelada i que als primers kilòmetres, el pensament estava en la nostàlgia del gran grup, d'eixa companyia necessària, d'eixes primeres converses, discussions i carregades, poc a poc va anar canviant a mesura que avançaven i va girar de sobte quan en arribar al Juncar hem agarrat la direcció a Segorb, deixant a l'esquerra la reiterada ruta de la Penya. Automàticament el cervell es rearma i va prenen de la situació i treu a la memòria les imatges i bons moments viscuts a cada kilòmetre que vas passant. Et concentres en nous traçats, canvis de desarrolls diferents, no deixes quasi mai la circulació en paral·lel, pel que la conversa no s'interromp en cap moment i el més estimulant, ens movem per la nostra Serra d'Espadà.  Curiosament, el tram del bufador (Soneja-Almedijar), s'ha convertit en un tram perillós. Molts cotxes ha vist en aquesta ruta la manera d'estalviar kilòmetres i temps i tens d'anar en compte en les corbes no te la pegues en algun de cara. Però bé, en prudència mereix la pena pedalejar primer entre tarongers, per enseguida la poca rendibilitat d'aquest cultiu, dona pas a les oliveres, ametllers i la vegetació autòctona. 
Unes poques rampes i entrem en Almedijar en busca del bar del nostre amic el simpàtic. Entrem pel carreró estret prohibit i el primer que ens crida l'atenció és l'ombratge que cobreixen els carrers que envolten el bar. No ho dubtem, ens quedem fora. Primer canvi positiu. Ràpidament apareix en la llibreta el simpàtic. Segon canvi positiu, es presenta cordial, amable i alegre de la nostra presència. S'interessa per la nostra absència i inclòs es dirigeix a la taula del costat per comentar-los el temps que ens coneix, fins i tot, personalment revoca a quan hem servia aigua a ma casa i el col·legi. Tal com ho conte, no sé si haurà passat la pigota o que la trastornat; però estava desconegut. Passa a la feina i ens pregunta que volem. Altres vegades anàvem directes a demanar lo clàssic; però avui, a la vista de tanta amabilitat li responc, que tens?. I tot un seguit de sortit i de corredissa ix de la seva boca. Tan bocabadats estàvem que no ens hem assabentat gaire; perquè hem acabat demanant el clàssic de francesa en llonganissa i botifarra. Ja no l'hem tornat a veure fins l'acomiadament. El que ha vingut a continuació ha estat un servici esplèndid en el que dues cambrers alternaven la seva presència sinó venien les dues. Sembla, tot siga dit, que durant tot l'estiu ha degut de tindre molta marxa i avui li ha fallat la clientela, de ciclistes sols estàvem nosaltres, la resta la taula de dins dels de sempre i fora un parell de taules i el personal contractat, en un número de tres a mes del matrimoni disposaven de més temps. Tercer canvi positiu, encara que accidental; però si hagués vingut ell i en el mateix semblant, més entretingut hauria estat l'estada.
Primer viatge, la cambrera jove ens porta els cacaus (un bon plat i dels autèntics valencians); les olives (verdes i negres i en quantitat) i la beguda (llimonà i vi, etiqueta personificada -Carmen Viñado- i de bon beure). Parlant de personificacions, els tovallons de paper també estan etiquetats fent publicitat. A l'igual que el tendal de l'entrada al bar. Tot una mostra de poder, del molt que deuen d'estar folrats i del bé que es va el negoci.
Segon viatge, una altra cambrera, aquesta més dureta, ens porta els bocates (pa del forn, bona mida i calentet, recent fet). La paraeta està preparada. Bon profit.
Tercer viatge, repeteix l'anterior. Demanem els rebentats de conyac cremat. 
Quart viatge, al poc bé la jove preguntant que voliem. Ja hem demanat, gràcies.
Entre mitges, des de la porta del bar el simpàtic en llança una de les d'ell: 
-- "¡Que, os traigo unos poleos!"
-- No fa falta, ja venen els carajillos.
Quint viatge, es presenta la jove en ells.
Amb uns gots més grans dels normals (cosa que dona la sensació de buits) els assaborim per fer-los durar. Molt bons. La satisfacció es total. Seguts en taula i el somriure de boca a boca, semblem una parella d'enamorats.
Una hora ens ha ocupat fer compte de l'esmorzar. Ens mirem els dos i pensem, si fossim més, de segur que hauria repeteixo i allargaríem l'estada; però així, anem-nos.
Passem a la barra i darrere ens rep l'ama. Tota una mostra d'amabilitat i establim una conversa amena, entrant en detalls de la marxa del negoci, de les nostres visites més espaiades i els motius, etc. Açò no ho podem considerar un canvi perquè ella sempre s'ha manifestat així.
Demanem el compte, consulta amb el simpàtic, que respon: 5,50€. Ha baixat el preu. Quart canvi positiu.
Ens acomiadem amb el compromís de tornar més sovint.
La tornada pel bufador. Només entrar i a la primera corba ens trobem un un accident de ciclistes, parem, ens preocupem; però l'operativa ja estava en marxa, un en terra semblava el pitjor parat, dos ferits (un assegut en una ferida al cap i l'altre parlant per telèfon amb el cul del mallot destrossat i sagnant)  i un quart que ha eixit lliurat. Les causes, el que havia comentat al principi de la crònica, en entrar en la corba el primer s'ha trobat un cotxe de cara, anava cara d'ell, ha frenat i els de darrere un a un han entropessat i a terra.
Un poc arrabassats i venint-nos a la ment situacions recents viscudes i als perills que ens enfrontem hem anat fent camí i pel Marianet a casa.
CONCLUSIÓ. Si el dimecres la nostàlgia retreia indrets de la Morralla com la Paquita o Torres Torres, avui hem de afegir Almedijar. 
Rebobinem i recuperem eixes sensacions mig oblidades.

dijous, 15 de setembre del 2016

EIXIDA A ESLIDA (14/09/2016)

LA MORRALLA 
MÉS QUE UNA PENYA CICLISTA

La Morralla és una penya ciclista que encara que s'ha creat per a fer la practica esportiva de la bicicleta no té com a meta prioritària les fites esportives, ni molt menys adquirir una forma insultant, res d'això, més ve utilitzem la pràctica ciclista per aconseguir com a meta unes fites saludables, fomentar les relacions humanes i alcançar les satisfaccions personals, entre altres.
Tota aquesta introducció bé a compte que avui hem estat esmorzant al bar de la Paquita Pedro, Joan i Jose i ja sabeu que aquest indret per a La Morralla és el Santuari. I és que només seure en taula el cos experimenta una descompressió, es relaxa i sents una sensació de plaer que no es produeix en cap altre lloc.
Hem tingut una conversa ininterrompuda i hem consumit dues hores sense adonar-nos del pas del temps tot en un clima de pau. Avui la Paquita oferia un ambient ideal: La terrassa en poca gent, sense soroll, un clima temperat i la família participant en la nostra conversa cada vegada que s'arrimaven a servir-nos, una vegada era un fill, l'altra era el germà, i de tant en tan la Paquita i fins en un moment va guaitar el pare. Se'ls nota que ells no s'obliden de nosaltres i se n'alegren de la nostra presència. 
Moltes vegades pensem que estem en una roda monòtona i recurrent dels destins de les nostres eixides; però l'essència de La Morralla està ahi, de treure suc de qualsevol lloc; perquè el que busquem  és trobar en cada eixida allò que ens fa sentir bé i això ho aconseguim, no en una ruta més o més pesada o en un esmorzar mes o menys exquisit, no, està en la convivència que hem creat i que fa que la nostra Penya tinga una vida tan llarga i una salut tan bona.
Llocs com la Paquita i Torres Torres ens fan recordar que el nostre sentit de Penya té una solera que ens identifica i ens fa diferents i que és el que ens ha fet i ens fa perdurar. Assaborim aquest moments i altres que segurament a més d'un es vindrà al cap i que cal mantenir-los encesos. 
No se si serà nostàlgia; però la veritat és que hem de vindre més vegades a Eslida que últimament la tenim prou oblidada i no devem de renunciar a les nostres arrels.
No ha pogut faltar com a tema de conversa la recent visita del grup Movistar al bar i que tots hem pogut conèixer via wassap. Ha estat el moment que tota la família ha acudit al voltant de la taula. Nosaltres hem aprofitat per presentar a la Paquita al nostre Nairo Quintana i reproduir la foto en ella.


dissabte, 10 de setembre del 2016

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (10/09/2016)

REAGRUPAMENT DE LA MORRALLA DESPRÉS DE L'ESTIU
Una Morralla sota mínim reprèn l'activitat rutinària després de les vacances

Com ho pogut comprovar els seguidors del bloc, si no escric jo les cròniques, no hi ha hagut cap que hagi volgut agafar aquesta responsabilitat i ens hem quedat sense conèixer les vicissituds, els secrets i tota la mena de converses que s'adonen en les eixides i tertúlies de la nostra penya.
La primera cosa que hem trobe en tornar és que la penya està sota mínims. Tomás segueix de baixa i en lenta recuperació, a Javi, que a meitat estiu li ha esclatat l'esquena, segueix invàlid, Vicent està de baixa avus maternus, David segueix desaparegut i a més a més en el dia d'avui, Pedro ha fet fugina per un compromís gastronòmic-guitarrer i Antonio en mode estandby.
Els que hem quedat disponibles i ens hem assegut en la taula del bar Murillo de Canet hem segut: Joan, Jose, Julio, Quique, Sergi i Tony.
Avui farà un mes que jo eixia a Canet i un mes després ix i torne al mateix lloc. Els que haguéssiu llegit aquella última crònica es quedaríeu en el missatge de descontent del bar Murillo. Però el cicle no es trenca ni crec que es trencarà. De totes maneres sembla que el tracte, la situació, les circumstàncies, etc, són aleatòries. Avui s'han ajuntat totes les variables de cara i la cosa ha eixit quasi totalment contrària a la vegada anterior. Tot ha ocorregut amb la normalitat dels millors moments. L'única objecció ha estat la poca oferta alimentària; però el que ens han servit ha estat acceptable i en la beguda ens han servit el que hem necessitat i alhora de pagar no ens han refregat per la cara si hem begut més i hem tornat al preu anterior, el de sempre.
Segurament ha influït  la poca clientela que hi havia i no tenien l'estrès d'altres vegades.